Resultats de la cerca

Romàntic i revolucionari, viatjà per Europa i lluità activament contra la tirania de Juan Manuel de Rosas al seu país D’aquesta època 1839-51 són les cançons polítiques de Paulino Lucero Enderrocat Rosas, publicà a Buenos Aires “Aniceto el Gallo” 1853-59, periòdic satíric que ell escrivia íntegrament El 1872 aparegué el conjunt de la seva producció i donà a conèixer el llarg poema Santos Vega, la seva obra més important

És la més reculada de les cròniques conservades escrites en l’antiga Marca Hispànica El seu anònim autor, sens dubte un monjo de Ripoll, la redactà seguint pas per pas i amb notable exactitud la documentació conservada als arxius del monestir hi ha, però, algun error important que ha transcendit durablement en la historiografia posterior És el primer text amb data segura que dóna al comte Guifré el sobrenom de Pelós Fou coneguda i aprofitada pel primer redactor dels Gesta comitum , que escrivia també a Ripoll uns 25 anys més tard

Catedràtic de dret canònic a la Universitat de Saragossa, publicà, entre nombroses obres, una Introducción al Derecho hispánico El 1952 hom publicà les seves Memorias Vocal, abans del 1936, de la comissió codificadora dels anomenats drets forals, i president, des del 1940, del Consejo de Estudios del Derecho Aragonés, defensà sempre la reivindicació d’aquests davant el dret anomenat comú Interessat per la cultura catalana, parlava i escrivia un català arcaïtzant, après dels escriptors medievals Secundà els esforços d’EToda per a la restauració de Poblet Fou membre corresponent…

Fill d’immigrants extremenys, visqué a Figueres, on s’inicià en el periodisme El 1970 s’installà a Girona, on participà en l’equip de Presència , i escriví en diverses publicacions catalanes Fou coautor, amb NJ Aragó, de Girona grisa i negra 1972 i un dels fundadors de Punt Diari , on escrivia una columna a l’última pàgina, que fou recollida en un llibre d’homenatges pòstum, Quiosc Membre del PSC, fou regidor de Girona, diputat provincial i president del Consell Municipal de Sarrià de Ter El 1981 fou creat, a Girona, el premi de narració breu que duu el seu nom

Funcionari de la hisenda pública, el 1745 es traslladà a París per exigències del càrrec, la qual cosa li permeté donar a conèixer les seves obres literàries, que escrivia per afició Malgrat un debut fallit a la Comédie Française 1749, el 1752 obtingué un gran èxit amb l' opéra-comique La Fileuse , gènere en què obtingué una gran popularitat, en part perquè conreava l’anomenat genre poissard 'gènere peixeter', faceciós i que recollia el llenguatge popular Sovint compongué la música de les seves obres, que normalment eren variacions sobre melodies populars Escriví, també, el…

S'escrivia en l’alfabet del mateix nom, derivat de l’antic sogdià, que substituí el primitiu alfabet utilitzat en les inscripcions d’Orkhon i de Yenisü s VIII En aquesta llengua es produí una literatura d’influència xinesa i iraniana sobre temàtica eminentment religiosa budisme, nestorianisme i maniqueisme L’alfabet uigur, base del mongol al s XIV, fou substituït per l’àrab arran de la islamització progressiva dels pobles turcs al s XIX Actualment rep aquest nom el conjunt de dialectes del Xinjiang xinès, parlats per uns quatre milions d’individus, pròxims a l’uzbek i al txagatai, que hom…

Consistia a improvisar, a partir d’una melodia preexistent collocada a la part central, les parts superior i inferior a aquesta La part superior era formada per quartes paralleles a partir de la veu central i la inferior per terceres i quintes El resultat sonor del faburden era similar al del fals bordó francès, per bé que aquest darrer no s’improvisava sinó que s’escrivia i la melodia preexistent es collocava a la part superior en lloc de la part central Originàriament, el terme faburden servia per a designar la veu més greu d’aquest tipus de polifonia improvisada També podia…

Fou coneguda també com a ottava rima Els tipus més comuns de strambotto , formats per versos endecasíllabs, són l' strambotto o ottava siciliana o napolitana AB AB AB AB, utilitzada al segle XVII per les arie siciliane siciliana l' ottava toscana AB AB AB CC, emprada en les composicions musicals dels segles XV i XVI, i la sestina toscana AB AB CC Tot i que al final del segle XV esdevingué una de les formes adoptades per la frottola , es mantingué com a forma musical per ella mateixa durant cent anys més Usualment s’escrivia per a una sola veu amb acompanyament, amb preludi i…

D’origen noble, heretà de la seva mare el comtat d’Aurenja En els seus versos afirma que no escrivia ni per guanyar diners ni per obtenir l’acceptació del públic, sinó perquè el seu art fos apreciat pels entesos Diu la seva Vida que estigué enamorat de la comtessa d’Urgell En un debat que sostingué amb Giraut de Bornelh, que se suposa que tingué lloc l’any 1170, defensà el trobar clus poesia de caràcter hermètic enfront del trobar lèu poesia de caràcter senzill Les seves prop de quaranta poesies conservades corroboren aquesta posició, i ha de ser considerat, en aquest sentit, el…