Resultats de la cerca
Es mostren 203 resultats
fracció
Matemàtiques
Expressió de la forma n/m, on n i m, anomenats, respectivament, numerador i denominador, són elements d’un domini d’integritat, amb la condició m ≠ 0.
Dues fraccions n/m i n'/m' són iguals si i només si nm' = n'm Hom defineix suma i producte de dues fraccions per les fórmules següents, respectivament n/m + n'/m' = nm' + n'm / mm' i n/m n'/m' = nn'/mm’
entonació

Entonació
Fonètica i fonologia
Successió de to al llarg d’una emissió de parla.
Depèn de la freqüència amb què vibren les cordes vocals del parlant durant l’emissió i d’uns valors relatius normals que caracteritzen el seu to fonamental En les llengües indoeuropees, l’entonació de les fraccions finals de l’emissió, respecte a les altres fraccions, té capacitat significativa, segons que sigui no marcada horitzontal o marcada ascendent o descendent L’ entonació horitzontal consisteix en l’absència de canvis relatius en la freqüència de les vibracions i és característica de les fraccions no finals de l’emissió per això, quan hom fa…
refineria

Representació esquemàtica i simplificada d’una refineria on figuren les unitats de: fraccionament, gasos, hidrorefinatge, reforming i cracking catalític
© Fototeca.cat
Química
Conjunt d’instal·lacions industrials en les quals hom transforma el petroli brut en productes acabats, tals com els carburants, els combustibles, els lubrificants, els gasos liqüefactes, els asfalts, etc.
En general hom projecta les refineries per al proveïment del mercat energètic darrerament, però, el desenvolupament de la petroquímica ha fet concebre un nou tipus de refineria, la refineria petroquímica, en la qual el petroli brut és transformat totalment en productes intermedis emprats com a primeres matèries de síntesi La senzillesa o la complexitat de les installacions d’una refineria depenen de la diversitat i del grau d’especificació dels productes que ha de subministrar, com també de la variabilitat o de la constància de les característiques del petroli brut que hom ha de tractar…
naftè
Química
Terme emprat en petroquímica per a anomenar els hidrocarburs saturats de cinc i de sis àtoms de carboni, cicloparafines i alquil, derivats que es troben en el petroli brut.
És emprat pel fet de contenir membres policíclics en les fraccions del punt d’ebullició més alt
denominador
Matemàtiques
Nombre escrit sota la barra en una fracció, com, per exemple, 4 en 3/4, i que expressa el nombre de (parts alíquotes en les qual hom pot suposadament dividir la unitat.
Per tal de poder sumar o restar fraccions cal reduir-les a un mateix denominador, dit comú denominador
cullera
Física
Cadascuna de les paletes en forma de doble cullera i amb una aresta central que porta la roda de la turbina Pelton i que rep directament el doll d’aigua.
L’aresta central el divideix, i dirigeix les dues fraccions a les parts còncaves de la cullera, amb la qual cosa compensa els esforços axials
Srinivasa Rāmānujan

Srinivasa Rāmānujan
Matemàtiques
Matemàtic indi.
Féu recerques importants a Madràs i al Trinity College de Cambridge Anglaterra sobre la teoria dels nombres i la teoria de les particions i de les fraccions contínues Publicà Collected Papers 1927, reeditat el 1962
proporció
Matemàtiques
Igualtat de dues raons, fraccions o quocients.
En la proporció a / b = c/d , a i d són dits extrems i b i c , mitjans A partir de la proporció a / b = c/d hom pot derivar altres proporcions a+b / b = c+d / d addició, a + b / a - b = c + d / c-d si a ≠ b addició i subtracció, a/c = b/d alternació, b/a = d/c si a =0 inversió, i a-b / b = c-d / d subtracció
fracció
Geologia
Part d’un sòl els components de la qual són compresos entre uns límits de magnitud determinats.
Normalment, hom sol considerar les fraccions corresponents a l’arena grossa de 2 a 0,2 mm, a l’arena fina de 0,2 a 0,02 mm, al llim de 0,2 a 0,002 mm i a l’argila menys de 0,002 mm