Resultats de la cerca
Es mostren 91 resultats
sistema de noms de domini
Electrònica i informàtica
Base de dades distribuïda formada per servidors de noms que contenen informació sobre hosts i serveis de diferents dominis, en els anomenats registres de recurs (resource records).
Els registres de recurs es classifiquen per classes, i cada classe defineix diferents tipus de registres La classe més emprada és la classe Internet o IN, que defineix els tipus de registres Adreça A, Mail Exchanger MX o Name Server NS, entre molts d’altres Els registres de recurs d’un determinat domini s’especifiquen en els anomenats fitxers de zona que s’allotgen als servidors de noms, que fan el que es coneix com procés de resolució Aquest consisteix a retornar, en ser interrogats per un cert tipus de recurs pex tipus A, classe pex IN i nom de domini pex wwwgeccat , els…
Pla d’Acció Tutorial
Planificació de les activitats de tutoria en un centre docent.
És el marc en què s’especifiquen els criteris i procediments d’organització i funcionament del servei de tutoria a l’alumnat Conté les línies d’actuació principals que els tutors han de desenvolupar amb l’alumnat del seu grup, amb les famílies i amb l’equip docent corresponent Aquest pla forma part del projecte curricular de centre, és aprovat pel claustre de professors i coordinat pel cap d’estudis, a partir d’una proposta elaborada per la coordinació pedagògica Conté les actuacions concretes amb relació a temes com l’acollida de l’alumnat, l’orientació personalitzada,…
estatut d’autonomia
Dret
Marc legal d’autogovern de comunitats nacionals o regionals que formen part d’un estat.
A l’Estat espanyol, els primers estatuts aprovats foren els de Catalunya, el País Basc i Galícia durant la Segona República Derogats per la dictadura franquista, la Constitució del 1978 tornà a reconèixer el dret a l’autonomia de les nacionalitats i regions i regulà els procediments per a aconseguir-la Els estatuts d’autonomia especifiquen la denominació de la comunitat, la llengua pròpia, si és el cas, la bandera, les competències, les institucions bàsiques i el règim financer La Constitució del 1978 establí dues vies d’accés a l’autonomia Catalunya, Galícia, el País Basc i…
sul ponticello
Música
En la tècnica d’execució dels instruments d’arc, cop d’arc que consisteix a fer passar aquest al més a prop possible del pont (segons A. Schönberg, fent que la vara el fregui) de manera que el so produït tingui un timbre de qualitat nasal.
Significa, literalment, ’sobre el pont’ i s’usa en contraposició a sul tasto La rigidesa del sector vibrant de la corda en aquest lloc combinada amb una certa velocitat de l’arc produeixen un so pobre en harmònics que dona la característica tímbrica a aquest efecte Les primeres vegades que apareix esmentat S Ganassi Regola rubertina , 1542, on s’especifiquen les diverses distàncies a què ha de ser guiat l’arc en relació amb el pont per a aconseguir diferents resultats expressius, s’atribueix al cop d’arc sul ponticello un caràcter dur i enèrgic Durant el segle XVII fou usat en…
clàusula preservativa
Dret
Declaració que serà acomplida la disposició del document sempre que quedin salvaguardats els interessos superiors que s’hi especifiquen.
Aquest tipus de clàusula és característic de les societats feudals o senyorials
Reinard Fonoll
Construcció i obres públiques
Mestre d’obres i picapedrer, actiu a Catalunya des del 1332.
Hom ja el troba documentat en el contracte que feu amb Pere Alegret i amb Guillem de Lillet, abat i encarregat respectivament, de les obres de Santes Creus, on s’especifiquen amb detall totes les qüestions de les obres i el compromís de l’artista a no fer en vida cap altra obra sense permís de l’abat d’altra banda, el monestir excloïa cap altre mestre d’obres i li donava plens poders sore els altres operaris L’obra inclou el claustre i el refectori El 1342 continuava al monestir, però entre 1352 i el 1359 hom el troba a Montblanc Després de 1362 consta com a mestre d’obres de la…
tercera generació
Conjunt d’estàndards tecnològics per a les xarxes de telefonia mòbil.
Les xarxes 3G tenen la capacitat de transmetre simultàniament dades de veu i dades de no-veu Les xarxes 3G utilitzen una portadora de canal de 5 MHz d’amplada, la qual permet unes velocitats de transferència molt més elevades que amb les xarxes anteriors El 1999, la secció Radio de la Unió Internacional de les Telecomunicacions ITU-R publicà els requeriments per als estàndards de comunicacions mòbils 3G amb l’especificació IMT-2000 International Mobile elecommunications 2000 Aquests requeriments especifiquen que la xarxa ha de suportar el transport de veu i dades amb commutació de circuits i…
codi alimentari
Alimentació
Dret
Conjunt harmònic de la legislació de cada estat sobre els productes alimentaris, llurs matèries primeres i els materials annexos (envasos, material d’instal·lacions, desinfectants, etc).
El codi, creat com a defensa del consumidor, comprèn regulacions sobre etiquetatge, composició, denominació d’origen, additius, colorants, residus de pesticides, qualitat microbiològica i processos de tots els aliments, aliments per a animals i certs productes domèstics d’ús freqüent en cuina o de possible ingestió oral per infants llumins, joguines en l’aspecte del colorant utilitzat, etc També inclou el mètode de mostreig i d’anàlisi El codi alimentari de l’Estat espanyol, l’articulat del qual fou publicat per decret el 21 de setembre de 1967, estableix les directrius de la legislació…
quarta generació
Electrònica i informàtica
Conjunt d’estàndards tecnològics per a les xarxes de telefonia mòbil.
La 4G, que és una evolució de la 3G, està basada en el protocol IP Per tant, s’estableix com un sistema de sistemes o xarxa de xarxes i fa convergir, en un sol sistema, xarxes de cable, xarxes sense fils i també ordinadors o altres tipus de dispositius electrònics La 4G no és una tecnologia o un estàndard definit, sinó una collecció de tecnologies i protocols que permeten el màxim rendiment de processat amb la xarxa sense fils més barata Es caracteritza per la gran velocitat mantenint la qualitat del servei en tot el sistema Al març del 2008, la secció de radiocomunicacions de la Unió…
Medievalia
Historiografia catalana
Revista d’història medieval que es publica periòdicament des del 1980 en el marc de l’Institut d’Estudis Medievals de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Segons els seus criteris fundacionals, exposats per Frederic Udina i Martorell en la presentació del primer número, la revista pretenia publicar algunes de les contribucions del Curs d’Estudis Medievals organitzat anualment per l’esmentat Institut Amb el temps, aquesta orientació inicial s’ha anat ampliant, i ha passat a ser un recull d’investigacions dels membres de l’Institut i d’altres investigadors d’àmbit nacional i internacional Hi destaquen algunes contribucions de medievalistes de reputació internacional, com Robert I Burns, Geo Pistarino i Charles-Emmanuel Dufourcq, Georges Duby,…