Resultats de la cerca
Es mostren 237 resultats
sil·limanita
Mineralogia i petrografia
Mineral, espècie, nesosilicat del grup dels silicats d'alumini, amb impureses de ferro, magnesi i calci.
Cristallitza en el sistema ortoròmbic Pertany al subgrup dels nesosilicats Normalment es presenta en masses grollerament prismàtiques o finament fibroses La seva duresa és de 7 i la seva densitat de 3,24 Té un esclat de vidre i de vegades sedós en les varietats fibroses És de color blanc, de vegades verdós Es forma a les roques riques en alumini i en circumstàncies d’alt grau de metamorfisme regional es troba en els esquists i gneis
crenulació
Geologia
Plegament a escala centimètrica (microplegament) que presenten algunes roques.
La crenulació pot afectar roques prèviament indeformades que siguin finament laminades, com ara les pissarres o els esquists, o bé roques que ja presentaven un clivatge o una esquistositat produïts en una deformació anterior Si les superfícies axials dels plecs són suficientment properes i paralleles entre si, defineixen un tipus de foliacio anomenat clivatge de crenulació , amb alineacions de minerals, sovint disposats en capes alternades de diferent composició produïdes per la migració d’alguns components de la roca en el procés de deformació
Margarida d’Angulema

Margarida d’Angulema,en un retrat de François Clouet
© Fototeca.cat
Història
Duquessa d’Alençon, reina de Navarra i comtessa d’Armanyac i escriptora.
Filla del comte Carles d’Angulema i de Lluïsa de Savoia i germana del rei Francesc I de França, es casà de primer, el 1509, amb el duc Carles IV d’Alençon, que, en morir, li deixà el ducat, i el 1527 amb el rei Enric II de Navarra Influïda per Lefèvre d’Étaples, fou protectora de reformats Escriví poemes —se'n destaca el llibre Miroir de l’âme pécheresse 1531— i l' Heptaméron , recull de setanta-cinc contes, realistes i finament analítics, molt entroncats amb fets reals, collecció imitada del Decameró
clarificador
Química
Aparell emprat per a clarificar un líquid, separant-ne les partícules en suspensió.
Segons el seu funcionament poden considerar-se de tres tipus clarificador per gravetat , clarificador centrífug centrifugadora i clarificador de filtre filtre Els clarificadors per gravetat, més usuals, consten d’un dipòsit, generalment de grans dimensions, per a aconseguir una producció elevada, i són proveïts d’un dispositiu rascles, vis sens fi, etc que remou els fangs i els transporta cap a la seva sortida Llur funcionament pot ésser per càrregues o continu aquest darrer sistema és el més emprat actualment Són adequats per a separar els sòlids lleugers finament dividits, com…
Les coccocarpiàcies i les vezdeàcies
Les coccocarpiàcies Constitueixen una família de distribució pantropical, amb el centre de dispersió a Amèrica del Sud i el SE d’Àsia El tallus pot ésser areolat, foliacio-lobulat o curt i finament fruticulós Es fixa al substrat per rizinoides de cèllules més o menys isodiamètriques Les hifes dels còrtexs superior i inferior i les de la medulla són paralleles a la superfície Els fotobionts són cianòfits filamentosos Scytonema, Stigonema , i d’altres Els ascocarps són biatorins a Steinera , lecanorins, amb el marge propi poc o gens visible i el disc, en general, convex Els ascs…
ergol
Química
Compost o mescla de composts que hom fa servir per a propulsar un coet.
Generalment és una mescla d’un oxidant i un reductor que en reaccionar produeixen gasos a elevada temperatura que són expulsats a gran velocitat per la tovera Hi ha dos grups d’ergols els sòlids , constituïts generalment per un oxidant perclorat amònic finament dividit i un aglomerant, que pot ésser un cautxú sintètic tiocol, i els líquids , constituïts per dos líquids oxidant-reductor que hom manté separats i que en el moment oportú mescla a la cambra de combustió, on es cremen Com a oxidants hom utilitza oxigen líquid, aigua oxigenada, fluor, àcid nítric fumant, etc, i com a…
Les candelariàcies
Les candelarielles són un grup de líquens nitròfils, de coloració groga, però sense parietina i, per tant, ben diferents de les caloplaques del mateix color, ja que no presenten reacció K+ violeta L’exemple més freqüent sobre tota mena de roques silícies és Candelariella vitellina , que sovint envaeix altres líquens Xavier Llimona Aquesta família reuneix líquens sovint molt nitròfils, de tallus crustaci o poc visible Candelariella o finament foliaci Candelaria , de color groc d’ou com els apotecis per pigments derivats de l’àcid pulvínic El tallus i els apotecis, que són en…
tambura
Tambura
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de corda pinçada propi de la música tradicional culta de l’Índia.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost del tipus llaüt amb mànec És format per una caixa de ressonància feta de carbassa, o de fusta imitant la forma de la carbassa, amb una tapa harmònica de fusta fina, lleugerament bombada, i un llarg mànec sense trasts, amb quatre clavilles, dues de frontals i dues de laterals Sovint està finament ornamentat, especialment la tapa de ressonància, el mànec i la quilla que uneix el mànec amb la caixa Té quatre cordes, de metall, que l’intèrpret toca assegut a terra amb l’instrument en posició vertical Acostuma a formar conjunt amb…
Leonardo Alenza y Nieto
Leonardo Alenza y Nieto Autorretrat
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor castellà.
Deixeble dels classicistes JRibera i JMadrazo, es distingí per la seva orientació naturalista, per l’observació de la vida, reflectida en dibuixos segurs i ràpids per a la illustració de llibres i de revistes com El Seminario Pintoresco Féu retrats, sobris i de gran personalitat, i quadres on ironitzà finament sobre les afectacions del Romanticisme escenes populars i capricioses, on reflecteix l’art de Goya, i composicions de tema històric, tan pròpies del gust de l’època Entre les seves obres sobresurten les conservades a l’Academia de San Fernando i al Museo de Arte Moderno,…
rodi
Química
Element químic, de nombre atòmic 45, pertanyent al grup VIIIb de la taula periòdica.
És un dels metalls de la segona sèrie de transició i forma part del grup del platí Fou descobert per WH Wollaston l’any 1803 i aïllat pur per WH Wollaston i S Tennant l’any 1804 És un element rar, que constitueix un 10 - 7 per cent del pes de l’escorça terrestre i ocorre a la natura en forma nativa associat amb els dipòsits de platí i constituint-ne aproximadament un 4% en pes És un element monoisotòpic El metall és de color blanc d’argent amb llustre metàllic, i presenta, juntament amb el ruteni, la duresa més elevada 100-120 vickers entre els metalls del grup del platí És resistent a l’…