Resultats de la cerca
Es mostren 138 resultats
bionutrient
Biologia
Agronomia
Producte nutritiu que hom aplica a les plantes, constituït per aminoàcids, polisacàrids, pèptics, extractes d’algues, àcids húmics o microelements.
Els bionutrients es divideixen en dos grups, els bioestimulants i els bioactivadors Els primers estimulen els processos naturals del metabolisme de les plantes i els segons els activen Hom els aplica per via foliar i són directament assimilats passen a travès dels estomes cap els vasos xilemàtics i floemàtics, per formar part de diversos components de la planta Hom els utilitza per a augmentar la qualitat i la quantitat de la collita, i també per a palliar els efectes de les glaçades, la sequera, les plagues i els efectes fitotòxics produïts en molts casos per l’aplicació no…
tropina
Biologia
Nom genèric de les hormones de la hipòfisi que estimulen d’altres glàndules endocrines, melanòfors, etc.
Substàncies irritants en el tabac
El fum del tabac conté diverses substàncies irritants, anomenades així perquè lesionen la superfície de la mucosa bronquial Aquestes substàncies són nombroses, però les que acostumen a assolir una concentració més gran en el fum del tabac són principalment el formaldehid, l’òxid nitrós, l’acroleïna, l’àcid cian-hídric i l’acetaldehid Aquestes substàncies provoquen diferents efectes sobre els bronquis augmenten la secreció de les glàndules bronquials redueixen la mobilitat dels cilis bronquials estimulen la tos i provoquen la constricció dels bronquis En definitiva, l’acció…
metilendioximetamfetamina
Medicina
Droga de síntesi o de disseny coneguda com a èxtasi.
És un derivat de l’amfetamina i, per tant, augmenta l’alliberament de neurotransmissors cerebrals com la serotonina, la noradrenalina i la dopamina, que estimulen el sistema nerviós central generant un estat d’empatia que facilita les relacions socials i elimina la sensació de cansament Té efectes perillosos a curt termini i tòxics molt greus a llarg termini L’estimulació del sistema nerviós pot ocasionar alteracions en el càlcul visual de les distàncies i provocar accidents de trànsit El seu consum crònic causa una disminució en la concentració de dopamina que comporta…
condiment
Alimentació
Substància que hom afegeix als aliments per reforçar-ne o millorar-ne el sabor.
El costum de condimentar els aliments té un origen remot i és possible que la primera motivació del seu ús fos la conveniència de dissimular les olors desagradables dels queviures en mal estat de conservació Els condiments afavoreixen la digestió perquè estimulen les secrecions gàstriques Poden ésser substàncies simples o composicions culinàries, com les salses salsa i els sofregits sofregit Segons llur sabor, els condiments simples poden ésser classificats en salats sal , àcids vinagre, suc de llimona, tàperes , aromàtics espècies, herbes , acres mostassa, all Alguns…
Hormones
Fisiologia humana
Les hormones són substàncies de natura diversa, però amb certes característiques comunes són sintetitzades en determinades glàndules i secretades, generalment en quantitats molt petites, a la circulació sanguínia, i la sang les transporta fins a determinats teixits orgànics, que disposen de receptors hormonals específics El mecanisme d’acció de les hormones és variat, ja que si bé algunes estimulen receptors situats a la membrana cellular i hi desencadenen una determinada acció enzimàtica, d’altres entren a la cèllula i actuen sobre el nucli, on també provoquen una determinada…
vacuna genètica
Biologia
Medicina
Vacuna derivada d’un fragment d’ADN de l’organisme patogen.
Es produeix inserint un gen de l’organisme patogen en un fragment circular d’ADN bacterià, un plasmidi que actuï de vector Aquest fragment s’injecta intramuscularment, o bé es projecta sobre la pell mitjançant una pistola gènica, que l’impulsa amb força suficient perquè travessi la pell i es fixi en el teixit muscular Un cop el sistema ha entrat dins el nucli d’una cèllula, comença a produir els antígens necessaris per a provocar la immunitat, emprant el sistema transcripcional i traduccional de la cèllula hoste Aquests antígens són alliberats al medi extracellular o bé resten…
sistema endocrí

El sistema endocrí
© Fototeca.cat
Biologia
Sistema format per les glàndules i altres estructures que elaboren unes secrecions anomenades hormones, que són abocades a la sang per ser distribuïdes per tot el cos.
Les hormones actuen sobre l’activitat funcional d’altres cèllules, que estimulen o inhibeixen, exercint un control homeostàtic de llarga durada de minuts a mesos, a diferència del sistema nerviós, que provoca respostes més ràpides de millèsimes de segon a minuts L’acció d’una hormona pot manifestar-se únicament en un teixit o òrgan receptor determinat Si bé cada glàndula o teixit hormonal del sistema endocrí produeix una hormona o unes hormones amb funcions específiques, existeix una interrelació harmoniosa i integrada entre les activitats de totes elles La glàndula tiroide, les…
limfòcit
Anatomia animal
Leucòcit de nucli únic, el qual ocupa gairebé la totalitat de la cèl·lula, voltat d’un citoplasma basòfil.
Els limfòcits representen el 24-40% de la fórmula leucocitària Mesuren entre les 10 i les 12 μ de diàmetre, però n'hi ha que superen les 20 μ Hom distingeix dues menes de limfòcits segons l’activitat funcional que presenten in vivo i in vitro , els antígens de la seva superfície cellular i l’òrgan que els produeix Els limfòcits B són originats en la bossa de Fabrici dels ocells i en la medulla òssia dels mamífers i sense passar pel tim Tenen un paper preponderant en la immunitat humoral, de manera que després d’ésser estimulats per determinats antígens, augmenten de volum i molts…
Irrigació i innervació de la cavitat bucal
Anatomia humana
La cavitat bucal és irrigada bàsicament per diverses branques de l’ artèria caròtide externa , que prové de l’artèria caròtide primitiva i, a través d’aquesta, de l’aorta, l’artèria més voluminosa de l’organisme Les branques més importants de l’artèria caròtide externa que irriguen la cavitat bucal són l’ artèria lingual , que irriga la llengua i el sòl de la boca l’ artèria facial , que irriga el paladar, el múscul orbicular dels llavis, el buccinador i el masseter, i la glàndula submaxillar l’ artèria auricular posterior , que irriga la regió de la cella parotídia l’ artèria maxillar…