Resultats de la cerca
Es mostren 102 resultats
antagonista
Biologia
Farmàcia
Compost natural o sintètic que interfereix la síntesi o la funció d’una substància per un mecanisme de competència.
En la cinètica enzimàtica hom l’anomena també antimetabòlit
polipèptid
Bioquímica
Polímer format per cadenes llargues d’aminoàcids (cadenes polipeptídiques) unides mitjançant enllaços peptídics.
Per hidròlisi parcial, química o enzimàtica, donen pèptids Donen la reacció del biuret En són exemples la gramicidina i la secretina
Leonor Michaelis
Bioquímica
Bioquímica nord-americana d’origen alemany.
Hom la considera fundadora de la cinètica enzimàtica Amb el seu assistent, LMMenten, ideà 1913 l’anomenada equació de Michaelis-Menten
provitamina
Farmàcia
Substància precursora que es transforma en vitamina.
Les més conegudes són el carotè especialment la forma beta , que per oxidació enzimàtica dóna vitamina A, i l' ergosterina , que es transforma en vitamina D per irradiació ultraviolada
fisiologia general
Biologia
Disciplina científica que té molts punts de contacte amb la fisiologia cel·lular, però que treballa en un nivell d’integració superior.
Car estudia els mecanismes enzimàtics, la creació i l’alliberament d’energia, els problemes del metabolisme intermediari, la regulació bioquímica, enzimàtica, hormonal, etc, en l’organisme considerat com un tot
mononucleòtid nicotinamida
Bioquímica
Compost format per nicotinamida unida, mitjançant un enllaç β-N-glucosídic, a la posició l´ de la D-ribosa i fosforilat en posició 5´.
És un precursor del NAD La síntesi enzimàtica de la nicotinamida és obtinguda a partir dels eritròcits i d’hemolitzats humans És totalment soluble en aigua i insoluble en acetona
maltosa
Alimentació
Química
Disacàrid descobert per O’Sullivan el 1872.
Hom l’obté, amb un rendiment d’un 80%, per hidròlisi enzimàtica del midó mitjançant l’amilasa És emprada com a nutrient i edulcorant i com a medi de cultiu
enzim

Possible mecanisme d’acció de la pepsina
©
Bioquímica
Cadascun dels biocatalitzadors de natura proteica que intervenen en el metabolisme dels éssers vius modificant, i sovint accelerant, la velocitat de les reaccions químiques cel·lulars que a les condicions normals de pH i temperatura s’esdevindrien amb molta lentitud.
Des de l’antiguitat són conegudes empíricament les fermentacions del pa i del most i la producció del formatge i del vinagre, de les quals són responsables els enzims de certs microorganismes Des del segle XIII començaren els estudis sobre la fermentació dels sucres, i hom cregué que només les cèllules senceres com les del llevat les podien produir Tanmateix, el 1897 Eduard Buchner demostrà que l’activitat fermentativa estava en alguna substància que podia ésser extreta del llevat A partir del 1926, els estudis sobre la natura química dels enzims tingueren un fort impuls quan JBSummer aïllà…
àcid al·lantoic
Química
Intermediari o terme final del catabolisme de les purines en nombrosos animals aquàtics (mamífers exclosos).
Prové de la hidròlisi de l’allantoïna per enzims també presents en vegetals Per hidròlisi àcida o enzimàtica dóna urea i àcid glioxílic Forma cristalls que es descomponen a 173°C, poc solubles en aigua i en els solvents orgànics
trifosfat d’adenosina
Bioquímica
Nucleòtid extremament important que deriva del difosfat d’adenosina (ADP) per fosforilació.
Isolat com unes pólvores amorfes, és un àcid tetrapòtic molt soluble en aigua, insoluble en els dissolvents orgànics, relativament estable en solució àcida, molt ràpidament descompost en solució alcalina La sal àcida de bari, insoluble i estable quan anhidra, permet d’isolar-lo i de conservar-lo L’energia alliberada a la cèllula per qualsevol procés exergònic possibilita la transformació de l’ADP en ATP, el qual reté aleshores, en forma d’enllaç químic energèticament ric, aquesta energia Inversament, els requeriments energètics dels organismes són atesos per l’ATP, el qual, sota…