Resultats de la cerca

Doctor en drets, fou jutge de Manacor 1821, diputat a corts 1837-38, 1838-39, membre de la Societat d’Amics del País i catedràtic a l’Institut Balear Publicà, entre altres obres, Investigaciones filosófico-políticas sobre la naturaleza del fomento y su influencia en la prosperidad pública 1834 i De la libertad considerada como elemento de fuerza y como elemento de debilidad 1839

Enrique Aldama, president de Laín, i Juan Miguel Villar Mir, president d’Obrascón-Huarte, anuncien a Madrid la fusió d’aquestes dues empreses constructores Obrascón-Huarte-Laín OHL serà la sisena empresa constructora de l’Estat i la més important de les que actuen a Catalunya, una posició que fins ara ocupava Fomento de Construcciones y Contratas OHL té actualment obres arreu dels Països Catalans per un import de 71492 milions de pessetes

Polític i economista Es llicencià en dret a Sevilla i s’establí a Madrid Ensems amb Floridablanca promogué el reformisme de l’etapa final del regnat de Carles III 1767-88 El 1762 fou nomenat fiscal del Consell de Castella Secundà el comte d’Aranda en l’expulsió dels jesuïtes 1766-67 i, gran defensor del poder de l’estat enfront de l’església, fou un dels impulsors del regalisme de Carles III, del qual féu una defensa en Juicio Imparcial sobre el Monitorio de Parma 1770 i Tratado de la regalía de amortización 1765, on reprovà l’acumulació de béns per l’Església Propugnà una reforma agrària…

D’idees reformistes, divulgà el socialisme i Marx en particular A l’obra La Hacienda Pública y los Impuestos 1917 féu una de les primeres estimacions de la renda global espanyola, i a Fomento de las exportaciones 1920 es manifestà com un proteccionista moderat El 1922 acceptà el càrrec de secretari del Consejo Superior Bancario, i renuncià la seva càtedra d’economia de Salamanca que tenia des del 1906 El 1923, a Consecuencias económicas de la guerra, analitzà la incidència econòmica de la Primera Guerra Mundial a l’Estat espanyol

Trencà amb la IV Internacional després del II Congrés abril 1948, ja que Munis definia l’URSS com un capitalisme d’estat sense caràcter socialista i com una potència imperialista Considerà que tota lluita nacional és reaccionària Dotat d’una infraestructura mínima a Barcelona, participà en la vaga de tramvies de 1951, on distribuí fulls volants que defensaven el caràcter espontani del moviment, signats com Grupo de los primeros espontáneos de larevolución mundial Arran d’aquests fets, Munis i altres militants foren detingutsi condemnats Quan Munis fou alliberat 1957, el grup es convertí en…

Fill d’ Antoni Buxeres i Rosés S’ocupà de qüestions agrícoles, fundà l’Associació Rural de Catalunya i defensà el dret civil català Amic de Josep Coroleu, intentà que la Restauració del 1874 defensés el regionalisme Collaborà a El Paladín  1875, a La Veu de Montserrat  i al Diario de Barcelona Promogué un missatge de protesta quan foren suprimits els furs del País Basc 1876 Publicà Exposició que adressa a les Corts en súplica de que es conservi al Principat son dret civil especial 1882 i Apuntes al “Fomento de la Población Rural” por Fermín Caballero 1871

Ernesto Koplowitz Sternberg Gleiwitz, Alta Silèsia 1908  empresari judeoalemany s’establí als anys trenta a l’Estat espanyol fugint del del Tercer Reich, i adquirí una constructora a la qual donà el nom de Construcciones y Contratas CyCSA, que amb els anys es convertí en una de les primeres del sector Del seu matrimoni 1946 amb Esther Romero de Juseu y Armenteros, marquesa de Bellavista, nasqueren les seves filles Esther Koplowitz y Romero de Juseu Madrid 1950 i Alicia Koplowitz y Romero de Juseu Madrid 1952 Després de la mort d’Ernesto Koplowitz 1968, Esther i Alícia es feren càrrec de la…

El 1942 arribà a Barcelona Concursà en torneigs locals i estatals amb la Societat del Camp de l’Arpa El 1950, el president de la Federació Catalana de Coloms Esportius FCCE demanà la collaboració de les societats per a establir un bon servei d’inspecció, i es feu inspector local i estatal Fou nomenat cap dels inspectors de la FCCE, però continuà competint i també fomentà la columbicultura arreu Creà noves societats com l’Amistat i la Sagrerense, a Barcelona i El Fomento, a Piera, juntament amb Josep Bellver Escrigué articles a Palomos Deportivos , la revista de la federació…

Estudià la carrera de nàutica a Barcelona i Cartagena, on es graduà de pilot de derrota 1868 Viatjà per Europa i Amèrica El 1872 fundà a Barcelona un observatori astronòmic i el 1877 el Refugi Naval de Barcelona Fou professor i més tard catedràtic de l’Escola de Nàutica de Barcelona, que dirigí entre el 1900 i el 1918 Fundà la Revista de la Marina 1877 i El Fomento de la Marina 1883 i publicà un gran nombre d’obres, com Navegación corta u ortodrómica  1869, Nuestra marina mercante 1887, Potencialidad naval de España 1899 i Pasado, presente y porvenir del puerto de Barcelona 1917

Feu estudis tècnics i d’economia a Barcelona, on es doctorà Emigrà a Veneçuela i s’establí a Caracas Fou professor d’economia de l’empresa a la facultat d’enginyeria de la Universidad Central de Caracas 1951-63 Més tard, tornà a Catalunya, on fou professor de política d’empresa a l’IESE 1963-86 Un altre cop a Veneçuela creà un complex tèxtil, amb altres socis Treballat, també, com a enginyer a la Corporación Venezolana de Fomento És autor d’ Empresas multinacionales 1967, La empresa i el proceso de dirección 1982, El desafío europeo a las empresas españolas 1985, i Orígenes de la…