Resultats de la cerca

Es mostren 1386 resultats

Ananda Ioga Institut

Esport general
Centre de ioga situat a l’Eixample esquerre de Barcelona.
Fundat l’any 1967 per Jordi Colomer, tingué la primera seu a les Corts Està especialitzat en el ioga nidra i realitza cursos d’instructors d’aquesta tècnica També imparteixen cursos de ioga de la força Hatha Ioga, meditació, taitxí i txikung
Esportpèdia

compatibilitat

Electrònica i informàtica
Característica d’un sistema de radiodifusió en freqüència modulada que permet que les emissions estereofòniques puguin ésser rebudes per un receptor monofònic, i viceversa.
Això és possible perquè en una transmissió estereofònica són transmeses la suma i la diferència dels senyals corresponents als canals dret i esquerre Els receptors monofònics només en reben la suma i, doncs, la recepció és monofònica Per contra, els estereofònics reben ambdós senyals de suma i diferència i, a partir d’aquests, separen les informacions corresponents als canals dret i esquerre
Gran enciclopèdia catalana

conducte hepàtic

Anatomia
Denominació de diversos conductes que drenen la bilis hepàtica i constitueixen una part de les vies biliars intrahepàtiques i de les extrahepàtiques.
El conducte hepàtic dret recull la bilis formada en el lòbul dret del fetge i en part del lòbul caudal el conducte hepàtic esquerre rep la bilis elaborada en el lòbul esquerre del fetge, en el lòbul quadrat i en el lòbul caudal Ambdós conductes s’uneixen i formen el conducte hepàtic comú , que solca la cara inferior del fetge i es divideix en dues branques el conducte cístic i el colèdoc
Gran enciclopèdia catalana

símbol químic

Química
Lletra o conjunt de lletres que hom empra per a representar els elements químics.
A causa de la varietat isotòpica, de les diferents formes allotròpiques i de les diverses càrregues elèctriques que poden suportar, hom pot especificar els símbols dels elements mitjançant índexs, disposats simètricament al voltant de les lletres del símbol, que representen el nombre de massa índex superior esquerre, el nombre atòmic índex inferior esquerre, el nombre d’àtoms índex inferior dret i la càrrega iònica índex superior dret, com, per exemple, 1 6 3 2 S 2 2 +
Gran enciclopèdia catalana

sinistrat | sinistrada

Pal sinistrat

Heràldica
Dit del pal desplaçat cap al costat esquerre de l’escut.
Gran enciclopèdia catalana

vagina

Posició de la vagina a la pelvis femenina humana: 1, lligament suspensori; 2, úter; 3, ovari esquerre; 4, bufeta de l’orina; 5, recte; 6, vagina; 7, llavi major de la vulva; 8, llavi menor de la vulva; 9, vulva; 10, clítoris; 11, uretra; 12, símfisi púbica; 13, úter; 14, lligament rodó; 15, trompa de Fal·lopi

© fototeca.cat

Anatomia animal
Òrgan de l’aparell reproductor femení dels mamífers, situat entre l’úter i els genitals externs, on s’introdueix el penis durant la copulació i per on s’expulsa l’embrió durant el part.
Deriva del conducte de Müller en la seva part terminal En la dona és un conducte elàstic, muscular i mucós que, inserint-se en el coll uterí, travessa el sòl pelvià i s’obre a la part profunda de la vulva, de la qual és separada per l’himen o les seves restes
Gran enciclopèdia catalana

bossa

En el embarassos múltiples univitel·lins es poden formar dues placentes i dues bosses de les aigües completament independents (dibuix de l’esquerre). El més comú, però, és que la duplicitat es produeixi en l’estadi de mòrula, i que els dos fetus comparteixin la placenta (dibuix de la dreta).

