Resultats de la cerca

Els cavallers salvatges exercien, a vegades, unes altres funcions, com les d’herald s XIV No se sap si foren autors o recitadors A la corona catalanoaragonesa apareixien ja citats a les constitucions de pau i treva del 1234 El poema català Facet s XIV els cita com a hàbils a enganyar la gent amb llurs paraules Foren sovint representats com a figures decoratives en tapissos i com a element heràldic Llur primera representació gràfica sembla ésser en una miniatura de la Bíblia de Sant Pere de Rodes

Era inamovible, si no sofria l’amissió de la batllia pel fet d’haver mancat als seus deures, i transmissible per herència Al segle XVII, els batlles naturals jurisdiccionals rarament exercien l’ofici i nomenaven lloctinents i sotsbatlles que els substituïen, i, més endavant, d’altres ja amb el nom de batlle Després dels decrets de Nova Planta, a les baronies es mantingueren encara els batlles naturals, els quals proposaven al baró el nomenament del batlle efectiu Els batlles naturals desaparegueren amb l’abolició de les jurisdiccions senyorials

El càrrec fou establert el 443 aC fins aleshores tenien aquesta funció els cònsols, i inicialment només ho podien ésser els patricis els plebeus ho aconseguiren a partir del 351 aC Encara que l’interval del cens era de cinc anys, els censors només exercien les funcions divuit mesos La gran influència que adquiriren en el govern romà derivà en gran part del seu poder d’excloure de les funcions públiques els ciutadans segons llur comportament moral A partir de Sulla el càrrec perdé tota la seva importància

Segons sembla aquesta església, avui desapareguda, fou la primitiva parròquia d’Estopanyà Era situada una mica més avall del nucli de població i vora dels alous que allí tenia Sant Vicenç de Roda L’any 1302 Joan Merni, rector d’Estopanyà, i el prior de Roda definiren llurs respectius drets Al segle XIV els rectors de Sant Martí exercien tot sovint de notaris de la vila Jaume Merí, 1340 Arnau Tarés, 1385 Actualment només en resten fragments dels antics murs, aprofitats en les espones dels camps de conreu

L’Agència Tributària de Catalunya comença a gestionar de manera directa els impostos propis i cedits, i també duu a terme la recaptació executiva d’alguns ajuntaments i empreses públiques Aquestes funcions estaven previstes des de feia temps en les competències de la Generalitat, però no s’hi exercien El dia 4, el Ministeri d’Hisenda espanyol adverteix de les conseqüències que poden tenir els contribuents, fins i tot penals, si tributen a les oficines de la Generalitat per impostos que no són de la seva competència i l’Administració catalana no traspassa aquests diners a l’Estat

És el cas del nom, merament enunciat, sense declinar És anomenat també cas recte , per oposició als altres de la declinació, anomenats oblics , que exerceixen altres funcions complementàries en l’oració El nominatiu, com els altres casos, no té pràcticament raó d’existir en les llengües romàniques, havent substituït aquestes les funcions que exercien els casos pel règim de preposicions En català, com en altres llengües romàniques, hi ha restes del nominatiu llatí i dels altres casos de declinació en els pronoms personals jo, tu, nos, vós , en oposició als casos oblics me, mi, te…

Hi havia un soviet suprem a cadascuna de les repúbliques federades i un soviet suprem federal, compost de dues assemblees el soviet de les nacionalitats i el soviet de la unió El soviet de les nacionalitats era integrat per 750 membres 32 per república federada, 11 per república autònoma, 5 per oblast i un per okrug , i el de la unió per 750 membres Ambdues assemblees eren elegides per sufragi universal per un període de cinc anys, bé que les candidatures eren úniques i designades pel Partit Comunista Exercien el poder legislatiu i nomenaven, entre els seus membres, els…

Fundat el 23 d’octubre de 1779 per impuls dels advocats Guillem Bestard i Antoni Pujals i amb l’autorització del rei Carles III, aprovà els seus estatuts l’any següent D’entrada aplegà 21 dels 46 advocats que llavors exercien a Palma i seguí l’exemple d’altres ciutats que ja havien obert els respectius collegis Els primers estatuts ja establien la collegiació obligatòria i l’elecció anual del degà, el primer dels quals fou Miquel Frontera Té la seu al número 10 de la Rambla dels ducs de Palma i edita la revista Missèr

El seu mandat era d’un any, bé que la reelecció era admesa fins a un màxim de cinc anys N'hi hagué de diverses classes duumviri aediles, encarregats de la policia de la ciutat, duumviri aedi dedicandae , que consagraven els edificis a la divinitat, duumviri iure dicundo , que administraven i governaven un municipi o colònia, duumviri perduellonis , dedicats a perseguir i jutjar els delictes de traïció, etc

A mitjan s XVI hom començà a designar amb aquest nom els graus superiors de la jerarquia militar de l’exèrcit reial, de la monarquia hispànica dels Àustria, els quals no sempre exercien el mateix tipus de funcions Designava el general en cap d’un exèrcit en el qual era representant del rei i podia, o no, ésser alhora el mestre de camp, és a dir, el responsable de la direcció militar Era nomenat en començar una campanya, i només temporalment —en el curs d’aquesta campanya— ostentava el càrrec A les zones frontereres, on l’estat de guerra era permanent, el càrrec adquirí…