Resultats de la cerca
Es mostren 523 resultats
cardador | cardadora
Indústria tèxtil
Obrer encarregat de l’operació de cardar o del funcionament de les cardes.
Des de l’edat mitjana era un ofici controlat, de fet, pels paraires, habitualment no reglamentat ni protegit, doncs, per l’organització gremial hom l’exercia, molt sovint, a les zones rurals, i, fonamentalment, l’exercien les dones, com el de filador
barber
Història
El qui tenia per ofici afaitar i exercia també la cirurgia menor.
A l’edat mitjana —i encara actualment en certes localitats rurals— el barber era considerat un professional de la cirurgia A diferència dels cirurgians, però, els barbers només podien exercir la cirurgia menor sagnies amb l’aplicació de sangoneres, extracció de peces dentàries, etc Als Països Catalans formaven part de l’estament dels artistes i constituïen confraria amb els cirurgians el 1408 existia la de Barcelona, sota el patronatge dels sants Cosme i Damià —patrons també, amb la Passio Imaginis , de la confraria de Palma —, que es reunia a l’església de la Mercè i en la qual el període d’…
tirà | tirana
Història
Política
Dominador, príncep absolut, que governa amb tirania.
Malgrat que a l’origen el mot no comportava una valoració negativa tirania, ben aviat ja entre els mateixos grecs no solament en fou ressaltada la illegitimitat, sinó que designà el que s’havia apropiat el poder i l’exercia amb violència i arbitrarietat
John Barrow
Futbol
Entrenador de futbol.
Contractat per Joan Gamper per entrenar el Futbol Club Barcelona el 1917, és considerat el primer entrenador oficial de la història del club, funció que anteriorment exercia el capità de l’equip Debutà a la banqueta el 7 de gener de 1917 Fou substituït pel jugador Jack Greenwell quatre mesos més tard
rabí
Judaisme
Ministre del culte jueu i cap espiritual de la comunitat, amb títol conferit per les escoles rabíniques.
Als regnes cristians de la península Ibèrica el càrrec, electiu i remunerat hom coneix casos de sotsarrendament de funcions, era generalment confirmat pel sobirà, el qual designava també el qui exercia l’autoritat suprema rabí major de les aljames de la corona, on també actuava com a jutge, si no hi havia cort judicial constituïda
sotsvegueria dels Prats de Rei
Geografia històrica
Antiga demarcació administrativa del Principat de Catalunya (835 h [1718]).
S'estructurà al començament del segle XIII com a subdivisió de la vegueria de Cervera En depenien els llocs dels Prats de Rei, la Manresana dels Prats, Montfalcó el Gros, Sant Puvim, Vallmanya, Solanelles, Puigdemàger, Segur, quadra de Galí, Puigfarnes, les Coromines, Sant Pere Sallavinera, la Fortesa i Boixadors El sotsveguer exercia sovint el càrrec de batlle de la vila dels Prats de Rei, on residia
Tomàs Ramon i Samenter
Cristianisme
Eclesiàstic.
Ingressà al convent dominicà de Santa Caterina de Barcelona, on feu la professió religiosa 2 de gener de 1707 Més tard fou lector de teologia a la catedral de Vic El 1734 exercia el càrrec de mestre de novicis del convent de Barcelona Autor de textos en català i castellà, publicà Nou platicas de las virtuts mes heroycas del apostol de las Indias St Francisco Xavier 1729 Restaren inèdites Doctrina christiana i Explicación del psalmo CXVIII
Casimir de Bofarull i Miquel
Història
Militar
Militar.
Protector de l’ensenyament popular, organitzà a El Puerto de Santa María Andalusia unes classes d’arts i oficis És autor d’un projecte d’escola primària i escriví diverses poesies El 1781 exercia de major, al temps de la rendició de la plaça de Pensacola Florida Durant la Guerra Gran 1794 comandà el cos franc anomenat Segon Lleuger de Catalunya Ascendit a mariscal de camp 1802, morí en una missió a les Balears
Francisco de I Peraza
Música
Organista castellà, germà petit del també organista Jerónimo Peraza.
Es formà musicalment a les catedrals de Sevilla i Toledo, on el seu pare exercia com a instrumentista Ben aviat adquirí una gran destresa amb l’orgue El 1584 fou nomenat organista de la catedral de Sevilla, on coincidí durant alguns anys amb Francisco Guerrero com a mestre de capella Gaudí de molta fama com a instrumentista Es té constància, a través de cròniques contemporànies, que escriví molta música, però no se n’ha conservat res
corredor de coll
Història
Corredor que tenia el dret de vendre a l’encant tota mena de béns mobles i immobles.
Depenia dels consells municipals a Barcelona, a través del Trentenari, que en delimitaven estrictament les atribucions i el nombre Exercia alhora l’ofici de crida i de trompeter, encarregat de la difusió d’avisos i de disposicions oficials A Barcelona, les primeres ordinacions dels corredors de coll són del 1346, les quals foren renovades el 1599 i el 1632 les darreres ordinacions són del 1817 i del 1836, quan el gremi era reduït ja a tres persones