Resultats de la cerca

És integrat per Brian Johnson veu, que substituí Bon Scott, mort el 1980, Malcom Young guitarra, Angus Young guitarra, Phil Rudd bateria i Cliff Williams baix, que el 1977 substituí Mark Evans Cal destacar els seus discs Let there be rock 1977, Highway to hell 1979, Back in black 1980 i Stiff upper lip Amb el seu últim treball d’estudi, Ball breaker , feren una gira mundial i actuaren a Barcelona el 1996 El 2003 entraren a formar part del Rock and Roll Hall of Fame Dos anys després publicaren Family Jewels , un doble DVD en què repassen tres dècades de carrera discogràfica, el 2008 editaren…

Treballà en oficis diversos, com ara jornaler als camps de cotó, manobre i infermer en un hospital Els anys seixanta cantà en el conjunt amateur Esquires Combo El 17 de febrer de 1966 enregistrà amb aquest grup la cançó  When a Man Loves a Woman , que es convertí en un dels grans èxits de la música pop de tots els temps Durant la seva carrera aconseguí també altres èxits Warm and Tender Love , It Tears Me Up , Out of Left Field , Sunshine , Cover Me , Take Time to Know Her , My Special Prayer , I'll Be Your Everything , etc Entre d’altres, rebé el premi de la Rhythm & Blues…

Format com a publicitari, treballà en aquest camp fins la dècada de 1970, que dirigí els telefilms The Evacuees 1975 i No Hard Feelings 1976 Per al cinema rodà Bugsy Malone 1976 i Midnight Express 1978 L’èxit d’aquest film, on ja manifestà una gran habilitat per crear ambients d’un gran efectisme, li permeté realitzar els musicals Fame 1980 i Pink Floyd The Wall 1982, que incorporava aquest conjunt de rock en un escenari apocalíptic de gran impacte Altres films són Shoot the Moon 1982,  Birdy 1984, Gran Premi del Jurat del Festival de Canes 1985, Angel Heart 1986, Mississippi…

Començà la temporada 1975-76 i assolí la màxima categoria estatal la 1980-81 i la internacionalitat el 1984 Dirigí nou partits del play-off final de la Lliga ACB i una final de la Copa del Rei 1992 Participà en diversos torneigs preolímpics, en els Jocs Olímpics de Seül 1988, en Campionats del Món i d’Europa i en totes les competicions europees de clubs Arbitrà la final de l’Eurobasket 1987 Es retirà en finalitzar la temporada 1997-98 Exercí també d’assessor tècnic d’arbitratge de la federació espanyola El 1999 fou nomenat instructor d’àrbitres de la FIBA Fou guardonat amb la medalla de la…

El 1976 aconseguí el primer lloc de l’Orde del Mèrit britànic per als jugadors del circuit europeu títol que assolí després cinc vegades més i s’adjudicà la copa del món per equips amb Manuel Piñero, trofeu que aconseguí de nou el 1977, amb Antonio Garrido Entre altres torneigs guanyà el Masters dels EUA 1980 i 1983, considerat el campionat més important del món, l’ open britànic 1979, 1984 i 1988, els open d’Holanda 1976, França 1977, el Japó 1977, 1978, Alemanya 1978, 1988 i Escandinàvia 1978, 1981, 1988, el World Match Play 1981, 1982, 1983, 1985, el Perrier 1995, la Ryder Cup 1985, 1987,…

Destacà ràpidament i esdevingué campió estatal de la categoria aleví Com a aficionat, guanyà els campionats italià i espanyol Passà a la categoria professional el 1985 Fins el 2013 havia aconseguit dotze victòries en el circuit europeu i cinc en l’americà, entre les quals figura el Masters d’Augusta dues vegades 1994 i 1999 Ha guanyat també el Visa Taiheyo Masters 1989, 1990, el Dubai Desert Classics 1998 i l’Omega Hong Kong Open 2002 Des del 1987 ha disputat la Ryder Cup en l’equip europeu –llevat del 2002 i del 2004–, en la qual aconseguí les victòries dels anys 1987, 1989, 1997 i 2006 com…

El 1945 entrà a formar part de la junta del Reial Club de Polo Barcelona, del qual fou vicepresident fins el 1970 Presidí la Reial Federació Espanyola de Tennis 1970-84 Mentre ocupà aquest càrrec, fou el màxim responsable de la celebració de la Copa Masters, a Barcelona 1972, i cofundà la Federació Europea de Tennis Des del 1971 és membre del Comitè Olímpic Espanyol El 1973 passà a ser membre del comitè executiu de la Federació Internacional de Tennis, que també vicepresidí, i el 1997 aquest organisme el nomenà president honorari vitalici És soci d’honor del Wimbledon All England Club 1979 i…

D’orígens molt humils, començà a cantar en grups de rock , jazz i pop, i el 1967 formà el grup First Edition, que aconseguí un gran èxit amb el disc senzill  Just Dropped In To See What Condition My Condition Was In i que l’any següent canvià el nom pel de Kenny Rogers & The First Edition Dissolt el grup 1976, inicià una carrera en solitari en un estil que oscillava entre el country i el pop, amb el qual aconseguí una gran projecció gràcies a la cançó Lucille 1977 i els àlbums The Gambler 1978 i Kenny 1979 Un dels cantants amb més vendes de la història, obtingué també un gran èxit en…

Germà dels també nedadors David i Julia, representà el Club Natació Barcelona 1987-90 i el Club Natació Sabadell fins que es retirà en els Campionats d’Espanya, en els quals assolí trenta títols dinou en piscina de 50 m i onze en piscina curta en diferents proves Als Estats Units, competí per a la Bolles School, la Universitat de Florida amb Randy Reese i Skip Foster com a entrenadors i el Florida Aquatic Swim Team sota les ordres de Ron Ballatore, passada l’època universitària En el seu palmarès destaquen els títols olímpic 1992, mundial 1991 i europeu 1991 de 200 m esquena i les medalles d’…

S’incià com a professional de l’American Basketball Association ABA amb l’equip Utah Stars, el 1974, i la temporada següent passà a l’Spirits of St Louis Després de la fusió de l’ABA amb la National Basketball Association  NBA, jugà amb els Buffalo Braves 1976-82 els Houston Rockets 1982-86, amb els quals guanyà la lliga de l’NBA 1983 els Washington Bullets 1986-88 els Atlanta Hawks 1988-91 els Milwaukee Bucks 1991-93 els Philadelphia 76ers 1993-94, i els San Antonio Spurs 1994-95 Aquest any es retirà Amb una alçada de 2,08 m, jugà en la posició de central, en la qual destacà en els rebots i…