Situació
Mur nord de l’església romànica primitiva, reaprofitat en construir l’actual al segle XVIII.
ECSA - J.A Adell
L’església parroquial de Sant Jaume és a la part alta del nucli urbà del poble de Figuerola del Camp, al peu de la serra de Jordà.
Mapa: 34-16(418). Situació: 31TCF550816.
Per a arribar a Figuerola del Camp des de Valls cal prendre la carretera T-200 que mena al Pla de Santa Maria. Des d’aquesta població, una carretera condueix a Figuerola del Camp en un recorregut de 2 km. (JAA)
Història
El lloc de Figuerola del Camp és esmentat per primera vegada l’any 980, en la donació del castell de Cabra que feu el comte Borrell II a Ervigi, la seva muller Ermetruda i a llur fill Guifré. Entre les afrontacions del castell de Cabra, hom cita, a migdia, el torrentem de Figerola. De la seva església parroquial, no se’n té notícia fins molts anys més tard, en la butlla del papa Lucí III del 19 de desembre de 1184, que assigna l’església de Figuerola a l’obra de la catedral de Tarragona. Posteriorment, en la butlla de Celestí III del 1194, es confirma que la parròquia de Figuerola pertanyia a l’obreria de la catedral. Segons la relació de les dècimes papals dels anys 1279 i 1280, el rector de Figayrola o Figarola pagà 17 sous i 9 diners, el primer any, i 21 sous i 4 diners, el segon.
L’església parroquial de Figuerola del Camp, al final del segle XV, era de col·lació de l’arquebisbe de Tarragona. Tenia com a esglésies sufragànies Sant Salvador de Prenafeta i Sant Mateu de Miramar. La de Prenafeta ho era des de l’any 1476.
L’església romànica fou modificada l’any 1488 i enderrocada en gran part al segle XVIII. L’església actual, que encara conserva alguns vestigis del temple romànic, fou bastida entre els anys 1781 i 1789. El campanar s’acabà de construir l’any 1792. Segons l’inventari del 1924, l’altar major, cremat el 1936, fou construït l’any 1790 i pintat i daurat el 1901 pel daurador Marcel·lí Carner. (MMFG)
Església
Antiga façana de ponent, amb un ull de bou paredat.
ECSA - J.A. Adell
L’església actual de Sant Jaume és un edifici construït a la darreria del segle XVIII (en la portada oberta a la façana sud figura la data del 1782), que presenta una planta de creu inscrita en un quadrat orientat de nord a sud. Aquest temple aprofita restes de l’estructura de l’originària església alt-medieval, que forma una bona part dels seus murs nord, oest i est, incorporats a l’obra del segle XVIII.
A partir de les restes conservades podem saber que l’església alt-medieval era un edifici d’una sola nau, coberta amb una volta de canó de perfil semicircular o lleugerament apuntat, que arrencava d’una imposta en bossell, i capçada a llevant per un absis semicircular. No hi ha elements que permetin suposar, ara, que l’església hagués tingut més d’una nau i que la part conservada correspongui en realitat a la nau lateral nord del temple.
Els detalls del perfil de la volta, la seva imposta i l’arrencada dels murs absidals són avui visibles en la façana de llevant del temple actual, que tanca l’antic arc d’obertura de l’absis primitiu. En la façana nord, prop del seu angle nord-est, es conserva una finestra de doble esqueixada, paredada, i en la façana de ponent, també paredat, un ull de bou circular amb una claraboia de traceria gòtica molt simple.
Les façanes antigues han perdut el ràfec, però conserven un sòcol, ressaltat, a la part baixa. Presenten un aparell molt uniforme, de carreus perfectament tallats i disposats, en els quals s’observen nombroses marques de picapedrer.
L’estructura dels paraments i la intuïció sobre la seva disposició espacial original permeten de considerar l’església de Sant Jaume de Figuerola del Camp com una obra de la fi dels llenguatges arquitectònics romànics, dins un grup d’edificis com Santa Maria de Siurana, en els quals es palesa l’esgotament expressiu de les formes romàniques i la introducció, en l’àmbit tecnològic, de les noves formulacions arquitectòniques. (JAA)
Bibliografia
- Rius, 1946, vol. I, pàgs. 152 i 158
- Udina, 1951, doc. 186, pàgs. 365-367
- Cruañes, 1990, pàgs. 35-36
- Español, 1991, doc. 11, pàgs. 376-378 i doc. 12, pàgs. 378-381
- Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, 1992, vol. 4, pàg. 52.