Resposta sexual en la dona

En la dona, si bé succeeixen fets equiparables, la resposta sexual és una mica més complexa.

Durant la fase d’excitació, també sota la regulació del sistema nerviós parasimpàtic, es produeix un increment de l’aportació sanguínia a la regió genital. Tanmateix, atès que en aquest cas no hi ha cossos erèctils capaços de recollir el volum sanguini accessori, la congestió vascular genital dóna lloc a un fenomen molt diferent que en l’home, per bé que complementari en la funció de l’erecció: la lubricació vaginal. Aquesta lubricació es deriva de la intensa congestió vascular de les parets vaginals, fenomen que dóna lloc a una transsudació de líquid que prové de la circulació sanguínia i que arriba fins a l’interior de la vagina i la humiteja, amb la qual cosa es facilitarà una eventual penetració; en aquest sentit, cal destacar que aquesta lubricació no és deguda a una activitat secretòria glandular, sinó merament a l’increment de circulació sanguínia en la regió, producte de l’excitació sexual, i que serà més gran o més petit en proporció directa al grau de tensió sexual assolit.

Mentrestant, la musculatura de la zona sofreix diverses modificacions: la vagina augmenta la seva capacitat, ja que s’allarga i s’eixampla en la seva porció interior mentre que el coll i el cos de l’úter s’eleven. Per la seva banda, els llavis majors, congestionats, incrementen llur coloració, es presenten allisats i s’eleven; fins i tot, pot augmentar la coloració dels llavis menors. El clítoris també augmenta de grandària, tot i que sense que es produeixi encara una veritable erecció.

En les mamelles també es produeixen modificacions. Els mugrons solen adoptar un estat d’erecció, per bé que d’intensitat variable en cada dona i en cada ocasió, elevant-se, augmentant de grandària i presentant un increment de coloració. En la superfície de les mamelles pot ressaltar la repleció venosa subjacent i de vegades es produeix un augment lleuger del volum mamari.

També pot ésser notòria una congestió vascular en diverses regions corporals, ja que es presenta un enrogiment cutani característic en més de la meitat de les dones. Generalment, l’enrogiment comença en la zona abdominal i s’estén després a la zona frontal del tòrax i el coll, abastant de vegades també altres regions corporals com les natges, l’esquena, la cara i fins i tot les extremitats.

Sempre que l’estimulació eròtica continuï, i després d’un període de temps molt variable, s’arriba a la fase estacionaria. En aquest moment s’assoleix tal grau de congestió vascular en el terç extern de la vagina que es constitueix allò que s’anomena plataforma orgàsmica, un engruiximent de les parets vaginals que depara una estretor de la llum vaginal; per això mateix, en cas de penetració, el contacte del penis amb la porció externa de la vagina, la part més rica en terminacions nervioses sensorials, s’intensifica de tal manera que és possible d’obtenir una estimulació efectiva amb independència de la grandària del penis erecte, tant pel que fa al seu gruix com a la seva longitud. Paral·lelament, els dos terços interns de la vagina s’expandeixen i s’accentua l’elevació uterina. La lubricació vaginal disminueix durant aquesta fase com més prolongada sigui.

El clítoris també presenta modificacions en aquesta fase, ja que assoleix un estat d’erecció. Tanmateix, tant el cos com el gland del clítoris es retreuen, ajustant-se contra la símfisi púbica, per la qual cosa el petit òrgan pot restar emmascarat sota la caputxa de pell que el cobreix. La congestió dels llavis augmenta el contacte d’aquests amb el clítoris i és com a conseqüència d’això que l’estimulació de les zones properes dóna lloc a excitacions clitoridianes.

En les mamelles, es verifica un increment de la coloració i tumescència de les arèoles, i això arriba a emmascarar l’erecció dels mugrons. També augmenta la grandària de les mamelles de manera més manifesta que en la fase anterior, incrementant-se de vegades fins a una quarta part llur volum en estat basal.

També en la dona, en aquesta fase, es produeixen modificacions orgàniques generalitzades, que tendeixen a incrementar l’activitat corporal: augmenta la freqüència cardíaca i respiratòria, la pressió arterial i el to muscular. En molts casos, es produeixen sèries de contraccions espasmòdiques en diversos grups musculars. Assolit un determinat punt de tensió sexual, es desencadena la fase d’orgasme. Al mateix temps que s’experimenta una intensa sensació de plaer es produeixen una sèrie de contraccions de la musculatura uterina, de la zona externa vaginal corresponent a la plataforma orgàsmica, dels músculs ísquiocavernosos, vulvocavernosos i pubococcígens, i també de l’esfínter anal. Aquestes contraccions, que es produeixen al començament cada 7 o 8 dècimes de segon, disminueixen progressivament llur regularitat, intensitat i duració. Cal destacar que els esdeveniments anatomicofisiològics són semblants tant en el cas que s’assoleixi l’orgasme en el transcurs d’un coit vaginal com en el cas que l’estimulació eròtica sigui de qualsevol altre origen. D’altra banda, en l’orgasme no solament es produeixen modificacions en l’àrea genital sinó en tot l’organisme en general, i es verifica un increment de l’activitat cardiorespiratòria i del to muscular. Després de l’orgasme, s’arriba a la fase de resolució, en què les modificacions fisiològiques tant de l’organisme en general, com de la zona genital en particular, tendeixen a recuperar-ne les característiques anteriors. Així, la plataforma orgàsmica desapareix, alhora que les contraccions musculars de la zona evacuen la sang acumulada, l’úter torna a la seva posició habitual, la vagina recupera les seves dimensions anteriors i el clítoris es desinfla i adquireix l’aspecte anterior.

Tanmateix, a diferència d’allò que s’esdevé en els homes, en les dones no existeix un període refractari després de l’orgasme; això vol dir que, potencialment, les dones poden presentar dos, alguns o nombrosos orgasmes successius, si l’estimulació eròtica continua. Hi ha, això no obstant, una àmplia variabilitat en aquest punt; algunes dones només arriben a experimentar un únic orgasme, més o menys intens, mentre que d’altres presenten una sèrie d’orgasmes d’intensitat, durada i repetició molt variable en cada cas.