Resultats de la cerca

Era la parroquial dels feligresos establerts prop del monestir i fou vigent fins a l’exclaustració 1835 després la parroquialitat passà a l’ésglésia del monestir i fou abandonada És coneguda des del 998 amb el nom de Sant Pere del Cenobi des del 1047 amb el de Sant Pere d’Octavià Segons una tradició erudita, fomentada pels monjos del monestir i pels antics cronistes, rebé aquest nom d’un castrum romà construït prop del milliari vuitè de la via romana que portava a Barcelona, on fou pres i decapitat el màrtir Cugat Era sota el domini del monestir…

Santuari dels Munts Sant Agustí de Lluçanès © CIC-Moià Situada dins l’antic terme del castell de Lluçà, fou una capella rural dependent de la parròquia de Sant Boi de Lluçanès Les primeres notícies s’inicien l’any 1227, quan consta l’existència de l’església de Santa Maria del Mont de Monfe, que en endavant rebia diferents llegats dels feligresos de la comarca la devoció augmentà amb la creació, l’any 1335, d’una confraria de fidels de la Mare de Déu dels voltants El segle XVII fou d’un gran esplendor del santuari car l’any 1679 el papa Innocenci XI revitalitzà la confraria i el…

La vila de Torredarques és situada dalt un turó de 744 m d’altitud, que domina la vall a la capçalera de la rambleta de Torredarques Aquest lloc depenia, des d’antic, del gran terme del castell de Mont-roig La primera referència a l’església parroquial de Mont-roig data de l’any 1247, i també consta entre les esglésies que contribuïren a la dècima papal els anys 1279 i 1280 L’any 1356, els feligresos de Torredarques, allegant la distància del lloc de Mont-roig, obtingueren l’erecció de la seva església en vicaria, amb dret a cementiri i pica baptismal L’església parroquial actual…

Rebé el nom d’un magnat anomenat Màger, que hi bastí el castell abans del 987 passà als Gurb-Queralt, successors seus, que el tenien en feu pels comtes de Barcelona, i abans del 1079 el seu domini passà als Cervelló i als seus descendents, que amb el títol de baronia de la Llacuna el posseïren fins al segle XIX El castell era el centre de l’extens terme de la Llacuna L’església de Sant Pere, conservada encara dins el que fou recinte murat del castell, fou l’única parroquial del terme, que a partir al segle XIV es repartí amb la Llacuna L’església de Sant Pere, dita sovint Sant Pere de Màger…

Situada dins l’antic terme del castell de Sant Llorenç primer i de Meda després Hi ha la possibilitat que aquesta capella fos l’antiga parroquial de Folgueroles, ja que és estrany que hi hagi dues capelles amb la mateixa advocació tan properes La capella de Santa Maria Superior Superiore o Sobirana o Sidamunt Sadamunt , des que apareix totalment diferenciada de la parroquial, que fou aixecada al pla, enmig de la població, apareix com una capella dependent estretament de la parròquia i l’any 1357 consta que era considerada com a sufragània l’any 1723 el rector de Folgueroles hi havia d’…

L’església de Sant Pere de Camprodon fou consagrada l’any 904 com a església parroquial de la rodalia de Camprodon, de Creixenturri, de Seguries i d’altres viles del redós Al llarg del segle X varen aparèixer dues parròquies més, les de Sant Cristòfol de Creixenturri i de Sant Pau de Seguries, que varen enxiquir la seva parròquia inicial, la primera adscrita al monestir de Camprodon i la segona passada molt aviat al monestir de Sant Joan de les Abadesses En ésser erigida en monestir l’església de Sant Pere, vers l’any 950, la concurrència de feligresos perjudicava la vida…

Antiga església parroquial del municipi de Tordera, situada en un contrafort del Montnegre, al SW del terme, dintre d’un veïnat accessible des de la carretera, i després pista, que seguint la riera de Pineda porta a Hortsavinyà Des del segle XVI fou agregada o servida des d’Hortsavinyà El lloc és esmentat el 886, i la parròquia de Sancti Michaelis Vallis Magne ho és des del 1021 per la vella documentació del priorat de Sant Pol de Mar Més endavant surt sovint esmentada en el Cartoral de Roca-rossa per haver-se fundat aquest priorat canonical en terres sotmeses inicialment a la parròquia de…

L’edifici L’església de Sant Pau d’Ovarra, situada fora del clos, completava el conjunt monàstic de Santa Maria d’Ovarra La nau, única, té volta de canó, mentre que l’absis semicircular, cobert amb quart d’esfera, va precedit d’un profund arc presbiteral traduït a l’exterior, fet que provoca una gradació de volums des del cos de la nau fins a l’absis La porta s’obre a la façana oest per mitjà d’un arc de mig punt i amb una arquivolta en gradació La corona un crismó trinitari amb l’alfa i l’omega En aquesta mateixa façana s’obre una finestra d’esqueixada simple, a diferència de les dues de la…

Aquesta església es trobava dins del terme del castell d’Albarells, en el lloc de Porquerisses Inicialment degué tenir la condició de sufragània o de simple capella, durant un temps tingué funcions parroquials, però les tornà a perdre posteriorment El terme d’Albarells és documentat per primera vegada l’any 986 en el precepte que el rei Lotari concedí al monestir de Sant Cugat del Vallès, i com a afrontació del castell de Clariana apareix la Guardiola d’Albarells El lloc de Porquerisses és documentat l’any 1211, quan uns béns eren situats en el comtat de Manresa, en el terme de Porquerisses…

Se suposa que era la capella del mas de la Torre de Galimany esmentat el 1158, els esplets del qual foren cedits en aquesta data pel monestir de Sant Cugat del Vallès a Gerald Galimany i la seva descendència El mas de la torre de Galimany torna a ser esmentat el 1190, any en què fou cedit per Gerard de Lavit a Sant Cugat del Vallès Després es va convertir en la masia de Ca l’Esbert del Raïm, en la qual resten elements arquitectònics de gran vàlua artística, possiblement posteriors al segle XIII, que han estat restaurats acuradament pels actuals propietaris, les caves Segura Viudas No es pot…