Resultats de la cerca
Es mostren 293 resultats
daurador | dauradora
Oficis manuals
Persona que té l’ofici de daurar.
Els dauradors aparegueren a la baixa edat mitjana com una especialitat de luxe dins els gremis de fusters, i els de Barcelona organitzaren un gremi propi el 1596 Eren a la vegada entalladors i esgrafiadors, i practicaven l’escultura, la pintura i fins i tot l’arquitectura L’ofici tingué una embranzida durant el s XVIII i primers anys del XIX Incidentalment el gremi prengué el títol superior de collegi
Gabriel d’Arquer i de Portell
Història
Noble.
Primogènit del llinatge dels Arquer de Goscons, exercí el càrrec de notari reial Installat a la cort del rei Ferran VI, defensà els interessos catalans L’any 1761 aconseguí del rei Carles III un decret que concedia a les drassanes catalanes autorització per a ampliar-se i construir tota mena de navilis, fet que donà una embranzida sense precedents a l’economia d’Arenys de Mar, capital del Alt Maresme Filantrop, promogué la construcció d’un hospici, dues escoles i un teatre a la seva vila natal
Jericó
Vista de Jericó
© Fototeca.cat
Ciutat
Ciutat palestina que constitueix un territori autònom d’Israel.
Emplaçada en un oasi de vegetació quasi tropical és, a 250 m sota el nivell del mar, la ciutat més baixa del món La Bíblia l'esmenta com la primera ciutat conquerida pels israelites, un cop passat el Jordà Les excavacions han mostrat un nucli de població vers el 7800 aC, amb una nova embranzida vers el 3000 aC A partir del 1948, incorporada a Jordània, es convertí en camp de refugiats 57 000 1964 Ocupada per Israel el 1967, el 1994 esdevingué territori autònom palestí arran dels acords entre l'OAP i Israel
Club Skaphos Sub
Submarinisme
Club d’activitats subaquàtiques de Palamós.
Fundat al desembre del 1979, prengué embranzida gràcies als cursos de busseig que el Centre de Recuperació i d’Investigacions Submarines realitzà a Palamós durant els anys setanta El 1980 organitzà el primer curs d’escafandrisme Participa en competicions de pesca submarina i apnea d’àmbit català i estatal, i en alguna ocasió organitzà el Campionat d’Espanya d’apnea L’equip de pesca submarina es proclamà campió de Catalunya diverses vegades En destaca Enrique Ruiz, campió de Catalunya individual d’aquesta especialitat en tres ocasions També organitza competicions de fotografia…
Esteve Amat Ortega
Natació
Tècnic de natació sincronitzada.
Fou un dels introductors a Catalunya d’aquesta especialitat aleshores anomenada ballet aquàtic tot endegant un equip en el Club Natació Barcelona El 1958 aconseguí els primers Campionats de Catalunya duo i per equips i d’Espanya solo, duo i per equips El 1960, quan l’especialitat prengué embranzida, presidí la primera Comissió Tècnica de la Federació Espanyola de Natació i es donà a conèixer internacionalment En els Jocs Olímpics de Roma d’aquest mateix any fou nomenat membre del Comitè Tècnic de Natació Sincronitzada de la Federació Internacional, càrrec que ocupà fins el 1982
Estadi de Vista Alegre
Futbol
Camp de futbol de Girona.
Fou inaugurat el 29 de juny de 1922, en una època en què el futbol agafà força embranzida a la ciutat Fou construït per la Unió Esportiva Girona, que s’enfrontà al FC Barcelona en el partit d’inauguració 2-5 La installació tenia 1500 seients i 110 llotges, i era considerada de les millors de les comarques gironines En desaparèixer la Unió Esportiva al final d’aquella dècada, el terreny passà a mans del Girona Futbol Club, fundat l’any 1930, que l’utilitzà fins el 1970, any que s’inaugurà l’Estadi Municipal de Montilivi Fou escenari d’un Catalunya-Brasil 2-2 el 24 de juny de 1934
cotoner
Història
Menestral que venia, batia i filava el cotó
, el qual, fins al s. XVIII, hom teixia juntament amb el lli per obtenir-ne el fustany
.
A Barcelona existí un petit gremi de cotoners, documentat des del 1257 i amb nombroses ordinacions durant els s XV-XVII Fabricaven també cotonies per a veles de vaixells, activitat que els apropava als teixidors de lli i als corders de cànem Al s XVIII, els cotoners barcelonins —de nombre molt limitat— estaven molt units, socialment i familiarment amb els corders de viola, mentre que el cotó era elaborat per uns altres menestrals, fonamentalment teixidors de lli i velers L’embranzida de la indústria de les indianes al s XVIII afectà molt poc l’antic gremi de cotoners, el qual,…
el Tarròs

Vista general del poble del Tarròs
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Tornabous (Urgell), situat en un enclavament al mig de la plana, a 279 m d’altitud, separat del sector principal pel terme d’Agramunt.
L’església parroquial és dedicada a santa Cecília La seva població, molt reduïda al segle XVIII, prengué embranzida un segle més tard amb els regs del canal d’Urgell Continuà creixent i arribà al punt més alt el 1950 Les terres de conreu d’aquest agregat, totes de regadiu, són en bona part dedicades a fruiters A part petites explotacions ramaderes de caire familiar, hi ha granges de porcí i boví La festa major s’escau el primer cap de setmana de juny El lloc havia estat de la jurisdicció dels marquesos de Santa Maria de Barberà De la pagesia de can Companys, prop del nucli, era…
Carlo Felice Cillario
Música
Director d’orquestra i violinista italià d’origen argentí.
Estudià a Bolonya, on seguí cursos de violí i composició A partir del 1942 es traslladà a Odessa, on estudià direcció d’orquestra amb N Cerniatinskij Passà una breu temporada a l’Argentina, on dirigí l’Orquestra Simfònica de Tucumán 1948 i l’Orquestra Simfònica de l’Estat, a Buenos Aires 1949-51, i després tornà a Itàlia, on es feu càrrec de l’Acadèmia Santa Cecília de Roma A partir d’aleshores la seva carrera prengué una embranzida definitiva, especialment en el terreny de l’òpera Intervingué en el Festival de Glyndebourne 1961-62 i debutà al Metropolitan de Nova York el 1972…
Edward James Loder
Música
Compositor anglès.
Descendent d’una família de músics i actors, estudià a Alemanya amb F Ries El 1834 estrenà l’òpera Nourjahad , que assolí bastant d’èxit En un moment en què dominava l’ideologisme nacionalista, l’obra significà el despertar d’Anglaterra a les òperes romàntiques Malgrat la diferència d’estil amb els models italians o francesos, tenia certa consistència dramàtica Les obres que compongué després, però, no passaren del patró de la ballad opera anglesa, breus cançons i fragments melòdics inserits entre els diàlegs de l’obra dramàtica, més propers al singspiel Els anys següents foren…