Resultats de la cerca
Es mostren 67 resultats
Els fongs ameboides: el tipus d’organització mixomicet
Els fongs ameboides tenen en el seu cicle alguna fase ameboide, durant la qual s’alimenten per fagocitosi o per absorció, fase que s’alterna amb fases de reproducció mitjançant espores En la fotografia veiem un faneroplasmodi del mixomicet Arcyria triquials, que equival a una gran estructura ameboide, mucilaginosa, que avança lentament per les superfícies humides, capturant partícules o solucions alimentoses Noteu, a dalt, el marge d’avanç, fistonat i, més avall, una xarxa de venes per on circulen el citoplasma i els nuclis en l’angle inferior dret, el plasmodi està atacant un fong sapròfit…
Els mixomicots atípics
Els protosteliomicets Processos biològics característics dels protosteliomicets a dalt, esporogènesi en Nematostelium ovatum a baix, cicle vital de Ceratomyxa fruticulosa Hom hi ha indicat 1 cèllula vegetativa ameboide procedent de la germinació de l’espora, 2 estadi inicial de prespora, 3 estadi en forma de barret, 4 aparició de l’esteliogen, 5 inici de la formació de l’estípit, 6 darrer estadi de la formació de l’estípit l’esteliogen penetra dins el tub de l’estípit, 7 esporocarp madur, amb una espora terminal envoltada per una coberta exterior a la part alta de l’estípit hi ha una…
membrana cel·lulòsica
Botànica
Embolcall extern, més o menys rígid i gruixut, propi de les cèl·lules vegetals típiques.
És present a quasi totes les plantes, a excepció d’algunes flagellades, d’alguns fongs inferiors i, en general, de les zoòspores i els gàmetes La composició química de la membrana cellulòsica és molt constant, a excepció dels fongs i de molts bacteris els components majoritaris són la cellulosa i les substàncies pèctiques, juntament amb altres polisacàrids menys abundants, com l’hemicellulosa, les gomes, els mucílags i els àcids poliurònics En els fongs el component principal és la quitina Els bacteris presenten una gran diversitat de composició, puix que, a més dels components esmentats, són…
euglenòfits
Botànica
Fílum d’algues unicel·lulars, flagel·lades, de color verd, amb clorofil·les a i b i amb carotenoides.
Com a substància de reserva tenen paramil , un hidrat de carboni particular que no s’acoloreix amb el iode La paret cellular és substituïda per una pellícula de fibres proteiques En el citoplasma presenten dictiosomes, un vacúol contràctil i sovint un estigma N'és rara la reproducció sexual Tenen afinitats amb els cromòfits i amb certs protozous
Filogènia de les algues
L’arbre filogenètic de les algues encara es troba en construcció El cloroplast, l’estructura cellular i les anàlisis de genètica molecular han aportat nombroses dades que han servit de base per a donar coherència a les principals línies filogenètiques, que actualment es considera que són dues les algues procariotes, o cianoprocariotes, i les algues eucariotes La teoría endosimbiòtica 1 Cianoprocariota 2 Plastidi 3 Membrana interna del cianobacteri 4 Membrana externa del cianobacteri 5 Membrana del fagosoma 6 Nucli primari 7 Mitocondri primari 8 Membrana del fagosoma de l’hoste secundari 9…
zigofícies
Botànica
Classe de cloròfits integrada per algues unicel·lulars o pluricel·lulars, caracteritzades per l’absència de cèl·lules reproductores flagel·lades.
La reproducció asexual és per divisió cellular, i la reproducció sexual és per conjugació , en la qual cada gàmeta deriva d’un protoplasma cellular, i els zigots, després d’un període de letargia, sofreixen meiosi i originen nous individus El cicle biològic és, doncs, haploide, excepte en el zigot Són quasi exclusivament dulciaqüícoles Comprèn els ordres de les desmidials i de les zignemals
trebouxiofícies
Botànica
Grup taxonòmic de clorobionts format per algues verdes no flagel·lades presents tant en aigües dolces com marines.
ameba

Estructura d’una ameba
© fototeca.cat
Protistologia
Nom donat als protozous de l’ordre dels ameboides, tots ells constituïts per una sola cèl·lula nua limitada per una membrana fina.
Són transparents i tenen el citoplasma clarament diferenciat en ectoplasma i endoplasma La cèllula varia constantment de forma a causa de l’emissió de pseudopodis, generalment lobopodis, amb funció locomotora o alimentària captura de preses s’alimenten, doncs, per fagocitosi En entrar en contacte amb la presa, la superfície de l’ameba s’enfonsa formant una depressió on l’aliment queda empresonat aquesta depressió es tanca i forma una vacuola dins el citoplasma En condicions desfavorables, les amebes es poden enquistar Les amebes es reprodueixen per bipartició Poden viure a l’aigua dolça, a la…
basidiomicets
basidiomicets sapròfits
© Fototeca.cat
Micologia
Classe de fongs caracteritzats per la producció de basidis, formadors de basidiòspores externes.
Tenen força caràcters comuns amb els ascomicets, com la manca de cèllules flagellades, el miceli d’hifes quitinoses, septades, amb els septes travessats per una sinapsi en aquest cas tubular, les formes de reproducció, etc En general, però, els basidiomicets es revelen força més evolucionats que els ascomicets per exemple, el cicle reproductor primitiu amb una fase gametofítica i dues d’esporofítiques, no rar entre els ascomicets, solament es conserva en alguns basidiomicets arcaics uredinals, i en la resta dels casos es presenta reduït a l’aparell esporofític, constituït per un miceli…