Resultats de la cerca
Es mostren 105 resultats
Sant Benet d’Espiells (Sant Sadurní d’Anoia)
Art romànic
Situació Vista de l’església, des del costat nord-oest, amb el petit campanar d’obertures geminades ECSA - J Cruanyes i LI Claver L’església de Sant Benet és situada al veïnat d’Espiells, a 3 km de Monistrol d’Anoia i a 5 km de Sant Sadurní Per la carretera de Sant Sadurní a Masquefa, una vegada passat el pont sobre l’Anoia, a mà dreta es troba el trencall d’Espiells JCR-LICS-JAA Mapa 35-16419 Situació 31TDF006886 Història L’indret d’Espiells és documentat per primera vegada l’any 986, en el precepte que el rei Lotari concedí al monestir de Sant Cugat del Vallès confirmant els seus béns A…
Sant Sernilh de Betren (Vielha)
Art romànic
Situació Les ruïnes d’aquesta església es troben situades a l’extrem occidental del poble Mapa 148M781 Situació 31TCH206298 FJM-AMB Església Planta, a escala 1200, de les construccions que hom pot apreciar en aquest indret dues naus paralleles, de les quals la de migjorn és la que correspon a l’època romànica A Mazcuñan-F Junyent Detall de les ruïnes, corresponents a la nau romànica, a l’indret on hi ha un finestral F Junyent-A Mazcuñan Llevat del campanar, que encara es manté dempeus, la resta de l’edifici, ocupada ara pel cementiri, és una pura ruïna Entremig de les restes, encara es poden…
la Costa dels Tarongers
Nom aplicat sovint, dins la terminologia turística, al litoral corresponent a les regions de Castelló i València i estès el 1965 al litoral nord de la regió de Xàtiva, corresponent a la província de València, com a «denominació geoturística» oficial.
Així entesa, la Costa dels Tarongers ocupa la meitat nord del País Valencià, amb una llargada de 225 km, a més dels 7 dels Columbrets, d’origen volcànic, i coincideix amb el litoral del golf de València, escapçat per ambdós extrems el septentrional, inclòs a la Costa Daurada fins al port dels Alfacs, i el meridional, inclòs a la Costa Blanca fins al cap de la Nau Com que el golf de València és la façana litoral del conjunt més extens de planes costaneres dels Països Catalans, hi dominen les costes baixes, sorrenques de dunes entre la mar i l’Albufera, per exemple o amb aiguamolls…
Mare de Déu de les Neus d’Irgo de Tor (el Pont de Suert)
Art romànic
Situació Vista de l’església des del costat est, amb la testera plana que va reemplaçar el primitiu absis i el campanar afegit a l’obra original ECSA - JA Adell L’església parroquial de la Mare de Déu de les Neus és situada als afores del poble d’Irgo de Tor, a ponent del nucli urbà Mapa 32-10 213 Situació 31TCH168018 Per a anar-hi s’ha de seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent, i un cop passat Igüerri, cal seguir la mateixa carretera, la qual després d’haver fet un recorregut aproximat d’1 km passa pel poble d’Irgo de Tor JAA-MLIR Història Fins a l’actualitat…
Santa Maria dels Horts (Vilafranca del Penedès)
Art romànic
Situació Vista de la capella des del costat sud-est, amb l’absidiola adossada al mur de migjorn ECSA - J Cruanyes i LI Claver Església situada a 1,5 km de Vilafranca Quan se surt d’aquesta vila per la carretera general de Barcelona, una vegada passat el pont del ferrocarril cal agafar un camí vorejat de plàtans en direcció S Cal passar el pont que travessa l’autopista, d’on ja és visible la capella JCR-LICS Mapa 35-16419 Situació 31TCF931777 Història Les arrels d’aquesta església són molt antigues, però el primer document on es troba esmentada la capella és del 1285 i correspon al testament…
Sant Esteve d’Igüerri (el Pont de Suert)
Art romànic
Situació L’església de Sant Esteve és a l’extrem de llevant del petit nucli d’Igüerri, situat en la partió d’aigües entre la Noguera de Tor i la Noguera Ribagorçana Mapa 32-10 213 Situació 31TCH165001 Per a arribar-hi partint del Pont de Suert, cal agafar un brancal de la N-230 que es dirigeix vers Iran, tot passant per Gotarta i Igüerri JBP-JAA Història El lloc d’Igüerri solament és esmentat en la documentació per referències indirectes Així, en una escriptura de l’any 1010 es consigna el lloc d’ Engurisi com a afrontació territorial d’un alou pertanyent a la villa d’Esterri Possiblement,…
auxina
Bioquímica
Botànica
Substància química natural o sintètica, caracteritzada per la seva activitat com a fitohormona, que en concentracions molt febles provoca en la planta diverses reaccions entre les quals destaca l’allargament de les cèl·lules poc diferenciades.
El 1931, Kögl i collaboradors seus isolaren de l’orina humana l' auxina α o àcid auxenetriòlic, i de l’oli de granes de moresc l' auxina β o àcid auxenòlic També de l’orina humana reeixiren a isolar l’heteroauxina o àcid indole-3-acètic IAA la qual ha resultat ésser la més difosa de les auxines naturals, i anomenada, justament per això, simplement auxina A les plantes, la seva biosíntesi parteix del triptòfan, i té lloc en els teixits meristemàtics de la tija sobretot a la gemma apical i de l’àpex de les fulles i de les arrels, des d’on passa a la resta de la planta Aquest transport és actiu…
Sant Pere d’Aós de Civís (Anserall)
Art romànic
Situació Església molt transformada en la seva capçalera, que conserva encara restes de l’absis semicircular i els murs, amb finestres d’època romànica, a la qual s’afegí el porxo, recentment restaurat ECSA - JA Adell El poble d’Aós és situat sobre un petit turonet a la part de tramuntana del terme municipal, on conflueixen O el riu d’Aós, o de Saturia, amb els torrents d’Avellà i d’Enclar Queda al mig de la vall de Saturia al peu de la serra d’Enclar, que fa de termenal de les parròquies d’Aós i Andorra L’església parroquial és situada al cim del poble Mapa 34-9182 Situació 31TCH718079 S’hi…
Sant Esteve de Castellet
Església
Església romànica del municipi de Castellet i la Gornal (Alt Penedès), situada a la dreta del riu de Foix, vora les Masuques.
L’edifici L’església, que es troba en bon estat de conservació, data del segle XI, però va ser modificada posteriorment, sobretot durant els s XVII i XIX Consta d’una nau rectangular amb una capçalera trevolada a l’est, amb un absis i dues absidioles semicirculars L’absis, més gran i de més alçària que les absidioles, s’obre a la nau a través d’un arc presbiteral L’espai entre els absis, a manera de creuer, és format per quatre arcs semicirculars i adovellats, que arrenquen d’un fris senzill L’arcada de la nau i la de l’absis central són més altes que les de les absidioles…
Ariadna al laberint grotesc
Literatura catalana
Recull de contes de Salvador Espriu, publicat el 1935.
Desenvolupament enciclopèdic L’obra ha tingut cinc edicions amb variants que han modificat les narracions o bé n’han augmentat el nombre Així, els vint-i-set contes de la primera edició foren ampliats amb quatre de nous a la segona 1950 En la tercera 1975, hi inclogué una narració que funciona a mode de proemi “L’home jove i el vell”, on l’autor dramatitza la història textual del llibre i la seva evolució com a escriptor El recull, tal com el presenta revisat després de les successives edicions, no és exactament el mateix que el del 1935, ja que Espriu no es limità a polir-lo formalment, sinó…