Resultats de la cerca

Una primera formulació de la llei dels grans nombres és la llei feble dels grans nombres , anomenada també teorema de Bernoulli, que estableix que la freqüència relativa d’un esdeveniment al llarg de n temptatives elementals independents convergeix en probabilitat vers la probabilitat de l’esdeveniment Hom diu que una variable aleatòria X n convergeix en probabilitat vers una variable certa A quan la diferència | X n —A | tendeix a 0 en augmentar n , és a dir, quan ε essent tan petit com hom vulgui Una altra formulació de la llei dels grans nombres és l’anomenada…

La formulació actual de l’equació d’estat de l’aigua de mar es basa en una estimació empírica de la funció de Gibbs A partir d’aquesta funció, que depèn de la temperatura, la salinitat absoluta i la pressió, es deriven totes les variables termodinàmiques necessàries en oceanografia com són la densitat, la velocitat del so a l’aigua, la capacitat calorífica, l’entalpia específica o l’entropia específica Aquesta formulació de l’equació d’estat per l’aigua de mar, coneguda com TEOS-10 de l’anglès Thermodinamic Equation of Seawater 2010 s’adoptà el 2010 per la Comissió…

La formulació del negatiu és non placet i la d’una esmena placet iuxta modum

N'és la formulació tradicional el principi natura non facit saltus, que és fonamental en la filosofia de Leibniz

La imaginació sociològica implica l’aplicació del pensament creatiu a la formulació de preguntes i de respostes sobre el món social i l’estructura social

Aquest principi, bàsic en la lògica aristotèlica i medieval, ha estat posat en dubte a partir de la formulació de la teoria dels tipus de Russell

És anomenat també espaitemps , i fou introduït per HMinkowski a fi de presentar d’una manera elegant i simple la formulació matemàtica de la relativitat especial

Cursà estudis d’enginyeria a la Universitat de Bristol i es doctorà en física a la de Cambridge 1926, on fou professor de matemàtiques des del 1932 Ja existent una primera formulació coherent de la mecànica, gràcies als treballs de W Heisenberg, L de Broglie i E Schrödinger, el 1925 Dirac en desenvolupà una nova formulació de tipus matemàtic, independent d’aquella, per tal de calcular les diferents propietats de l’àtom, prenent com a base una àlgebra no commutativa El 1929 formulà, a Quantum Theory of the Electron , la teoria quanticorelativista de l’electró,…

Generalment hom en comptava quatre aigua, terra, aire i foc, corresponents a l’anomenada teoria dels quatre elements , la formulació més precisa de la qual correspon a Empèdocles sovint hi era afegit un cinquè element o quinta essència l’èter