Resultats de la cerca
Es mostren 54 resultats
Ictíneo
© Fototeca.cat
Nom que donà Narcís Monturiol a cadascun dels dos submarins que inventà, construí i patronejà.
El primer “Ictíneo”, avarat a Barcelona el 1859, fou una obra experimental i sobretot demostrativa que era possible de navegar submergit amb independència de l’exterior el buc fou bastit pel mestre d’aixa Josep Missé i Castells, i era propulsat per hèlixs accionades a mà El segon “Ictíneo”, avarat a Barcelona el 1864, fou el primer submarí que navegà submergit mogut per motor i el primer que anà dotat d’una atmosfera artificial que es regenerava indefinidament El buc, bastit pel mestre d’aixa Joan Monjo i Pons, era doble l’interior tenia forma d’ellipsoide de revolució allargat, i l’exterior…
Sant Pere d’Alcanó
Art romànic
La població d’Alcanó és a l’extrem sud-est de la comarca del Segrià, assentada sobre un dels tossals que domina la vall de Secà Alguns autors han assenyalat l’origen del topònim Alcanó en els termes àrabs al-kaynum el fogar o al-kanisys església Sembla, però, que cal relacionar l’inici del lloc amb un dels caserius sarraïns una almúnia dedicats a tasques agrícoles i ramaderes que tan abundaven a l’entorn de Lleida Un document de l’Arxiu Capitular de Lleida, datat l’any 1208, deixa entreveure que, amb la conquesta, aquest caseriu revertí al capítol de la ciutat de Lleida Aquest…
música búlgara
Música
Art musical de Bulgària.
Els monjos eslaus Ciril i Metodi traduïren els cants litúrgics bizantins en llengua eslava s IX Els seus deixebles, expulsats de Moràvia, es refugiaren a Bulgària Climent, el més conegut, obrí escoles, ensenyà la notació, compongué música i formà cors per a les esglésies Quan Rússia es convertí al cristianisme 988-989 hagué d’anar a cercar manuscrits per als oficis sagrats a Bulgària, únic fogar de cultura eslava d’aquella època Còpies d’alguns d’aquests manuscrits en búlgar antic i amb neumes bizantins es conserven en biblioteques russes els més antics daten del s XI La tradició…
Ramon Xuriguera i Parramona
Literatura catalana
Novel·lista, assagista i traductor.
Vida i obra Entre el 1926 i el 1928 dirigí la revista “Lleida” El 1928 es traslladà a París, on fou corresponsal de La Publicitat i redactà l’obra biogràfica Els exiliats acusen 1930 El 1930 retornà a Lleida com a director del diari “La Jornada” El 1931 s’establí a Barcelona i collaborà sobretot a “Mirador”, “La Rambla” i “L’Horitzó” Publicà, seguint el model psicològic, les novelles Volves grises 1932, Desordre 1936 i Destins 1938, i els contes Espills dormits 1932 Així mateix és autor d’assaigs polítics com Casanovas 1933 i La repressió contra els obrers a Catalunya 1937 d’assaigs literaris…
cambra de combustió
Física
Part central d’un fogar, on es posen primerament en contacte el combustible i el comburent.
forn
Tecnologia
Lloc clos dins el qual qualsevol tipus d’energia, generalment química o elèctrica, es converteix en energia calorífica per tal de transformar, físicament o químicament, la matèria que hom hi introdueix.
A causa de la diversitat dels materials i de les transformacions a què hom els sotmet, hi ha nombroses varietats de forns, puix que hom n'adapta el disseny a les necessitats de cada cas Hom empra diversos sistemes de transformació de l’energia inicial en energia calorífica En el forn de combustió , és un fogar o un cremador on crema el combustible emprat en el forn elèctric , hom aprofita l’efecte Joule, bé per mitjà de resistències elèctriques forn de resistència indirecta , bé amb la mateixa càrrega del forn actuant de resistència forn de resistència directa , mitjançant la…
caixa de fum
Tecnologia
Cambra d’una caldera per on passa el fum del fogar abans de sortir per la xemeneia.
fogaina
Química
Antigament, fogar cobert amb una planxa de ferro on eren posats a escalfar els calderons de l’aiguacuit.
fogoner | fogonera
Persona que té cura del foc, del fogar, d’una màquina de vapor, d’un aparell qualsevol de calefacció.
fogonada
Quantitat de carbó, de llenya, de caliu, etc, que cap en un fogó o un fogar per a combustible.