Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
Xot
El xot Otus scops és gris i menut 17-19 cm, de posat simpàtic i escabellat, majorment els individus joves a la dreta L’iris de l’ull és de color groc llimona, com el dels mussols, als guals s’assembla, bé que la coloració i el posat són diferents altrament, el xot té uns bigotis ben marcats i unes "orenetes" semblants a les del duc plomes erèctils damunt del cap, que aixeca en estat de vigília a baix, exemplars procedents de Sant Just Desvern, Baix Llobregat Crida de manera característica, planyívolament, durant tota la nit Xavier Parellada i Xavier Ferrer El xot és una espècie nidificadora…
cos cavernós
Anatomia
Cadascuna de les dues columnes erèctils situades en el dors del penis i del clítoris i també al voltant de la uretra anterior masculina.
Els cossos cavernosos són formats per un teixit trabecular que constitueix un sistema d’espais vasculars, intercalats entre les artèries aferents i les venes eferents, que durant la fase d’excitació sexual s’omplen de sang a pressió i donen lloc a l’erecció de l’òrgan En la dona, hi ha dos petits cossos cavernosos a l’interior del clítoris, que acaben en un gland rudimentari i que són responsables de l’erecció de l’òrgan en la fase d’excitació sexual
alcionacis
Zoologia
Ordre d’alcionaris que comprèn pòlips de consistència blana, amb l’esquelet poc desenvolupat, que viuen en fons de sorra litorals, i formen colònies generalment erèctils; algunes espècies són abissals.
Els principals representants d’aquest grup pertanyen al gènere Alcyonium , com la mà de mort A palmatum cnidaris
Penis
Anatomia humana
El penis és l’òrgan genital masculí extern que intervé en la copulació en l’interior hi ha la darrera porció de la uretra masculina, que condueix a l’exterior l’orina o l’esperma És localitzat a la part més baixa del tronc, per davant de l’escrot Al penis, s’hi diferencien tres porcions l’ arrel , la part del penis que es troba fixada al tronc el cos , la part central de l’òrgan, de forma cilíndrica, i el gland , la part més extrema, de forma similar a una pera En la part més pròxima al cos, el gland constitueix una prominència anomenada corona del gland , i a l’extrem hi ha una obertura, el…
erinaceids
Mastologia
Família de mamífers de l’ordre dels insectívors, de dimensions mitjanes o petites, potes curtes, dentadura molt característica i pelatge format per pues erèctils breus que cobreixen les parts superiors i laterals del cos.
Quan adverteixen un perill es poden enrotllar sobre ells mateixos i presenten al possible enemic una superfície eriçada Inclou diverses espècies agrupades en nou gèneres d’Europa, Àsia i Àfrica L’eriçó és el representant d’aquesta família als Països Catalans
meleagrídids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels fasianiformes que tenen membranes interdigitals rudimentàries, la cua no arquejada i el cap i el coll nus, i els mascles, carúncules erèctils a la base superior del bec.
Les úniques espècies vivents són el gall dindi Meleagris gallopavo i el gall dindi ocellat Agriocharis ocellata
Resposta sexual en la dona
En la dona, si bé succeeixen fets equiparables, la resposta sexual és una mica més complexa Durant la fase d’excitació , també sota la regulació del sistema nerviós parasimpàtic, es produeix un increment de l’aportació sanguínia a la regió genital Tanmateix, atès que en aquest cas no hi ha cossos erèctils capaços de recollir el volum sanguini accessori, la congestió vascular genital dóna lloc a un fenomen molt diferent que en l’home, per bé que complementari en la funció de l’erecció la lubricació vaginal Aquesta lubricació es deriva de la intensa congestió vascular de les parets vaginals,…
mussol banyut
mussol banyut
© Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels estrigiformes
, de la família dels estrígids, de 35 cm, que té les parts superiors tacades d’ocraci i bru grisenc, les inferiors ocràcies amb llistes fosques i presenta dos plomalls erèctils al cap.
És migrador parcial Habita a tot Europa, fins als 68ºN És comú a la Catalunya continental i migratori rar a les Illes
rabosa
rabosa
© Fototeca.cat
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes
, de la família dels blènnids, sense tentacles supraciliars, amb lòbuls dèrmics erèctils i triangulars i amb unes petites protuberàncies disposades en sèries longitudinals per sobre de la vora posterior dels ulls o darrere d’ells.
L’aleta dorsal és una mica retallada al centre, amb taques de color bru i blanc blavós El cos és de color gris o verd d’oliva, amb taques de color blau clar al cap i al dors, i el tronc presenta franges transversals fosques i taques blanques Habita al supralitoral —a la zona dels esquitxos—, als bassals i sota les pedres, i s’alimenta de glans de mar Es troba des de la Mediterrània fins a la mar del Nord
Els siluriformes: silurs i afins
L’ordre dels siluriformes és integrat, aproximadament, per unes 2000 espècies, repartides en uns 500 gèneres i agrupades en 30 famílies De distribució geogràfica extensa, abasta les zones temperades i tropicals del planeta, si bé ocupa preferentment les aigües dolces d’Àfrica, Euràsia i Amèrica Tanmateix, se’n poden trobar algunes espècies marines a les aigües tropicals i subtropicals Cap dels representants d’aquest ordre no té el cos revestit d’escates però, per contra, alguns poden presentar plaques òssies Tenen dentició als premaxillars, mandíbules rudimentàries i dues barbes sensorials…