Resultats de la cerca
Es mostren 1020 resultats
amina
©
Química
Nom genèric dels composts orgànics que deriven formalment de l’amoníac NH₃ per substitució d’un o més àtoms d’hidrogen per grups hidrocarbonats R.
Les amines són primàries RNH₂, secundàries R 1 R 2 NH o terciàries R 1 R 2 R 3 N, segons que hi hagi un, dos o tres hidrògens substituïts En la nomenclatura sistemàtica, les amines primàries s’anomenen afegint el sufix -amina bé al nom del grup R, bé al nom del compost RH Exemples metilamina CH₃NH₂, benzofuranamina Les amines secundàries i terciàries simètriques s’anomenen afegint els prefixos di- i tri- , i les no simètriques considerant-les productes de substitució de l’amina primària més complicada Exemples trietilamina C₂H₅₃N, N,N- dimetilciclohexilamina Quan el grup NH₂ no és el…
acetilè
©
Química
Etí, CH≡CH, el més simple dels hidrocarburs insaturats a triple enllaç, cap de la sèrie dita acetilènica
.
Gas incolor d’olor etèria quan és pur obtingut a partir del carbur de calci i no purificat té la desagradable olor característica de la fosfina, tòxic només a concentracions molt elevades 20% o més Molt inflamable, crema amb flama molt brillant i fuliginosa de temperatura molt alta amb oxigen ateny més de 3 000 C i dóna amb l’aire mescles molt explosives Altrament endotèrmic, és termodinàmicament inestable a la temperatura ambient i pot explotar d’una manera espontània quan hom el comprimeix a més de dues atmosferes Lleugerament soluble en aigua, és bastant soluble en àcid acètic glacial, en…
amoníac
©
Química
Gas incolor, més lleuger que l’aire, compost de nitrogen i hidrogen.
L’amoníac té una olor pungent característica i irrita els ulls i les vies respiratòries El llindar de percepció se situa a 0,04 g/m 3 53 ppm i la màxima concentració tolerable és de 0,3%o en volum a 4-5%₀ esdevé mortal En la natura, l’amoníac es forma en la descomposició de la matèria orgànica nitrogenada i hom el troba, en petita quantitat, a l’atmosfera i en moltes aigües naturals La solució aquosa d’amoníac era ja coneguda dels alquimistes al segle XV Priestley l’aïllà a l’estat gasós el 1774 i Berthollet establí la seva composició el 1785 La molècula d’amoníac és piramidal, amb el…
acetona
©
Química
Cetona, la més simple i la més important.
Líquid incolor, volàtil, molt inflamable, relativament poc tòxic, d’olor pungent característica Miscible amb aigua, alcohol i nombrosos dissolvents orgànics i olis Dissolvent polar dotat de gran poder de dissolució, especialment de greixos, resines i ceres L’acetona era obinguda primitivament per destillació seca de la fusta, mitjançant la pirogenació de l’acetat càlcic, i, als anys per reacció de l’acetilè amb vapor d’aigua a alta temperatura Per raons econòmiques, aquests mètodes han quedat pràcticament abandonats en l’actualitat, la primera matèria principal és l’alcohol isopropílic Els…
alumini
Química
Element metàl·lic, pertanyent al grup III de la taula periòdica, de color blanc d’argent, dúctil i molt mal·leable, de valència 3.
Friedrich Wöhler l’aïllà pur per primera vegada el 1827, bé que Ørsted l’havia obtingut impur dos anys abans L’alumini terrestre és constituït exclusivament pel núclid 27, però en els meteorits hom troba el núclid radioactiu 26, que és el més important dels 6 isòtops radioactius que han estat obtinguts artificialment Constitueix el 8,13% de l’escorça terrestre i és, per ordre d’abundància, el tercer dels elements i el primer dels metalls No existeix a l’estat natiu, i hom el troba sobretot en forma de silicats argiles, caolí, aluminosilicats, d’òxid alúmina anhidra o hidratada i de fluorur…
atmosfera estàndard
Transports
Qualsevol atmosfera definida hipotèticament atribuint a l’aire propietats físiques properes a les mitjanes reals.
Les variables físiques que influeixen en els fenòmens aerodinàmics no tenen valor constant ni varien seguint llei de cap mena Per tal de poder comparar els distints resultats experimentals dels vols de les aeronaus cal referir aquestes a unes condicions-tipus admeses internacionalment, reduint els valors mesurats als que hom obtindria si la temperatura, la densitat, la viscositat i la pressió de l’aire fossin els valors considerats normals a l’altura de vol en què han estat fetes les mesures Hom ha definit diferents atmosferes estàndard, i és internacionalment adoptada l’…
esmena de sòls
Agronomia
Tota aportació que hom fa al sòl amb la finalitat de millorar-ne les propietats físiques, químiques i biològiques.
Molt sovint els agricultors es troben amb sòls en els quals volen conrear, però que no són adients aleshores cal recórrer a l’esmena per tal de corregir-ne els defectes Hom practica les esmenes físiques en el cas que la textura del sòl no sigui l’adequada Hom també realitza esmenes químiques , dels sòls excessivament bàsics o dels sòls excessivament àcids i esmenes biològiques , a causa de problemes de toxicitat de productes utilitzats en el tractament del conreu i en el cas que hagin eliminat els microorganismes beneficiosos En el mercat existeixen un gran nombre de productes que són emprats…
entrenament
Esport
Conjunt de pràctiques físiques, psíquiques i dietètiques destinades a proporcionar a l’atleta una preparació per a poder efectuar una prova en les millors condicions de rendiment.
Cada esport exigeix un entrenament particular, que varia segons l’edat, les condicions físiques i la preparació de l’atleta i que es fonamenta en la pràctica continuada de la pròpia especialitat
capacitat d’obrar
Dret
Aptitud de les persones físiques o jurídiques per a realitzar actes jurídics amb la finaliat d’adquirir drets i assumir deures.
La llei priva o limita de capacitat d’obrar a certes persones físiques o jurídiques per a realitzar actes jurídics amb la finalitat d’adquirir drets i assumir deures als menors d’edat, segons siguin o no emancipats, incapacitats per defecte físic, malaltia mental, prodigalitat, etc De totes maneres els principis constitucionals d’igualtat de les persones i lliure desenvolupament de la personalitat obliguen el jutge en cada cas personalitzat a tenir en compte les condicions de maduresa del menor i de la incapacitat el límit de restricció és el de la seguretat del tràfic que…
constant fonamental
Física
Cadascuna de les magnituds que representa un paper singular i essencial en les teories físiques.
Hom pot distingir-ne de tres categories d’una banda, les constants que formen part del formalisme matemàtic, de les teories físiques fonamentals, com és ara la velocitat de la llum en el buit c electromagnetisme i relativitat especial, la constant de Planck h mecànica quàntica i la constant d’estructura fina α electrodinàmica quàntica, QED d’una altra banda, les constants que caracteritzen les partícules fonamentals, com la càrrega elèctrica elemental o càrrega elemental e , la massa en repòs de l’electró m e , o el moment magnètic del proto μ p i, finalment, les constants que,…