© Fototeca.cat

Anatomia animal
Cavitat o estructura anatòmica que té forma de sac, com la bossa marsupial dels marsupials, la bossa de la tinta dels cefalòpodes.
Gran enciclopèdia catalana

tòrax

A l’esquerra, tall longitudinal (1, lòbul dret de la tiroide; 2, lòbul piramidal de la tiroide; 3, lòbul esquerre de la tiroide; 4, vena jugular; 5, plexe cèrvico-branquial; 6, tim; 7, clavícula; 8, lòbul inferior del pulmó esquerre; 9, pleura visceral; 10, pericardi; 11, diafragma; 12, pleura diafragmàtica; 13; lòbul inferior del pulmó dret; 14, lòbul mitjà del pulmó dret; 15; lòbul superior del pulmó dret; 16, vena axil·lar; 17, artèria subclàvia; 18; cúpula pleural); a la dreta, tall transversal (1, angle inferior de l’escàpula; 2, cavitat pleural dreta; 3, esòfag; 4, vèrtebra dorsal VIII; 5, aorta toràcica; 6, lòbul inferior del pulmó esquerre; 7, lòbul superior del pulmó esquerre; 8, epiccardi; 9; pericardi; 10, ventricle esquerre; 11; aurícula esquerra; 12, estern; 13, ventricle dret; 14, aurícula dreta; 15, lòbul superior del pulmó dret; 16, lòbul mitjà del pulmó dret; 17, costella IV; 18, lòbul inferior del pulmó dret)

© fototeca.cat

Anatomia animal
Porció del cos dels animals que presenten el cos diferenciat longitudinalment, situada entre el cap i l’abdomen.
En els poliquets, en els quals també és anomenat tronc o metasoma, és la primera porció postcefàlica, i s’hi desenvolupen generalment les brànquies En els artròpodes, dels quals constitueix la segona porció metamèrica, és situat darrere el cap i davant l’abdomen en els aràcnids i en molts crustacis constitueix, juntament amb el cap, el cefalotòrax en els crustacis, en alguns dels quals és anomenat perèion, porta els apèndixs locomotors, si bé els primers solen ésser transformats en maxillípedes en els insectes el tòrax és constituït sempre pel protòrax, el mesotòrax i el metatòrax En els…
Gran enciclopèdia catalana

cerebel

A dalt, visió externa i, a baix, secció axial a nivell dels peduncles superiors. 1, hemisferi esquerre; 2, hemisferi dret; 3, vermis; 4, lòbul anterior; 5 lòbul mitjà; 6, substància grisa; 7, substància blanca; 8, peduncle superior

© Fototeca.cat

Anatomia animal
Part de l’encèfal força rudimentària en els vertebrats inferiors i de complexitat creixent en els superiors, que en l’home ocupa la regió posteroinferior de la cavitat craniana.
És situat darrera la protuberància i els tubercles quadrigèmins, per sobre el bulb i per sota el cervell És separat dels hemisferis cerebrals per una dependència de la duramàter, anomenada tenda del cerebel És constituït per un lòbul mitjà, o vermis, i dos lòbuls laterals, o hemisferis cerebellosos Del cerebel parteixen els peduncles cerebellosos, dos de superiors que comuniquen amb els tubercles quadrigèmins, dos de mitjans que ho fan amb la protuberància, i dos d’inferiors que descendeixen fins al bulb És constituït, com el cervell i la medulla espinal, per la substància grisa, que forma…
Gran enciclopèdia catalana

orgue

A l’esquerre façana d’un orgue amb les parts principals (orgue major, torratxes i cadireta); al centre, esquema d’un secret o salmer de corredores siutat sota un joc de tubs (registre) a la dreta, seccions longuitudunals dels dos tipus de tubs bàsics: labial (a, de metall i obert; b, tapat o bordó; c, de fusta) i de llengüeta (d, tub de bombarda)

© Fototeca.cat

Música
Instrument aeròfon constituït per jocs de tubs que, polsades unes tecles, sonen al buf del vent generat per manxes o per un compressor elèctric.
Se l’anomena “el rei dels instruments" L’harmonització clàssica comporta una baixa pressió d’aire a ple vent Unes ventalloles, uns canals i uns conductes uneixen, en el secret o salmer de fusta preferentment el de corredores, els tubs amb la mecànica de tecles i tiradors Les transmissions pneumàtica i elèctrica, bones només per a registrar, permeten combinacions fixes, lliures i ajustables dels jocs Els teclats “de finestra” formen útilment un sol moble amb l’orgue no els de “consola” fixa o mòbil, a distància Els manuals, curts i escalonats, d’unes 4 octaves i mitja, s’acoblen entre ells i s…
Gran enciclopèdia catalana