Resultats de la cerca

Fou sobreestant major del castell de Sant Ferran de Figueres El 1770 fou admès en la Conferència Físicomatemàtica, fundada pel seu germà Francesc en convertir-se aquesta, el mateix any, en Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, passà a la secció d’àlgebra i en fou director 1778-97 i revisor 1797-99 Hi llegí treballs, com Sobre la unidad de medidas de áridos 1778 —que més tard amplià amb una proposta d’unificació de totes les mesures de capacitat, longitud, etc—, Sobre el gasto y conducción de aguas 1784 i Sobre los aluviones 1790 És germà del matemàtic  Francesc Subiràs i Barra

Com el seu pare, Josep Pradell, fou encepador de l’armeria de Ripoll S'establí a Barcelona, on, a estones lliures, gravà punxons de lletres per a fer matrius de diferents cossos d’impremta, tot i que era illetrat El 1763 s’adreçà a la Junta de Comerç de Barcelona i li oferí de fer matrius en caràcters grecs i llatins en canvi d’una pensió El capità general, marquès de la Mina, el recomanà a Carles III d’Espanya, que li oferí una pensió important en canvi que s’establís a Madrid, cosa que féu 1765 encara que no sabia parlar castellà El 1767, a petició seva, fou admès com a membre de la…

Fill del fabricant d’indianes Jaume Guàrdia i Morera mort el 1755, creat ciutadà honrat de Barcelona 1754 i tresorer de l’audiència 1733 Fou administrador de la fàbrica d’indianes de Joan Pau Canals i Martí Membre fundador de la Conferència Fisicomatemàtica Experimental 1764, presidí 1776-77 la secció d’agricultura de la seva continuadora, la Conferència Física, i investigà especialment els procediments de preparació del cànem El 1773 invertí 176 000 lliures en el repoblament del terme d’Almacelles Segrià, que havia comprat amb el de Marmellar El 1774 obtingué el privilegi de…

Fou advocat de pobres de l’Audiència de Catalunya 1751 i dels gremis barcelonins, i membre fundador de la Conferència Físicomatemàtica Experimental 1764, origen de l’Acadèmia de Ciències i Arts El 1768 fou traslladat a la chancillería de Valladolid El 1776, fou nomenat regent de l’Audiència de Mèxic, càrrec de nova creació, el més important després del virrei, i exercí també de virrei interí i intendent al Yucatán i conseller d’Índies 1782 Deixà escrits de tema econòmic on defensà l’augment de la població, l’ús del luxe com a estímul del consum, la necessitat d’una reforma agrària, el…

Net d’ Antoni Desvalls i Vergós , estudià al collegi de Cordelles, a Barcelona Fou deixeble i collaborador del matemàtic Tomàs Cerdà i un dels fundadors, el 1764, de la Conferència Fisicomatemàtica Experimental des del 1887 Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, Reial , de la qual fou secretari perpetu i en la qual llegí comunicacions sobre meteorologia i física Posseí una biblioteca important i es procurà diversos aparells científics En una propietat seva d’Horta feu construir, amb l’ajut de l’arquitecte italià Domenico Bagutti, els jardins anomenats del Laberint Publicà…

Doctor en drets, fou advocat de l’Audiència de Barcelona El 1776 ingressà en la Conferència Fisicomatemàtica Experimental, on tingué una actuació molt destacada hi llegí com a mínim set monografies sobre l’electricitat i el parallamps Arxiver de la Junta de Comerç, realitzà una important tasca de còpia de documents per a les  Memorias históricas sobre la marina, comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona d’Antoni de Capmany També el 1776 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres, on intervingué amb composicions poètiques catalanes i castellanes una a la mort de Carles III,…

Germà de Josep Subiràs i Barra Deixeble de Tomàs Cerdà, fundà amb un grup de condeixebles la Conferència Físicomatemàtica Experimental Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona 1764 a Barcelona, per suplir la manca d’ensenyament científic del seu temps, i en fou el primer president El mateix any fou nomenat professor de matemàtiques de l’Academia de San Fernando de Madrid, des d’on gestionà el títol de reial per a la Conferència, i li assegurà el beneplàcit oficial El comte de Ricla el nomenà 1768 director del Collegi de Cordelles —evacuat pels jesuïtes expulsats— des d’aquest càrrec…

Llicenciat en matemàtiques i doctorat a Cambridge 1958, és membre de la Royal Society des de l’any 1972 Catedràtic de matemàtiques a la Universitat d’Oxford 1973-99, càtedra de la qual restà professor emèrit El 1955 publicà un estudi per a l’aplicació de la inversa generalitzada en la resolució matrius d’equacions lineals Feu popular la representació d’un triangle format per tres trams rectes de secció quadrada, units formant un angle recte en cadascun dels extrems i d’altres figures que no poden existir en un espai euclidià ordinari, anomenades des de llavors figures de Penrose El 1965…

Sota la protecció reial, amb el nom de Reial Collegi de Santa Maria i Sant Jaume el títol d’ imperial , donat sovint al segle XVIII, és degut a la creença d’haver estat fundat per Carles V, per Miquel de Cordelles, complint l’encàrrec testamentari 1574 del seu oncle, el canonge Jaume de Cordells, el qual, el 1572, n’havia redactat els estatus Inicialment fou destinat als joves de la família del fundador Fou emplaçat a la part alta de la Rambla, al costat del collegi de Betlem dels jesuïtes la portalada, amb l’escut de la família Cordelles, era una notable obra barroca Tant el càrrec de rector…

Passà tota la vida a la seva ciutat natal Atret per la teologia fou educat en un pietisme rigorós i, després, per la matemàtica i per la física de Newton, es graduà i ensenyà 15 anys com a lector i des del 1770 com a professor ordinari de lògica i metafísica a la universitat En la seva primera època es dedicà als problemes de les ciències, en relació amb els sistemes de Leibniz i de Wolff féu diversos cursos de geografia decenni del 1750 i elaborà una teoria sobre l’origen del sistema solar , recollida posteriorment per Laplace i coneguda per teoria de Kant-Laplace La dissertació De mundi…