Resultats de la cerca

Primer marquès d’Alella 1889 Participà en importants empreses bancàries i industrials Fou diputat a les corts per Barcelona 1876-78 i 1881-89 i senador 1891 i defensà el proteccionisme El 1893 fou alcalde de Barcelona, però dimití uns quants mesos després El 1901 finançà l’edificació de l’ Observatori Fabra , al Tibidabo És autor d’un Código o deberes de buena sociedad 1884

Viatjà per compte de Rússia el 1607, i el 1608 cercà un pas marítim cap a la Xina Per encàrrec dels holandesos anà a Sibèria però, revoltada la tripulació, anà a l’Amèrica del Nord, on pensava trobar el pas Anglaterra finançà el seu quart viatge Explorà el riu Hudson, però fou abandonat per la tripulació en un punt de la badia de Hudson, on desaparegué

Té per objectiu finançar les polítiques de desenvolupament, cohesió i integració europees Incideix, entre d’altres, sobre les regions menys afavorides, la millora de les infraestructures, la protecció del medi ambient i la qualitat de vida, el foment de la indústria i el suport a la petita i mitjana empresa Fora de la UE, finança les polítiques de cooperació i desenvolupament de la Comissió Europea a un centenar de països Des del 1999 depèn del Banc Central Europeu

Doctor en drets Defensà la jurisdicció reial contra l’eclesiàstica, defensa que li reportà censures i excomunicacions Finançà part de les obres de fortificació de Ciutadella i de Fornells Escriví, en defensa de l’exempció de drets del càrrec d’advocat fiscal de Menorca 1666, un informe demanant al rei la gràcia per a Menorca de l’estanc de tabac 1666 i un Memorial de la Universitat General de Menorca contra el sistema d’insaculació implantat el 1655 pel governador de l’illa sd

Fill i successor del vescomte Felip DalmauII En temps de Carles I i Felip II de Castella, cooperà en la defensa del Rosselló contra els francesos i de la costa rossellonesa contra els pirates barbarescs Amb Joan de Boixadors finançà 1544 la construcció de l’església de Betlem de Barcelona A la mort del seu parent Llorenç de Rocabertí, baró de Sant Llorenç de la Muga, sense descendència 1562, li fou adjudicada aquesta baronia que havia estat separada de la branca vescomtal el 1483

Estudià a París, on rebé el grau de mestre en teologia El 1477 fou ordenat prevere Amb el poeta Francesc Prats obrí 1480 una escola d’humanistes i lullians, que el 1485 fou traslladada a Miramar Valldemossa Fou enviat tres vegades al rei pels jurats de Mallorca per a resoldre afers importants Juntament amb Nicolau Calafat fundà la primera impremta de Mallorca, que durà fins el 1490 i finançà l’edició del Tractatus de regulis mandatorum 1485, de Jean Gerson, les doctrines del qual l’havien influït profundament

S’encarregà de la construcció de nombroses xemeneies industrials i d’edificis urbans i rurals També treballà en la restauració del Palau Ducal dels Borja de Gandia Safor, del palau reial del monestir d’El Escorial Madrid i de l’antic Ajuntament de València Finançà el prototip d’avió Aeroplà-Monoplà Causarás, del seu fill  Ricard Causarás i Casaña , i fou l’inventor i constructor d’una màquina d’extracció a grans profunditats de líquids de l’interior de la terra, amb motor i tubs metàllics concèntrics, anomenada sistema Causarás

Durant el regnat d’Enric IV de Castella fou arrendador major d’imposts Decidit partidari de la causa de la princesa Isabel, intervingué 1473 en la reconciliació d’aquesta amb el rei i l’ajudà en la presa de Segòvia 1374 Detingué durant molts anys el càrrec d’arrendador major dels imposts de la corona de Castella i finançà, juntament amb Iṣḥaq Abravanel, la guerra de Granada Fou batejat solemnement a Guadalupe amb diversos membres de la seva família i apadrinat pels reis Isabel i Ferran, dels quals rebé una hidalguía i un regiment a Segòvia

De família molt humil, a onze anys abandonà l’escola per treballar de cosidora Amb el seu marit Amancio Ortega  amb qui es casà el 1966 i del qual es divorcià al cap de vint anys creà l’empresa tèxtil que amb els anys es convertiria en Inditex , la primera multinacional espanyola Segons la revista Forbes , era la tercera fortuna d'Espanya, la dona més rica d’Espanya i la 195 del món Finançà abundantment la investigació sobre les anomenades malalties rares, i els darrers anys de la seva vida es pronuncià en contra la reforma de la llei de l’avortament i les retallades del PP

Darrer senyor de la Bossa d'Or , era fill de Jordi Abrí-Descatllar i Fuster, i fou cognomenat també Abrí-Descatllar Fomentà el conreu de la barrella a Mallorca, i el 1791 obtingué del rei l’habilitació del port de Mallorca per a l’exportació d’aquest producte Posseïdor d’una gran fortuna, finançà diverses vegades serveis públics, com les mesures de precaució contra el còlera del 1787 i les de fortificació i defensa davant una eventual invasió francesa el 1798 El seu fill Jordi Abrí-Descatllar i Santandreu obtingué el títol de marquès des Palmer 1817 en compensació dels grans deutes contrets…