Sant Gil del mas d’Eroles (Oliana)

Situació

Capella situada al costat del Mas d’Eroles, amb l’antic absis malmès i cobert d’embigat, ara amb funcions de sagristia.

ECSA – J.A. Adell

L’església de Sant Gil és situada prop del mas d’Eroles, a uns 7 km d’Oliana per una pista que surt del costat de la caserna de la guàrdia civil i porta fins a les Anoves, més enllà d’Eroles. (JAA)

Mapa: 24–11(291). Situació: 31TCG605633.

Història

Poques són les notícies que tenim sobre l’església i el mas d’Eroles. El topònim d’Eroles vinculat a un mas és comú en diversos termes del comtat d’Urgell, fet que no permet la identificació d’aquest topònim en documents mancats d’afrontacions. Aquest és el cas de l’alou d’Eroles llegat per la vescomtessa Sança d’Urgell, en el testament del 1017, a la canònica de Santa Maria de la Seu. El mas d’Eroles, del terme d’Oliana, és citat al cens de l’any 1860; per contra, no apareix en el cens parroquial del 1854.

La capella, tradicionalment sufragània de Sant Andreu d’Oliana, és encara avui oberta al culte, restringit, car es tracta d’una capella particular. (MLlC)

Església

Planta de l’església, on s’evidencia la base ultrapassada del seu antic absis.

J.A. Adell

És un edifici molt transformat, que consta d’una nau, coberta amb volta de canó, reforçada per dos arcs torals sota la volta, i capçada a llevant per un absis de planta ultrasemicircular, que marca una acusada ferradura, avui convertit en sagristia.

El sector absidal i tota la part nord de l’edifici han estat profundament alterats, a causa possiblement de la ruïna de la seva volta, substituïda per una matussera coberta d’embigat a l’absis i per la volta actual de la nau. Del tancament de l’arc presbiteral que obria l’absis a la nau, avui no podem precisar-ne les característiques, a causa del mur que el tanca i emmascara els brancals. Al cantó sud de l’absis hi ha una petita finestra i al centre, una finestra de doble esqueixada, paredada i només visible exteriorment, amb la part superior molt malmesa. Al mur sud de la nau hi ha una altra finestra, de doble esqueixada, amb llinda exterior monolítica, retallada en arc.

La porta s’obre a la façana de ponent, aixoplugada per un porxo, de factura clarament posterior al conjunt de l’església.

A l’interior, l’edifici és totalment arrebossat i decorat, fet que impedeix esbrinar les característiques del seu aparell, només visible externament, i format per carreus simplement desbastats, disposats en filades uniformes i regulars, amb una disposició força més ordenada al mur sud, corresponent a l’obra original, i a l’absis, on es reaprofità el ràfec de la seva coberta original. Aquest ràfec és format per una motllura, de peces de pedra tosca, amb un senzill bisell. L’angle nord-est, d’unió de la nau i l’absis, també presenta notables alteracions, degudes a la reconstrucció del mur nord després de la seva ensulsiada.

No hi ha característiques rellevants que permetin situar cronològicament aquest procés de reformes, però les formes de l’edifici original responen plenament a l’arquitectura rural del segle XII. (JAA)

Bibliografia

  • Baraut, 1981, vol. IV, doc. 347, pàgs. 58–59.