Resultats de la cerca

Vida Membre del Cineclub Montseny de Barcelona 1965-70, el 1968 inicià el rodatge, amb mitjans força precaris, del seu primer llarg com a director, guionista i actor, Soplo de esplendor / La sombra de los gigantes , que finalitzà cinc anys després, i que fou legalitzat el 1981 En aquest film ja mostrà un interès pel cinema clàssic nord-americà El 1980 fundà Filmsclot, productora de De mica en mica s’omple la pica 1977-83, film policíac basat en la novella homònima de Jaume Fuster, que tingué una primera versió, El procedimiento , presentada a la Setmana de Cinema Espanyol de Molins de Rei…

Intèrpret d’una trajectòria densa prop d’un centenar d’estrenes i unes 7000 representacions, s’inicià en el teatre el 1963 i aquest mateix any, amb Santi Sans, fundà GogoTeatre Experimental Independent Debutà professionalment el 1965 amb la companyia de Núria Espert en A Electra le sienta bien el luto , d’Eugene O’Neill Tot i ser contractat pel Teatro Español 1970, al cap d’un any abandonà la companyia El 1973 anà a Veneçuela, on treballà primer a la televisió i, més tard, com a sotsdirector del Grupo de Teatro Rajatabla, de l’Ateneo de Caracas En aquest país guanyà dos premis nacionals de…

Vida Una de les actrius catalanes més polifacètiques i una de les poques que han aconseguit una popularitat semblant en el teatre, el cinema i la televisió Encara que sigui coneguda principalment pels seus personatges de comèdia, també ha incorporat amb talent i èxit personatges dramàtics Ha intervingut en nombroses i diverses obres, com ara Tot esperant Godot Beckett Quan la ràdio parlava de Franco Benet i Jornet Roses roges per a mi O’Casey El balcó Gênet Mare Coratge Brecht L’Hostal de la Glòria Sagarra Shirley Valentine Willy Russell, i Fugaç Benet i Jornet També ha exercit de directora d…

Vida Estudià filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona i s’inicià en el cinema com a crític i redactor en el "Diari de Sabadell" i com a realitzador de curts independents en 8 mm 1963-69 El primer d’aquests curts, Coses que passen 1963-64, amb Tomàs Pladevall, rebé un premi del CEC Installat a Barcelona, dirigí per a Vértigo els curts comercials Catherine 1970 Semejante a Pedro 1970 La mano de Belgrado 1971 i Farigol 1971, amb Josep Maria Vallès Realitzà l’episodi "Terror entre cristianos" del llarg Pastel de sangre 1971, amb J M Vallès, Emilio Martínez-Lázaro i Jaime Chávarri i, en…

La data de redacció correspon a l’estiu del 1311, i, per tant, ja havien passat alguns decennis des de la data que els biògrafs anomenen de la conversió de Ramon, cap al 1263 Segons el que diu el text llatí, Llull, vençut per les instàncies d’alguns amics seus religiosos, recontà per quins motius un mallorquí vell, laic, que era rebut per papes i per reis, que ensenyava a la Sorbona i que feia més de trenta anys que anava pel món cercant qui l’ajudés a convertir els sarraïns al cristianisme, s’havia convertit a la penitència No ha de sorprendre que la Vita digui tan poca cosa del lloc que…

Vida La mort del seu pare, fotògraf de la cort imperial que treballava en centres d’estiueig de luxe, feu que la família s’establís a Viena, ciutat al conservatori de la qual ingressà l’any 1892, gràcies a la concessió d’una beca El seu professor de composició fou Robert Fuchs i estudià violí amb Ernst Bachrich i Arnold Rosé L’any 1896 l’Orquestra de l’Òpera de Budapest estrenà l’avui perduda Love Song , i dos anys més tard el seu treball de graduació, sobre el Psalm 116 , fou interpretat públicament amb èxit a Viena Malgrat que compongué obres en altres gèneres orquestrals, vocals o de…

Vida Alternà els estudis de dret i professorat mercantil amb els seus primers treballs cinematogràfics com a meritori i ajudant de producció en films dirigits per Rafael Gil a Aspa Films El 1957 ja fou cap de producció i seguí treballant per a Aspa Vicent Escrivà i altres productores Realitzà dues produccions pròpies, Se vive una vez 1963, Arturo González Jr i La Araucana 1970, Juli Coll, i el 1969 fou designat conseller delegat de Profilmes Aquesta empresa barcelonina era filial de MPI, grup de societats de Joan Palomeras Banc de Navarra i Banc de Valladolid, i Pérez Giner hi desenvolupà, en…

Trajectòria professional Fill d’un militar empresonat uns quants mesos el 1939 malgrat haver-se acollit a la llei Azaña en temps de la Segona República, començà a escriure a la revista Alerta, publicació lligada al SEU , mentre estudiava la carrera de filosofia i lletres, que no acabà, a la Universitat de Barcelona El 1943 s’incorporà al setmanari Destino , on la seva columna Al doblar la esquina , que publicà des del 1946, obtingué un gran ressò per les denúncies del mal estat dels serveis públics de Barcelona, i per les quals fou amonestat per les autoritats franquistes L’any 1952 obtingué…

Els decrets de Nova Planta i la implantació de nous organismes governamentals capgiraren la vida política, social i cultural dels Països Catalans Per aquest fet, no participaren activament en la configuració de les grans formes instrumentals —simfonia, sonata, concert— que s’anaren consolidant a Europa al llarg del segle Molts músics d’aquests països emigraren cap a ciutats on la vida escènica era més activa Aquest fou el cas d’Antoni Soler i Ramos, que marxà a l’Escorial, de Domènec Miquel Terradelles, que anà a Nàpols o de Vicent Martín i Soler, que viatjà a Viena i a Sant Petersburg La…

La Guerra Civil Espanyola fou rellevant internacionalment molt més per raons simbòliques que no pas estratègiques era una contesa entre dreta i esquerra, en un país situat a l’Europa occidental, just al moment en el qual la Unió Soviètica sortia del seu aïllament i el predomini anglofrancès posterior a la Gran Guerra era desafiat pel Japó, Itàlia i Alemanya Així, tot el debat polític era fàcilment traslladat al terreny dels valors d’alta cultura la propaganda dels dos bàndols enfrontats es discutia en termes de la defensa de la cultura, fos de l’humanisme davant la brutalitat feixista o de la…