Resultats de la cerca
Es mostren 1199 resultats
moliner | molinera
Història
Oficis manuals
Menestral que tenia a càrrec seu la molta de blat.
A les grans ciutats es formaren gremis de moliners, com a Perpinyà al segle XV A Barcelona s’establí una confraria de moliners el 1512, que s’esmorteí durant el segle XVII i es renovà a partir del 1725 A València, la confraria de moliners existia des del 1306 fou reestructurada el 1373, el 1531 i en 1742-51 La seva jurisdicció s’estenia a tot el regne, i per això es formaren gremis propis a Morella 1756, Carcaixent 1757, gremi de tots els oficis relacionats amb l’alimentació i Alcoi 1755 A Mallorca, l’ofici de moliner d’aigua ja estava organitzat des del segle XIV,…
hanefita
Islamisme
Dit de l’escola jurídica fundada per Abū Ḥanīfa i dels membres que en formaren part.
Les doctrines de l’escola, elaborades a través de l’analogia metòdica i de l’aprovació basada en la rectitud de la solució, foren seguides pels abbàssides i pels aglàbides
mercader de draps
Història
Als segles XVII i XVIII, als Països Catalans, botiguer de tall o menestral dedicat a la venda de draps de llana tant del país com de l’estranger.
No formaren mai un gremi independent, tot i constituir un grup homogeni no tenien per tant ni prohoms, ni consell gremial, ni casa pròpia, ni ordinacions Sí que tenien, en canvi, mestres propietaris o administradors de botigues i fadrins fills de comerciants, dependents de comerç ja al segle XIX, corredors de llotja Llur importància fou notable i llurs funcions interferien sovint a les dels paraires Mantenien relacions comercials amb ports i places estrangeres A part la botiga, invertien sovint el capital en el millorament agrícola, en empreses industrials, en barques barca, en…
protectorat d’Aden
Història
Conjunt d’antics petits estats àrabs lligats a partir del 1882 a la Gran Bretanya per tractats de protecció i que el 1937 es constituïren en un únic protectorat (290 000 km; 700 000 h [1962]).
Estava dividit en un protectorat oriental, que comprenia la regió de Hadramaut —en sentit ampli— amb l’estat kathīr'í de Saiwun, l’estat qa'aití de Shihr i Al-Mukallā la ciutat d’Al-Mukallā és la més important d’aquest protectorat oriental, el soldanat amhrí de Qishn i Soqotrā i el soldanat wahidí de Bar Hāf i Bir ‘Alī i els xeicats d’Irqah i d’Al-Haurā, i en un protectorat occidental , amb vuit soldanats, dos emirats i set xeicats, el més important dels quals era l’estat dels abdalís amb la capital a Lahej Una part dels estats d’aquest protectorat occidental crearen el 1960 la Federació d’…
baguirmi
Etnologia
Individu d’un poble islamitzat del Txad meridional, compost per agricultors i ramaders sedentaris..
Els baguirmis, anomenats també barmes , juntament amb d’altres pobles sudanesos, formaren part de l’antic regne de Baguirmi
fonedor de lletres
Oficis manuals
El qui té per ofici de fondre les lletres de plom a la impremta.
Els fonedors formaren collegi a València el 1774 a Barcelona, sembla que eren integrats en el gremi dels courers
joier | joiera
Arts decoratives
Persona que fa joies o joiells o que en ven.
Els joiers no arribaren a constituir un gremi separat, sinó que formaren una especialitat de la confraria dels argenters argenter
Défense et Promotion des Langues de France
Nom que prengué el 1968 el Conseil National de Défense des Langues et Cultures Régionales, creat al setembre del 1961 a París per la Fondation Culturelle Bretonne, IKAS (bascs) i la Union Culturelle des Pays d’Oc, a la qual s’adheriren, poc temps després, els alsacians i els corsos.
El 1964 i el 1965 els seus delegats formaren part de la comissió mixta que obtingué certes millores de la llei Deixonne
cinter
Història
Menestral que fabricava cinyells de pell i corretges; corretger.
A Vic, a partir del 1483, formaren part d’un gran gremi de la pell, del qual se separaren el 1605, juntament amb els sabaters A Barcelona, des del s XV, formaren part de la confraria de julians mercers vells fins que se'n separaren el 1801, juntament amb els corretgers i els tireters Al començament del s XVI, amb la generalització de l’ús de cintes de seda, part dels cinters, anomenats també perxers perxer o galoners galoner, s’hi especialitzaren el 1505 se separaren, sembla, de la confraria de julians mercers vells i s’organitzaren com a gremi independent, en…