Resultats de la cerca

Utilitzà el pseudònim de Sirko Exiliat el 1878, passà uns quants anys a Sibèria, on adquirí coneixements sobre certs pobles desconeguts i obtingué un premi de la Societat Geogràfica de Peterburg per l’obra Dwanaście lat w kraju Jakutow ‘Dotze anys entre els iacuts’ Inspirat en els temes orientals, fa conèixer Sibèria, la Xina i el Japó, introduint una nota d’exotisme i un ambient d’aventures en la literatura polonesa De la seva obra cal destacar Na Kresach lasów ‘A les vores dels boscs’, 1894, Korea 1905, Powieści chińskie ‘Contes xinesos’, 1903, Miłość Samuraja ‘L’amor del…

Sacerdot, fou profund coneixedor de la cultura i del poble bascs i un dels especialistes més destacats en la prehistòria d’aquell país Féu excavacions en moltes coves, del Paleolític fins a l’Eneolític, de les qual publicà les memòries Entre les seves obres cal esmentar La religion des anciens basques 1923, El hombre prehistórico en el País Vasco 1953, El mundo en la mente popular vasca en tres volums, 1960-61, Mitología vasca 1960, La cueva de Ekain y sus figuras rupestres 1969, en collaboració amb J Altuna, i El hombre prehistórico en el País Vasco 1979 Bona part de la seva obra, tanmateix…

Fill d’una família molt humil del Raval de Barcelona, a causa de les estretors econòmiques passa uns quants anys amb els avis paterns a Bot Terra Alta, el poble natal del seu pare En tornar a Barcelona, estudià a l’escola del barri fins que, a nou anys 1899, abandonà els estudis per treballar en la parada familiar de draps als Encants i, tres anys més tard, en una altra parada prop del mercat de Sant Antoni, on obrí pel seu compte als Encants Nous un negoci de compra i venda de llibres L’ofici de llibreter de vell contribuí decisivament a la seva formació autodidàctica, ajudat per una memòria…

Compilà material lingüístic i folklòric i publicà reculls de contes, de proverbis i de cançons És autor del Diccionari de la gran llengua russa viva 1863-66, amb més de 200 000 mots

Integrà a la seva obra elements d’inspiració indigenista El seu primer llibre de poemes, Primeiros cantos 1846, és la primera obra important del Romanticisme brasiler Escriví també la novella autobiogràfica Memórias de Agapito Goiaba i el drama Leonor de Mendonça 1848 Morí en naufragi

Estudià música primer a Varsòvia i després a Berlín A banda de les seves composicions, principalment cançons i danses d’inspiració popular, Kolberg és conegut per la seva tasca d’etnògraf El 1861 inicià la publicació dcorpus molt important de melodies populars, en uns trenta-un volums, coneguts com a Quadres etnogràfics Aquesta obra fou el resultat d’una llarga tasca de recollida de material per terres poloneses iniciada el 1838 Els seus mètodes eren poc científics i molt influïts pel Romanticisme, però contribuïren decisivament a la divulgació de la música popular polonesa dins del mateix…

Si entenem per art l’expressió de l’activitat creativa present en totes i cadascuna de les activitats humanes, l’art popular és aquell en el qual es manifesta l’experiència quotidiana del comú de la societat Els humans, d’ençà de la seva emergència coma espècie diferenciada dels altres primats, han hagut de desenvolupar tot un seguit de sabers per assegurar la pròpia supervivència Ho han fet fins al present amb un notable èxit que els ha permès, gràcies a una extensa varietat de pautes culturals, colonitzar el planeta sencer i esdevenir-ne l’espècie dominant en una diversitat de…

La cultura popular a Catalunya és una obra que planteja les principals actuacions relacionades amb la cultura popular dutes a terme des de la Renaixença fins a l’època franquista Enciclopèdia Catalana Fa poc més de vint-i-cinc anys, tres joves antropòlegs, Llorenç Prats, Joan Prat i jo mateixa, vam escometre amb entusiasme la tasca d’establir un canemàs de la història de l’estudi de la cultura popular a Catalunya el darrer segle i mig, i vam trobar editor, Josep Molí, que va publicar, el 1981, a l’editorial Alta Fulla, el resultat del nostre treball amb el títol de La cultura popular a…

Representació d’un àpat en una rajola catalana Fototecacom - Museu de Ceràmica Barcelona Entre les accions que constitueixen o caracteritzen la festa, el menjar i el beure en comunitat n’és una de les més popularment destacades Des del pica-pica que inclou la més simple i humil festa d’aniversari d’una persona fins al banquet multitudinari de les celebracions convocades per un govern amb motiu d’una festa nacional La comensalitat és una mena de sagrament popular És la sociabilitat generada en l’esdeveniment de menjar en grup De fet, n’hi ha dues modalitats bàsiques en l’una, un grup o una…

Els vestits que la gent porta mereixen ser observats, comparats i estudiats en la mateixa mesura que els monuments històrics, els mobles i els fets culturals, afirma Jean Cuisenier en el catàleg Costume coutume del Musée des Arts et Traditions Populaires de Paris el 1987 Com a objectes culturals, les teles i els vestits transmeten missatges, diferències i pertinences, són elements bàsics a totes les cultures, com a signes d’identitat i de diferenciació respecte a altres grups, com la llengua o l’alimentació Des del final del segle XIX, el tema del vestit regional –com a gran instrument de…