Resultats de la cerca

Situació Sector est amb l’absis totalment transformat per l’obertura de la porta d’accés i un modern campanar a sobre ECSA - J A Adell L’antiga església parroquial d’Eroles és situada al costat de ponent del nucli urbà d’aquest poble semiabandonat, que es troba a uns 6 km de la carretera de Tremp a Fígols de la Conca JAA Mapa 33-11252 Situació 31TCG199715 Història L’any 998 es documenta la consagració d’una església dedicada a sant Pere apòstol i construïda prop de la vila d’Eroles, que com s’explica en la monografia corresponent, s’ha d’identificar amb l’església de…

Situació Capella situada al costat del Mas d’Eroles, amb l’antic absis malmès i cobert d’embigat, ara amb funcions de sagristia ECSA – JA Adell L’església de Sant Gil és situada prop del mas d’Eroles, a uns 7 km d’Oliana per una pista que surt del costat de la caserna de la guàrdia civil i porta fins a les Anoves, més enllà d’Eroles JAA Mapa 24–11291 Situació 31TCG605633 Història Poques són les notícies que tenim sobre l’església i el mas d’Eroles El topònim d’Eroles vinculat a un mas és comú en diversos termes del comtat d’…

Situació Les ruïnes d’aquesta església es troben a poca distància al nord-oest de l’església de Sant Cristòfol de Llúgols Interior de l’església, al sector de la capçalera, l’únic que es conserva sencer ECSA - A Roura Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 37’ 38” N - Long 2° 22’ 1” E Arribats a Sant Cristòfol de Llúgols, cal dirigir-se a una font propera, vers el nord-oest A 300 m d’aquesta font, en la mateixa direcció, hi ha el temple Història Es tenen poques referències històriques sobre l’església i el lloc d’Eroles L’església és documentada des de l’any 1375, en què Joan Maria, d’…

El mas d’Eroles o Aroles que consta en el cens del 1860, on actualment hi ha la capella, abandonada i convertida en magatzem del mas de Sant Joan, és situat dins de l’antic municipi de la Parròquia d’Hortó, a la riba esquerra del riu Segre, prop del poble d’Adrall, entre aquest i els termes de la Freita i Nabiners El topònim d’Eroles és esmentat en diversos documents, bé com a afrontació d’alous situats al terme de Sant Tirs del Pla de Sant Tirs anys 1056, 1066, bé com a afrontació d’alous situats al terme de Sant Sadurní d’Arfa 1044, 1092 En el document del 1092 s’…

Entra a Barcelona Joaquín de Ibáñez-Cuevas, baró d’Eroles i capità general de Catalunya

Durant la primera guerra Carlina lluità a les ordres d’AUrbiztondo més tard actuà a la ratlla d’Aragó i assolí el grau de brigadier dins l’exèrcit regular carlí Durant la guerra dels matiners reprengué les armes Collaborà sovint amb Benet Tristany, amb el qual entrà a Cervera febrer del 1847 i s’apoderà de 90 000 rals de l’administració de rendes Sorpresos a Llanera, pogué fugir mentre el seu gendre, Valeri Roca, i Tristany, capturats, eren afusellats, però, refugiat en una masia i malalt, fou capturat i assassinat

El 1808 deixà els estudis de dret per allistar-se al cos de voluntaris de Talarn, amb el qual entrà a Girona per reforçar les tropes durant el segon setge de la ciutat Després de la rendició fou portat presoner a França, però aviat se n’escapà, i fou nomenat comandant del cos d’exèrcit de l’Empordà El 1811 dirigí la fortificació de Montserrat, que acabà amb l’incendi i el saqueig del monestir per Suchet Fou capità general el 1813 i, interinament, el 1814 Durant el Trienni Constitucional fou declarat persona non grata i deportat a Mallorca, d’on escapà al cap de poc temps Retirat a les seves…

Fou municipi independent fins el 1970 L’antic terme comprenia, a més, els pobles d'Eroles fins abans del 1950, cap del municipi, Claramunt, Castissent i Puigverd de Talarn, els santuaris d'Arbull i Montserbós, els despoblats de Prullans, Vivers i Montllobar, la caseria de la Vileta i l’antic hostal de la Casota

El 15 d’agost fou instituïda oficialment, a partir d’una Junta Superior Provisional de Catalunya, i era formada per l’arquebisbe preconitzat de Tarragona, Jaume Creus, per Bernardo Mozo de Rosales, marquès de Mataflorida, i per Joaquim d’Ibáñez-Cuevas, baró d’Eroles Si bé l’arquebisbe Creus en detenia la presidència, el marquès de Mataflorida en fou la veritable ànima, mentre que el baró d’Eroles s’ocupava principalment de convertir les partides de guerrillers en un exèrcit organitzat, tasca que li resultà impossible D’altra banda, no sembla haver-hi hagut gaire…