Resultats de la cerca
Es mostren 37 resultats
Castell de Canyelles
Art romànic
Situació Vista general de la fortalesa, on sobresurt la torre circular, contigua a l’església parroquial de Santa Magdalena ECSA - J Bolòs Castell situat a la part alta del poble de Canyelles, al costat de l’església Des del castell es domina una de les valls que hi ha entre la costa i la plana del Penedès i la via que comunicava Ribes i Vilanova amb Olèrdola i Vilafranca Mapa 35-17447 Situació 31TCF932717 Podem agafar la carretera que va de Vilanova i la Geltrú a Vilafranca del Penedès El castell, restaurat, resta envoltat de muralles i construccions modernes, al costat de la població JBM…
dret visigòtic
Dret
Dret propi del visigots.
Originàriament popular i consuetudinari, com el de tots els pobles germànics, adoptà la forma escrita i codificada arran de l’establiment dels visigots al migdia de les Gàllies i, sobretot, en independitzar-se de l’imperi Romà i estendre's des de les Gàllies cap a la península Ibèrica El Codex Eurici Euric i la seva revisió feta fer per Leovigild constitueixen els seus primers exemplars, potser d’exclusiva aplicació als súbdits de raça goda, mentre que els habitants d’ascendència romana pogueren continuar gaudint de llur antic dret, objecte, al seu torn, d’una recopilació abreujada per part…
L’exèrcit visigot
Muralla de Toledo, Còdex Albeldense o Vigilà , Vigila, monestir de San Martín de Albelda, 976 RBMSLE / Oronoz En la història del poder i les batalles pel poder a la Hispània goda l’exèrcit, com de costum, té un paper rellevant Quin exèrcit Els especialistes discrepen sobre el diagnòstic exèrcit completament públic, diu Jean Durliat exèrcit públic amb contribució de tropes privades, explica PD King exèrcits privats cridats a exercir funcions públiques militars, argumenten Abilio Barbero i Marcelo Vigil i exèrcit de caràcter feudal, enuncia LA García Moreno Una de les lleis militars, base de la…
Biografia dels bisbes d’Ègara
Art romànic
Ireneu t 450-d 465 Primer bisbe de la diòcesi d’Ègara Clergue i collaborador de Nundinari, bisbe de Barcelona Aquest últim el designà bisbe per tal de regir la nova demarcació eclesiàstica que ell mateix havia creat i segregat de la seva pròpia diòcesi Poc abans de morir, Nundinari havia elegit Ireneu com a successor seu al capdavant del bisbat de Barcelona, amb l’aprovació inicial d’Ascani, metropolità de Tarragona No obstant això, aquest maldà per aconseguir la confirmació papal, que no fou concedida Així, l’any 465 el papa Hilari va convocar un concili a Roma on es declarà illegal tal…
Liber iudiciorum
Història del dret
Compilació de lleis formada al segle VII, al regne visigòtic, per iniciativa de Recesvint en el vuitè concili de Toledo (653) per tal d’unificar la legislació dels gots i dels hispans.
Probablement era ja acabada en 654-655 Els diversos elements que integren el recull conserven llur personalitat i indicació de procedència 319 lleis, dites antiqua —algunes amb l’expressió emendata —, són anteriors a Recared, i 192 són de sobirans posteriors, fins a Recesvint, amb 15 capítols de filosofia política extrets de les etimologies isidorianes Ervigi en feu una revisió el 681 afegint-hi altres lleis i esmenant-ne encara hi foren introduïdes després noves lleis, fins al regnat d’Ègica Abasta els drets polític, civil, penal i processal i en petita part afecta el dret eclesiàstic La…
Castell de Cabra del Camp
Art romànic
Aquesta fortalesa fou, a la segona meitat del segle X, el castell de la frontera o marca del comtat de Barcelona situat en una posició més avançada La primera referència documental del castell és de l’any 980, en què el comte de Barcelona Borrell II feu donació a Ervigi, a la seva muller Almatruda i a llur fill Guifré, del castell de Cabra amb tot el seu terme, en lliure i franc alou El castell de Cabra fou tal vegada destruït per la ràtzia d’Almansor, com sembla que es desprèn de documentació més tardana i la seva posició estratègica, tot i que no es pot descartar que ho hagués…
Sant Jaume de Figuerola del Camp
Art romànic
Situació Mur nord de l’església romànica primitiva, reaprofitat en construir l’actual al segle XVIII ECSA - JA Adell L’església parroquial de Sant Jaume és a la part alta del nucli urbà del poble de Figuerola del Camp, al peu de la serra de Jordà Mapa 34-16418 Situació 31TCF550816 Per a arribar a Figuerola del Camp des de Valls cal prendre la carretera T-200 que mena al Pla de Santa Maria Des d’aquesta població, una carretera condueix a Figuerola del Camp en un recorregut de 2 km JAA Història El lloc de Figuerola del Camp és esmentat per primera vegada l’any 980, en la donació del castell de…
visigot | visigoda
Història
Individu d’un poble germànic del grup oriental estretament relacionat amb els ostrogots.
Sembla que s’establiren a Escandinàvia, d’on devien sortir a les ordres de Filimer, travessaren la mar Bàltica i romangueren un quant temps a la vall del Vístula Després el degueren remuntar, s’adreçaren vers el sud i s’establiren a Escítia, prop de la mar Negra, a l’oest del Dnièper A la primera meitat del segle IV tingueren per rei Vidigoia, que morí en lluita contra els sàrmates Poc temps després estigueren sotmesos als ostrogots i a llur rei Hermanric, i tots plegats foren empesos cap a l’oest i el sud per la invasió dels huns, que, a llur torn, sembla que foren pressionats pels xinesos…
Castell de Prenafeta (Montblanc)
Art romànic
Situació Detall de les ruïnes més antigues d’aquest castell ECSA - JJ Menchón Les restes de les fortificacions del castell de Prenafeta són situades al cim d’un turó encinglerat que hi ha sobre el poble actual de Prenafeta Mapa 34-16418 Situació 31TCF523823 Des de Montblanc surt la carretera local TV-2421, que porta al poble actual de Prenafeta Des d’on hi ha la font d’aquest poble surt un caminet ben fressat i senyalitzat que mena fins a un pas engorjat En alguns trams s’ha conservat l’empedrat antic d’aquest camí Poc després d’aquest pas, cal girar cap a l’esquerra, travessar…
cognom
Història
Dret civil
Nom de família.
Junt amb el nom o nom personal , nom de pila o nom de fonts , constitueix la designació per la qual s’identifica un individu, si bé, en un grau divers, gairebé sempre es donen coincidències de vegades molt freqüents en les combinacions de nom i cognom El cognom afegit al nom de fonts o de pila presenta diverses tipologies, segons les tradicions de les diferents comunitats culturals, ètniques i nacionals Consistent en la majoria dels casos en el cognom del pare, en el de la mare o en els de tots dos, el cognom patern és un marcador característic dels sistemes de parentiu patrilineals,…