Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
giga
Música
Dansa barroca de tempo ràpid, habitualment en compàs compost i forma binària, que esdevingué el darrer moviment de la suite.
Presumiblement derivava del jig , una dansa popular britànica i irlandesa Al final del segle XVII se n’establiren dos models la gigue francesa i la giga italiana La primera, amb frases irregulars en 6/4, 3/8 o 6/8 i tempo moderat o ràpid, es caracteritzà per una textura imitativa, sovint amb inversió del motiu inicial a la segona secció, i l’ús de síncopes, hemiòlies i ritmes creuats Formà part del repertori habitual per a llaüt i clavicèmbal E i D Gaultier, JC de Chambonnières, JH d’Anglebert En la música escènica JB Lully la relacionà amb el canario en utilitzar l’anacrusi que el…
Nicolas Formé
Música
Compositor i cantant francès.
Rebé la seva primera educació musical a l’escola coral de Notre-Dame A vint anys ja destacà per la seva habilitat musical i fou admès com a clergue cantor a la capella reial, on el 1609 succeí Eustache du Caurroy com a vicemestre i compositor Fou protegit pel rei, que li concedí nombrosos càrrecs i honors, com per exemple el de canonge de la Sainte-Chapelle 1626, i morí essent un home ric Formé tan sols és conegut com a compositor de música religiosa, de la qual s’han conservat escassos exemples N’han pervingut dos motets, vuit Magnificats sur les 8 tons i una missa per a doble cor 1638…
Carlo Ricciotti
Música
Violinista i empresari teatral italià.
Entre el 1702 i el 1725 treballà en una companyia d’òpera francesa, a la Haia, primer com a violinista i després com a director Fou professor de violí del comte Willen Bentinck, al qual dedicà l’edició dels VI concerti armonici a quattro violini obligati, alto viola, violoncello obligato e basso continuo L’autoria d’aquest recull ha estat objecte de moltes discussions Les peces foren atribuïdes de primer a GB Pergolesi, i després al mateix Ricciotti La tesi que feia aquests concerts obra de Ricciotti es basava en una reimpressió londinenca, a càrrec de l’editor John Walsh segle…
credo
Música
Professió de fe que es canta el diumenge i els dies de festa durant la missa.
És anomenat també símbol de fe Es tracta d’una fórmula prolixa i alhora concisa sobre la doctrina trinitària tal com fou expressada per les esglésies primitives i formulada pels concilis de Nicea 325 i Constantinoble 381 Part integrant de la litúrgia baptismal, al segle V entrà a formar part de la celebració eucarística a Orient a Occident aparegué primer en la litúrgia visigòtica concili III de Toledo, 589 i no s’incorporà a la romana fins al segle XI De les sis melodies gregorianes conservades en el gradual on no formen part de l' ordinari de la missa, la segona, la cinquena i la sisena són…
choralbearbeitung
Música
Qualsevol composició vocal o instrumental basada en un coral.
L’expressió anglesa chorale setting vol dir això exactament, tot i que a Alemanya el terme comprèn també melodies anteriors a la Reforma Entre els diferents tipus de choralbearbeitung hi ha el coral variat , composició generalment per a orgue on la mateixa melodia el coral es presenta diverses vegades amb diferent tractament polifònic, des de la simple harmonització fins al tractament fugat Els seus grans cultivadors foren els compositors del segle XVII JP Sweelinck, S Scheidt i H Scheidemann JS Bach va desenvolupar o transgredir aquesta tècnica introduint transicions entre els…
fuga
Música
Composició basada en la imitació, per part de totes les veus, d’un únic tema.
La fuga es caracteritza per un procés de creixement continuat i acumulatiu, aliè al seccionament, a les articulacions acusades o a l’ús del contrast, propis d’altres formes com ara la sonata S’ha dit que la fuga és una composició en expansió, que en el pla contrapuntístic té lloc gràcies a l’acumulació de les diferents veus i els posteriors artificis, com per exemple els stretti , i que en el pla tonal té lloc a través de les diferents tonalitats per les quals la fuga transita Aproximació teòrica La fuga, que gaudí d’un gran prestigi i fou considerada la pedra de toc per a mesurar l’ofici d’…
obertura
Música
Peça musical que, com el seu nom indica, serveix d’introducció a una obra de dimensions més grans, generalment de caràcter dramàtic (òpera, oratori).
També pot servir, però, com a preludi d’altres tipus d’obra suite , simfonia, i fins i tot pot haver estat composta per a ser interpretada individualment Al principi del segle XVII, la tradició de començar les representacions que s’oferien a la cort amb una fanfara de trompetes començà a ser substituïda per introduccions amb diverses parts, anomenades simfonies Les obertures venecianes d’aquesta època 1670, aproximadament tenien dues parts, la primera lenta i en metre binari, i la segona ràpida i en metre ternari A Nàpols, al final del segle, A Scarlatti instaurà un tipus d’obertura basat en…
contrapunctus
Música
Terme usat, molt especialment en els escrits teòrics alemanys del període barroc, per a fer referència als moviments de caràcter fugat, o per a parlar de contrapunt en general.
Un dels exemples més coneguts del seu ús és en l' Art de la fuga , de JS Bach
Johann Rosenmüller
Música
Compositor, organista i professor alemany.
Vida Rebé les primeres classes de música a Oelsnitz El 1640 es matriculà a la facultat de teologia de la Universitat de Leipzig, ciutat on, a més, continuà els estudis musicals amb el compositor Tobias Michael, kantor de l’església de Sant Tomàs El 1651 fou nomenat organista de l’església de Sant Nicolau La seva prometedora carrera es veié interrompuda el 1655 quan, juntament amb alguns alumnes seus, fou acusat d’homosexual Fou empresonat, però s’escapà Actuà com a trombonista a Sant Marc de Venècia en 1658-60 i posteriorment, a la mateixa ciutat, tingué com a alumne de composició Johann…
tocata
Música
Composició instrumental per a solista majoritàriament per a teclat o instrument de corda polsada, de caràcter virtuosístic i estil gairebé improvisat i que presenta en molts casos una forma lliure, però que també incorpora l’estil fugat o la forma sonata en d’altres.
Les tocates més antigues foren les dels segles XIV i XV per a instruments de vent a mode de fanfares per a obrir i tancar un esdeveniment polític o reial, que es continuaren component durant els segles XVI i XVII Al principi del XVI moltes de les suites per a llaüt presentaven una tocata com a preludi o postludi amb la funció de tastar de corde , estilísticament molt similar al ricercare homofònic, la fantasia i el tiento Fou al final d’aquest segle que els organistes venecians establiren l’alternança de passatges homofònics i polifònics virtuosístics passatges acòrdics amb notes pedal i…