Resultats de la cerca

El ple de l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs aprova amb els vots de tots els grups menys el PP, que se n’absté, declarar bé cultural d’interès local l’estructura de les torres i l’edifici de la sala de turbines de la tèrmica per impedir que el seu propietari, ENDESA, les pugui enderrocar El 2011 la tèrmica va entrar en desús i ENDESA en va iniciar l’enderroc al novembre del 2012, que va ser aturat parcialment per entitats ciutadanes i per l’Ajuntament

Conjunt d’habitatges socials construïts pel règim franquista l’any 1954 D’un bon principi se l’anomenava Generalísimo Franco però aviat passà a ser conegut popularment com Corea Constava de 568 pisos projectats per l’arquitecte Antoni Roca Cabanellas i ocupen una zona de 22000 m 2 Els pisos, actualment força degradats, oscillen entre els 30 i els 50 m 2 Diferents equips de govern de l’Ajuntament de Palma hi començaren projectes de rehabilitació o d’enderroc, però no se n'enllestí cap El batlle Mateu Isern PP aturà l’últim intent de rehabilitació que promogué la socialista Aina…

L’Ajuntament de Barcelona inicia les obres d’enderroc de la casa de l’escultor Josep Clarà, al barri de Sant Gervasi, malgrat l’oposició de la família Al mes de maig l’Audiència de Barcelona havia declarat l’Ajuntament de Barcelona hereu universal del llegat de l’escultor i havia criticat el municipi per no haver complert la voluntat de Clarà que la seva casa es convertís en museu permanent de la seva obra L’Ajuntament aprofitarà el solar de la casa per a ampliar la biblioteca del districte de Sarrià-Sant Gervasi, mentre l’obra de Clarà es repartirà entre Olot i el Museu d’Art…

Tenim ben poques notícies d’aquesta església avui desapareguda La seva existència està documentada el 26 d’abril de 1036, data en què el bisbe Guislabert, amb el consentiment dels comtes Ramon i Ermessenda, la cedeix a l’església de la Santa Creu i de Santa Eulàlia de Barcelona, és a dir a la catedral Sabem també que l’any 1601 estava malmesa i profanada en aquesta data el bisbe Coloma n’autoritza l’enderroc i també el de l’església de Sant Sadurní, per ajudar a la construcció del pont de Sant Pere, al qual destinen les pedres resultants La situació exacta del temple s’ignora s’…

Les restes d’aquest castell, avui pràcticament desaparegut, es troben en un replà del serrat de les Agudes, a uns deu minuts del torrent de l’Olla, seguint una pista que surt de la proximitat d’Adraén Les notícies històriques sobre aquesta fortificació són abundants des del segle X, tot i que presenten alguns problemes d’identificació El castell es trobava a la frontera entre els termes d’Adraén —del vescomtat de Castellbò— i Ortedó, tal com apareix en el Spill… En principi fou una possessió dels comtes d’Urgell Ermengol VII el va donar al bisbe d’Urgell el 1159 Ben poca cosa resta del…

Les seves escasses ruïnes es troben a 1 km al N del repetidor de Telefònica que hi ha dalt de les comes de Burbre, sobre una roca, en el serrat de les Cabanetes, del qual ha pres el nom No hi ha referències documentals de la presència d’una fortificació en aquell indret Tot i que la memòria popular assenyala el castell com un monestir, la tipologia i la situació fan que més aviat sembli un petit castell, destinat al control dels passos alts entre la vall de Castellbò i la vall de Sant Joan Sobre la roca que el sustenta hi ha un gran tarter de rocs, restes possibles d’una mota, si bé també hi…

Construït l’any 1967 i dissenyat per l’arquitecte mallorquí Josep Ferragut i Pou, l’edifici marca la façana marítima de Palma És considerat un exemple paradigmàtic i únic de la revolució moderna en l’arquitectura a les Illes Balears i els experts hi veuen influències de l’arquitectura que proliferà en aquella mateixa època a Nova York i Xicago i, fins i tot, de l’estil del reconegut Mies van der Rohe És Bé d’Interès Cultural des del 2007, en una decisió polèmica perquè afectava el projecte municipal per refer la façana marítima de la ciutat Finalment, el 2012 una sentència judicial denegà la…

Aquesta església, totalment desapareguda, era situada a prop de l’actual masia de Can Barra, tocant a la riera de Sant Quirze, anomenada en altre temps riu Monell Per això se l’havia conegut amb el nom de Sant Pere de “Rio Mulnello” La primera referència escrita que en tenim és de l’any 1076 Més endavant, el 1120, el papa Calixt II en una confirmació de béns a favor del monestir de Sant Cugat del Vallès fa referència a aquesta església com a sufragània de la de Sant Quirze A la darreria del segle XVII els parroquians de Sant Quirze demanaren llicència al visitador per a utilitzar la pedra de…

Situació Petita fortificació propera al mas de les Cots, bastida damunt d’una penya V Roca Castell situat a l’espadat que hi ha damunt del mas de les Cots, a la riba dreta del Rialb És al cim d’una penya, amb una bona panoràmica sobre la vall del Rialb, des d’on és visible el castell de Tarabau Mapa 34-12291 Situació 31TCG477636 Des del Cerdanyès hi ha una pista que puja fins al coll de les Fonts, a prop del mas de Barraques Des de la pista, un camí porta als prats que actualment hi ha al voltant del mas De l’extrem nord del planell on es construí la casa de pagès, arran del cingle, surt un…

Emplaçat en una superfície d’uns 3000 m 2 , el jaciment és dominat per un recinte fortificat L’ocupació continuada i la riquesa arqueològica s’expliquen per la situació estratègica de domini del territori, en una zona on conflueixen les vies de comunicació naturals entre el Baix Aragó i la desembocadura de l’Ebre i des de la qual es controlaven els fluxos d’intercanvi comercials entre la costa i les terres de l’interior Sota les restes d’època imperial i romanorepublicana, es troba un dels poblats ibèrics  pertanyent al grup dels ilercavons de Catalunya més remarcables, del qual es coneix la…