Resultats de la cerca
Es mostren 61 resultats
criquet
Esport
Joc d’habilitat practicat amb pal (bat) i pilota en un camp d’herba entre dos equips d’onze jugadors cadascun.
En el terreny de joc d’uns 150 × 165 m hom planta dos wickets , estructura formada per tres estaques sobre les quals hom posa uns travessers bails El joc consisteix a fer caure, llançant-hi la pilota amb la mà, el wicket contrari, defensat per un jugador de l’altre equip, el qual, si aconsegueix d’interceptar la pilota, tornant-la de volea amb un cop de bat, l’envia com més lluny millor i, mentre la pilota corre, fa tantes curses com pot Considerat com l’esport nacional anglès a l’època estival, té una gran importància a la Gran Bretanya i en moltes de les antigues colònies…
estacada
Construcció i obres públiques
Barrera feta amb estaques per protegir una riba dels embats de l’aigua.
canya de sucre
Botànica
Agronomia
Planta perenne, de la família de les gramínies, de rizoma gruixut, d’on parteixen diverses tiges de 2 a 6 m d’alçada i de 2 a 8 cm de diàmetre, plenes d’un teixit sucós i dolç, de fulles més estretes i llargues que les de la canya comuna i disposades més densament, i amb panícula terminal de flors vermelloses, molt ornamental.
Hom la coneix solament en forma conreada hom la conrea per a l’obtenció de sucre, del qual és la font principal, i és probablement originària de l’Índia, on era conreada fa més de 3 000 anys D’allà s’estengué a Egipte ~641 i a la península Ibèrica ~755, i després a les zones tropicals i subtropicals de tot el món Antigament havia estat conreada a les comarques litorals dels Països Catalans encara n'hi ha camps a la part més càlida d’Andalusia Necessita climes càlids i humits Prefereix els sòls plans d’alluvió pròxims a la mar i els terrenys profunds i humits, especialment els llimosos, rics…
barana
Transports
Travesser que fixa la part superior de les estaques dels costats de la caixa d’un carro.
martinet
Construcció i obres públiques
Màquina emprada per a clavar estaques i pilons en el sòl, especialment en terrenys de poca resistència.
L’energia necessària per a efectuar el treball prové generalment de la caiguda d’una maça feixuga, però també pot ésser fet mitjançant aire comprimit o amb oli a pressió
fonament
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Basament de les parets i els pilars d’un edifici que resten sota terra i transmeten al terreny el pes de la construcció.
Com que el terreny sol ésser menys resistent a la compressió que els materials que formen les parets, els fonaments tenen més amplada que el gruix d’aquests per tal de repartir el pes sobre més superfície de terres Els fonaments poden ésser continus , si n'hi ha tot al llarg de les parets, o discontinus , en forma de daus o sobre estaques , si només n'hi ha al peu dels pilars o en els encreuaments de parets, en el qual cas les parets descansen sobre corretges de fonamentació de formigó armat o sobre arcs de descàrrega que transmeten el pes de les parets als daus de fonamentació Els fonaments…
Miguel de Cervantes: l'edat d'or
Moltes mitologies situen al començament dels temps una edat d’or durant la qual els homes vivien com déus, de manera lliure i igualitària, la justícia i la pau regnaven en la societat i no calia cap esforç per a obtenir el sustent Cervantes, en aquest passatge, es refereix a l’edat d’or de la mitologia grega, en contrast amb l’època en què viu La descripció minuciosa d’aquella ‘santa edat’, en què tot era de tots, no és gens innocent i fins i tot no poc subversiva No apunta prou en aquest fragment la idea que hi ha un cert parallelisme entre les relacions socials dels humans i les d’aquests…
pavelló
Tenda de campanya de forma cònica sostinguda interiorment per un pal clavat a terra amb estaques i cordes.
cavall frisó
Militar
Biga de fusta, travessada per llargues pues de ferro o per estaques, que hom emprava contra la cavalleria.
contraperna
Transports
Barra horitzontal de les baranes dels carros on van emmetxats els extrems inferiors de les estaques i dels contratirants.