Resultats de la cerca
Es mostren 1180 resultats
Premsa de Fontjoana (Vinebre)
Planta de l’excavació realitzada a la partida de Fontjoana el 1988, amb elements que havien format part d’una premsa un gran bloc de jaspi rectangular, aprofitat com a contrapès, i una pedra de molí circular M Genera La partida de Fontjoana és situada al S del poble de Vinebre S’estén sobre una terrassa a l’esquerra de l’Ebre, al costat dret de la carretera que condueix a Móra, a uns 80 km de la ciutat de Tortosa Arran de la descoberta en aquest indret d’una estela funerària d’extraordinari valor —dedicada al soldat difunt de la legio VI C Aebutius Verecundus—, a l’hivern del 1988 es va…
comunicació de camp proper
Tecnologia de transmissió sense fil de curt abast que permet la comunicació bidireccional entre dispositius a distàncies inferiors a 20 cm.
És d’ús molt senzill, només cal apropar els dispositius perquè es produeixi la connexió i la transmissió de dades Aquesta tecnologia pot aplicar-se a l’intercanvi de dades entre dispositius portables, com ara telèfons mòbils, càmeres de fotografia digitals o rellotges També es pot utilitzar en sistemes de pagament sense contacte, per mitjà del telèfon mòbil Es tracta d’una evolució dels sistemes d’identificació per radiofreqüència RFID i està descrita per la norma ISO/IEC 18092 Fa ús de la banda de 13,56 MHz i permet una velocitat de transferència de fins a 424 kbits per segon Permet dos…
centre de simetria
Mineralogia i petrografia
Un punt tal, que qualsevol recta que el travessa passa per punts equidistants del centre a ambdós costats.
El centre genera parells de cares i arestes paralleles i oposades simetria
teoremes de Guldin
© fototeca.cat
Matemàtiques
Teoremes que relacionen el centre de massa d’una corba o d’una superfície amb l’àrea o el volum, respectivament, que generen en girar al voltant d’un eix.
Segons el primer teorema de Guldin , donada una corba plana C , de longitud l , que gira al voltant d’una recta R del seu pla, la qual no talla, l’àrea A de la superfície de revolució que genera és A = 2π dl , on d és la distància des del centre de massa I de la corba a la recta R en el cas purament geomètric, el centre de massa és calculat assignant la mateixa “massa” a tots els punts de la corba matemàtica en el cas físic, el centre de massa és el del sistema de masses puntuals de la corba material El segon teorema de Guldin afirma que, donada una superfície plana S , d’àrea A…
Antoine-Laurent de Jussieu
Botànica
Metge i botànic francès, nebot d’Antoine, Bernard i Joseph de Jussieu.
Creà un mètode per a classificar les plantes que completava i millorava el de Linné La seva obra fonamental és Genera plantarum secundum ordines naturales disposita 1788
variació secular
Geologia
Variació de llarg termini i progressiva del camp magnètic terrestre.
Les variacions seculars són probablement causades per canvis en la circulació de les partícules carregades del nucli extern de la Terra, zona on es genera el camp magnètic
Fundació Bosch i Gimpera
Centre de Transferència de Coneixement, Tecnologia i Innovació de la Universitat de Barcelona, que té per objectiu agilitzar i aprofundir els vincles entre el món universitari, l’empresarial i la societat.
Promou l’esperit emprenedor en l’àmbit universitari i la creació de noves empreses, i posa a l’abast de les empreses i les institucions els coneixements cientificotècnics que genera la recerca universitària
James Wimshurst
Enginyer i inventor anglès.
És conegut sobretot per la seva màquina electroestàtica, proveïda de dos discs aïllants que giren en sentit contrari i que genera alta tensió Ideà també una bomba de buit i diversos instruments de mesura
astroide
Fototeca.cat
Matemàtiques
Corba plana algebraica d’equació cartesiana x2/3 + y2/3 = r2/3.
L’astroide és una hipocicloide amb quatre puntes que es genera quan la circumferència que gira té un radi r que val la quarta part del de la circumferència a l’interior de la qual gira
George Bentham
Botànica
Botànic anglès.
És autor, ensems amb Joseph Dalton Hooker, de la monumental obra Genera plantarum ad exemplaria imprimis in herbariis Kewensibus servata definita 1862-83, i també, entre altres, de Catalogue des plantes indigènes des Pyrénées et du Bas-Languedoc 1826