Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
placa basal
Anatomia animal
Cadascuna de les cinc plaques que envolten el periprocte i formen part del calze dels equinoïdeus.
Una d’aquestes plaques basals és la placa madrepòrica Les plaques basals són anomenades també plaques genitals perquè posseeixen les obertures genitals que permeten la sortida a l’exterior dels productes sexuals
sifó
Anatomia animal
Intestí accessori dels equinoderms de la classe dels equinoïdeus, obert als seus extrems i de funció probablement respiratòria.
garota
Garota de roca
Frédéric Ducarme (cc-by-sa-3.0)
Zoologia
Nom donat a diversos equinoderms de la classe dels equinoïdeus dels gèneres Arbacia, Centrostephanus, Echinus, Paracentrotus i Sphaerechinus.
Són de cos globós, sense braços i recobert de pues, amb un exoesquelet calcari S’alimenten principalment d’algues L’aparell digestiu, adaptat a aquest règim alimentari, és molt llarg, per tal d’aprofitar l’escàs poder nutritiu dels vegetals Llur distribució vertical va des de pocs metres fins a grans profunditats La garota de roca Paracentrotus lividus fa uns 4-5 cm de diàmetre i és de color fosc o negre habita sobre les roques calcàries de la regió costanera superficial o en balms excavats per ella mateixa És la més comuna a les costes dels Països Catalans La garota negra Arbacia lixula…
Jaciment de la rodalia de Sant Sadurní d’Anoia (Alt Penedès)
Prop de Sant Sadurní d’Anoia afloren capes d’arenes més o menys compactes i d’argiles de colors groguencs i, localment, molt micàcies Les empremtes foliars s’han trobat pels volts de Monistrol, prop del riu Anoia Aquests dipòsits corresponen a fàcies de tipus costaner on abunden els sediments detrítics de grau mitjà, en els quals es van acumular les restes vegetals que arrossegaven els cursos d’aigua també han aparegut en alguns punts d’aquesta zona equinoïdeus fòssils Aquestes capes són més modernes que les que afloren prop de Martorell, i hom les situa en el Serravallià-…
equínids
Zoologia
Família d’equinoïdeus de l’ordre dels diadematoïdeus, que comprèn alguns dels eriçons de mar més comuns, com la garotina.
Els equinoderms
Característiques generals Les parts comestibles de la garota són les cinc gònades, de tons ataronjats, que es disposen en els interradis del cos, ben visibles en aquest exemplar seccionat transversalment El de la fotografia correspon a la garota de roca Paracentrotus lividus bé que també se’n consumeixen d’altres espècies Firo-Foto Els equinoderms són animals exclusivament marins que formen una part important de la fauna bentònica de qualsevol tipus de fons i de qualsevol fondària Mostren una marcada incapacitat de regulació osmòtica i, per tant, llur concentració salina interna depèn…
placa madrepòrica
Anatomia animal
Placa del dermatoesquelet dels equinoderms situada al costat de la boca i en posició dorsal en els asteroïdeus, equinoïdeus i alguns holoturioïdeus, i perforada per nombrosos orificis per on entra l’aigua que omple el sistema ambulacral.
En els crinoïdeus i alguns holoturioïdeus és substituïda per un o molts orificis
regulars
Zoologia
Subclasse d’equinoderms de la classe dels equinoïdeus que comprèn individus de cos globós i sense braços, recobert de pues mòbils sobre l’exoesquelet calcari; tenen cinc dobles fileres de pedicels, que s’estenen des de la regió oral a l’apical en perfecta simetria pentaradiada.
Els pedicels delimiten, així, cinc àrees ambulacrals, entre les quals hi ha cinc àrees interambulacrals La paret del cos és formada per plaques encaixades, generalment immòbils L’eix de simetria resta comprès entre la boca i el centre del periprocte, és a dir, la boca i l’anus són centrals i situats en pols oposats Posseeixen llanterna d’Aristòtil La subclasse, els individus de la qual són en general omnívors, comprèn les formes típiques de garotes i tabaqueres
llanterna d’Aristòtil
Anatomia animal
Aparell mastegador dels equinoïdeus, format per unes quantes dents (4 o 5), situades al voltant de l’orifici bucal i accionades per un conjunt complex de peces òssies i lligaments musculars; és situat a l’interior de la cavitat interna de l’animal i adopta la forma d’una llanterna.
Fou descrit per primera vegada per Aristòtil
tabaquera
Zoologia
Nom donat a diversos equinoderms de la classe dels equinoïdeus, subclasse dels regulars, que pertanyen als gèneres Dorocidaris Stylocidaris, que tenen unes pues principals, molt llargues i gruixudes, disposades en cinc sèries longitudinals unides al cos mitjançant caps articulars sortints i envoltats a la base per una corona de pues més petites.
La tabaquera comuna Dpapillata , que té les pues grosses d’una llargada de fins a 10 cm i el cos d’un diàmetre de 4-4,5 cm, és de color groc grisenc i habita en fons fangosos a partir de 50 m La tabaquera roja Stylocidaris affinis , amb les pues grosses d’uns 4-5 cm i el diàmetre del cos d’una mida semblant, és d’un color roig viu i habita en fons fangosos i bancs de corall a partir de 30 m