Resultats de la cerca

Fill de Robert II i associat amb ell en el tron des del 1027, el succeí malgrat l’oposició de la seva mare i dels nobles, dirigits per Eudes de Blois Lliurà el ducat de Borgonya 1032 al seu germà Robert, que havia estat proposat com a hereu de la corona Ajudà el futur Guillem d’Anglaterra en les lluites contra els barons de Normandia, però més tard s’enemistà amb ell i fou vençut a Mortemer 1054 i Vareville 1058

Fill del comte Carles de Valois i de Margarida de Nàpols i net de Felip III Fou nomenat regent a la mort de Carles IV 1328 i proclamat rei pels barons i la cort, car la descendència pòstuma de Carles IV fou femenina Així s’inicià la dinastia dels Valois, línia secundària dels Capets Hagué de fer cara a la crisi econòmica i social, que culminà els anys 1340-50 amb males collites, pestes i dificultats financeres no pogué posar fi a les lluites intestines de la cort ni a les intrigues del duc Eudes IV de Borgonya 1330-35 Durant el seu regnat començà la guerra dels Cent Anys fou…

Filla segurament del duc Eudes-Enric I de Borgonya i de Garsenda de Gascunya i neboda del rei Hug I de França Sembla que primerament es casà amb el vescomte Arnau I de Gabardà i després, poc abans del 994 data en què actua ja com a comtessa en un judici celebrat a Castellnou dels Aspres, amb el comte Bernat I Tallaferro de Besalú Figura al costat del seu marit en una donació a Ripoll 996, en l’acta d’elecció d’Adalbert per a abat de Santa Maria de Besalú 1006 i en l’acta de fundació i dotació de l’efímer bisbat de Besalú, que ocupà el seu fill Guifré 1017 Signà el testament de…

Professor de l’Ècole des Chartes i secretari general de la Table Ronde des Archives fou director de diverses colleccions històriques i de l' Atles historique Les seves obres més importants són Recueil des actes d’Eudes, roi de France 888-898 1967 i Les sources de l’histoire économique et sociale du moyen âge 3 volums, 1968-84 Ha estudiat temes concernents als Països Catalans, com La prétendue dissidence de l’épiscopat catalan et le faux concile de “Portus” de 886-890 1961 i La place des États de la Couronne d’Aragon dans l’économie internationale du début du XV e siècle,…

Hom hi pot distingir, de nord a sud, l’àrea de turons del Sancerrois, l’àrea d’estanys de la Brenne, una àrea ramadera i cerealística blat localitzada a la plana calcària de la Xampanya berrixona i, vora el Massís Central, la depressió argilosa del Boischaut i part de la Marche, d’economia bàsicament agrícola La regió és drenada pel riu Cher i els seus afluents el Yèvre i l’Arnon, per l’Indre i pel canal del Berry , que uneix els rius Loira i Cher El centre principal és Bourges Antiga regió de Biturix Cubus , fou un dels centres més importants de la Gàllia cèltica Conquerit pels romans cap al…

Amb precedents medievals d’un culte a la ferida del costat de Crist, la devoció al cor de Jesús es desenvolupà ja al s XIII, en les visions de les santes Matilde i Gertrudis Cartoixans, jesuïtes i les religioses de la Visitació intentaren d’estendre aquesta devoció, que rebé l’impuls definitiu a partir de les visions 1673-75 de santa Marguerite-Marie d’Alacoque i de la primera elaboració teològica que en féu Jean Eudes Climent XIII 1765 n'aprovà facultativament el culte, estès després a tota l’Església Catòlica per Pius IX 1856, el divendres després de l’octava de Corpus Entre…

La província romana Novempopulania rebé el nom actual dels gascons o vascons vascó, que, procedents del vessant meridional dels Pirineus, s’hi establiren ja des del 561 El 602 el territori fou incorporat a Aquitània, sota el govern del duc galloromà Genialis, que fou reconegut com a tal pels germans Teodoric II de Borgonya i Teodored II d’Austràsia, els quals havien acabat de sotmetre els gascons L’afebliment dels reis merovingis afavorí que aquests pobles recuperessin l’autonomia, i l’aliança amb els aquitans permeté la restauració de l’antic regne de Tolosa entre el 660 i el 670, regit pels…

S'inicià quan Thiers, nomenat cap del poder executiu per l’assemblea nacional de Bordeus, intentà de desarmar la guàrdia nacional de París assetjada per l’exèrcit prussià de Bismarck, intent en què no reeixí, i hagué de fugir a Versalles deixant la ciutat a les mans d’aquella milícia popular Ultra el comitè central de la guàrdia nacional, els grups revolucionaris de París eren fonamentalment els jacobins, els blanquistes i els obrers internacionalistes aquests, amb proudhonians, partidaris de Varlin i una minoria marxista l’efervescència de la capital després del 4 de setembre de 1870, en…

Reunit a Bretanya el 1272 i novament el 1317, fou incorporat definitivament el 1420 pel duc Joan VI Incorporada la Bretanya a França, fou erigit en ducat de Penthièvre el 1569 i donat a Sebastià de Luxemburg El 1697 Lluís XIV el concedí al seu fill natural el comte de Tolosa, i per matrimoni passà als ducs d’Orleans

Bé que com a branca independent de la teologia no aparegué sinó a partir de l’època posttridentina, la mariologia, com a intent d’aprofundir el misteri marià, es troba ja als inicis de la tradició cristiana, en els símbols trinitaris i en els dos grans concilis cristològics d’Efes 431 i de Calcedònia 451 el tema mariològic hi és subordinat al de l’encarnació del Fill, “concebut per obra de l’Esperit Sant, nascut de Maria, verge”, la qual és proclamada “Mare de Déu” Theotokos en el context del dogma de les dues natures en el Crist Del s V al XVI l’interès es concentrà cada vegada més en la…