Resultats de la cerca

Fou fundada el 1922 de la mà de la Unió Esportiva Santboiana i especialment de Baldiri Aleu Torres El primer president fou David Cuyàs Pujol En un primer moment rebé el nom de Federació Catalana de Futbol Rugbi, ja que inicialment així s’anomenava aquest esport El mateix any de la fundació es creà la selecció catalana de rugbi Poc després l’interès decreixé i l’any 1925 només quedaven tres clubs federats la UE Santboiana, el FC Barcelona i el Sant Andreu Als anys trenta, però, la pràctica del rugbi es reactivà amb nous equips El 1934 participà en la fundació de la Federació…

Fou fundada en la dècada de 1940 i desaparegué l’any 2006 a causa del tancament del Canòdrom de la Meridiana de Barcelona, darrer equipament on se centrà l’activitat de curses de llebrers Membre de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya, organitzà des del 1967, juntament amb la Federació Espanyola de Llebrers, el Gran Derby Llebrer També organitzà el Trofeu Amic Llebrer des del 1987 i el Premi Estiu des del 1993, celebrat al Canòdrom Pavelló i el Canòdrom de la Meridiana

La seva fundació data del 12 de novembre del 1902, època en què s’anomenava Associació Catalana de Clubs de Football , però té un precedent en l’ Associació de Clubs de Foot-ball de Barcelona , creada el 1900 El mateix any, aquesta creà un comitè organitzador de la Copa Macaya, impulsada per Alfons Macaya, president de l’Hispània CF Aquest fou el primer títol a disputar-se a l’Estat espanyol i és considerat com el primer campionat català de futbol Els principals impulsors de l’associació creada el 1902 foren el Barcelona i l’Hispània, i els altres clubs que s’hi adheriren foren el Català, l’…

Fou el producte d’una iniciativa del Segon Congrés de la Federació de Grups Anarquistes de Llengua Espanyola a França Marsella, maig del 1926, i de bon principi agrupà, a part aquesta federació, la Federació Nacional de Grups Anarquistes d’Espanya i la União Anarquista Portuguesa Es proposà d’assegurar el contingut àcrata de la CNT mitjançant la creació de comitès amb participació mixta de membres de la FAI i de la CNT, especialment Comitès Propresos i Comitès de Defensa Confederal també es proposà d’allunyar la CNT de qualsevol intelligència amb els grups polítics republicans Tanmateix, sota…

En el primer congrés París, 1945 eren representats prop de 70 milions de treballadors, 27 milions dels quals eren soviètics, i Citrine en fou nomenat president L’adhesió al Pla Marshall de la CIO incorporada a la Federació i de les TUC, a més de l’AFL no adherida a la FSM, provocà la separació d’aquestes centrals sindicals l’any 1948 L’escissió de la CET francesa, amb la creació de la CET-FO, provocà una nova divisió de la FSM En el segon congrés 1949, Di Vittorio comunista italià substituí Citrine en la presidència, i aquell mateix any les sindicals escindides TUC, CET-FO, CIO i l’AFL…

Agrupava sindicats lligats amb els partits socialistes Després de la Primera Guerra Mundial la seva importància i la seva activitat minvaren sensiblement

Aquell any trencà amb aquest partit per diferències en les qüestions nacional, sindical i política, i es fusionà amb el Partit Comunista Català, per formar el Bloc Obrer i Camperol, tot subsistint la Federació, que pel juny del 1933 canvià el nom pel de Federació Comunista Ibèrica, pel qual fou coneguda fins a la constitució del Partit Obrer d’Unificació Marxista 1935 En fou sempre el secretari Joaquim Maurín, i Pere Bonet, Jordi Arquer, Víctor Colomer, Hilari Arlandis i Daniel Rebull en foren dirigents El seu òrgan central d’expressió fou “La Batalla”

El primer secretari fou Ángel Pestaña, que pel gener del 1934 l’abandonà i constituí el Partit Sindicalista Tanmateix, Peiró i López aconseguiren d’imposar-hi la defensa del tradicional antiparlamentarisme de l’anarcosindicalisme En general, excepte amb la Federació Local de Sabadell, els seus membres ostentaren la direcció dels Sindicats d'Oposició Edità “Sindicalismo” primer a Barcelona, febrer del 1933 juliol del 1934 després a València, juliol del 1934 — novembre del 1935

Constituïda l’abril del 1933, nasqué amb el nom de Federació Aeronàutica Catalana El primer president i màxim impulsor fou Josep Canudas Agrupà els aeroclubs del moment i intensificà les activitats de l’aviació catalana Desaparegué l’any 1936 en esclatar la Guerra Civil Fou refundada l’any 1982 per Joan Amigó, Manel Sánchez i Jaume Fortuny Entre el 1989 i el 1999 Francesc Roura en reactivà les diferents àrees Agrupa i coordina tots els esports aeris que es practiquen en l’àmbit català, i organitza anualment els campionats de Catalunya de les diferents especialitats Ha coorganitzat campionats…