Resultats de la cerca
Es mostren 44 resultats
Malatesta
Família noble italiana establerta a Rímini.
Els seus orígens es remunten a Malatesta , un propietari de Montefeltro recordat en un acte de compra de terres el 1186 Els membres d’aquesta família foren partidaris dels güelfs Dirigits, primer, per Malatesta I da Verucchio mort el 1248, podestà de Rímini, ho foren després pel fill d’aquest, Malatesta II , el Mastin vecchio citat per Dant mort el 1312, que s’ensenyorí de diversos territoris de la Romanya i de les Marques Al llarg de diverses successions, els Malatesta, que s’havien dividit les possessions familiars, obtingueren del papa, el 1392, la investidura perpètua de l’…
Lodi
Ciutat
Capital de la província homònima, a la Llombardia, Itàlia.
Situada a la vora del riu Adda, és un centre agrícola destacat Té indústria tèxtil llana, alimentària mantega, formatge, de cristall i de maquinària agrícola Antiga Laus Pompeia , al s IV esdevingué seu d’un bisbat poderós, enfrontat repetidament amb el de Milà el 1110 fou destruïda pels milanesos Reconstruïda per Frederic Barba-roja 1158, gibellins i güelfs s’hi alternaren en el govern El 1454 hi fou signada la pau entre Francesc I de Milà i Venècia s’hi consolidava la situació del primer al tron de Milà, Bèrgam i Brescia eren restituïdes a Venècia i s’iniciava una política d’equilibri entre…
Pazzi
Història
Família florentina, els orígens de la qual es remunten, segons la llegenda, a un tal Pazzo di Rinieri, condottiere de la primera croada.
Procedents, sembla, de Fiesole i partidaris dels güelfs, al segle XIII hom troba Iacopo de'Pazzi , capità dels florentins, a Montaperti 1260, i el seu fill Pazzino, que seguí Carles de Valois Entre altres membres d’aquesta família es destaca santa Maria Magdalena de'Pazzi El seu fet polític més famós fou la conjuració, coneguda amb el nom de conjuració dels Pazzi , contra els seus rivals, els Mèdici, el 1478 Pressionats pel pontífex Sixt IV, intentaren d’assassinar Giuliano i Lorenzo de Mèdici a l’església de Santa Maria del Fiore, però no reeixiren completament en llur intent,…
Enric VI
Història
Emperador romanogermànic (1191-97).
Fill de l’emperador Frederic I i de Beatriu de Borgonya, fou rei de Romans i de Germània 1159-91 Derrotà Enric X de Baviera en el seu intent de reconquerir el ducat de Saxònia 1190 i, més tard, en la revolta antiimperial de güelfs i de part de la noblesa Pel seu casament amb Constança de Sicília 1186 s’havia fet coronar rei de Sicília, però es trobà amb l’oposició de Tancredi, comte de Lecce, i no pogué aconseguir el poder fins al regnat del fill d’aquest, Guillem III Intentà de transformar la dignitat imperial en hereditària, i aconseguí que el seu fill, el futur Frederic II,…
Bonifaci VIII

Bonifaci VIII
© Fototeca.cat
Cristianisme
Papa (1294-1303), de nom Benedetto Gaetani
.
Cardenal des del 1241, procurà d’engrandir la seva família enfront dels Colonna, pugna que agreujà la seva actitud contra la branca catalanosiciliana, la qual ell procurà d’aïllar en el tractat d’Anagni D’altra banda, concedí a Jaume II de Catalunya-Aragó la investidura de Còrsega i Sardenya 1297 i l’animà a la lluita contra Frederic de Sicília, que s’havia llançat contra Calàbria i la Pulla, descontent dels acords d’Anagni La intenció de Bonifaci VIII de convertir Jaume en el capdavanter dels güelfs butlla Redemptor mundi , del 1297, on el nomenava gonfanoner i almirall de la…
Rímini
Ciutat
Capital de la província homònima, a l’Emília-Romanya, Itàlia, situada a la costa de l’Adriàtica, entre Ravenna i Pesaro.
És centre industrial teixits i un dels punts d’estiueig de més anomenada d’Itàlia Bisbat catòlic Fundada pels umbres, fou presa pels romans 268 aC, que la convertiren en un de llurs municipis Cristianitzada s IV, l’any 359 s’hi celebrà un concili Al s V fou ocupada pels gots i, posteriorment, pels bizantins, els llombards i els francs Aquests la cediren als Estats Pontificis 754 El 1157 esdevingué comuna Participà en les guerres entre güelfs i gibellins al costat d’aquells, i acabà dominada completament pels Malatesta 1334 De nou part dels Estats Pontificis 1528-1797, fou ocupada…
Brunsvic
Geografia històrica
Antic país de l’Alemanya septentrional que s’estenia del riu Aller al Leine i des dels contraforts del massís del Harz fins al riu Fuhse; comprenia, a més, un territori aïllat a la vall de l’alt Weser, vora Holzminden.
La capital era Brunsvic El territori de Brunsvic formà part dels dominis güelfs a Saxònia El 1180, quan Frederic Barba-roja desmembrà el ducat de Saxònia , Enric el Lleó conservà Brunsvic i Lüneburg El seu net, Otó I 1204-52, investit príncep de l’Imperi i duc de Brunsvic i Lüneburg, fracassà en l’intent de crear un poderós estat al nord d’Alemanya a causa de la partició territorial dels seus fills Joan prengué Lüneburg, i Albert Brunsvic Noves divisisons i nous reagrupaments, als segles successius, feren que a l’inici del segle XVIII les dues branques més importants fossin les de Lüneburg-…
Orvieto
Façana principal de la catedral d' Orvieto
© Fototeca.cat
Ciutat
Ciutat de la província de Terni, a l’Úmbria, Itàlia, situada dalt d’un turó que domina la vall del riu Paglia.
Centre agrícola, la seva principal producció és el vi La indústria és artesanal Hom suposa que correspon a l’antiga població etrusca de Volsínia Pertangué a gots i a bizantins Anomenada Urbs Vetus per Gregori I, durant l’alta edat mitjana fou la principal plaça forta de la Marca de Toscana Passà a poder del papat el 1157 i fou dominada per les lluites entre güelfs els Monaldeschi i gibellins els Filippeschi El 1354 fou presa pel cardenal Albornoz perdé gradualment les seves llibertats i passà a formar part dels Estats Pontificis fins el 1860 La ciutat conserva restes d’època…
Cremona
Cremona La catedral
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital de la província homònima, a la Llombardia, Itàlia.
És a la vora del Po, a la fèrtil plana alluvial, de la qual és el centre comercial blat, civada, arròs i llegums Té indústria alimentària, mecànica i tèxtil Centre de fabricació d’instruments musicals de corda, des del s XVI han estat molts els grans mestres que hi han tingut els tallers els Amati, els Guarneri, els Malpighi i els Stradivari Els principals monuments arquitectònics de la ciutat són els de la plaça del Comune la catedral, destruïda per un terratrèmol el 1117 i reconstruïda a partir del s XII en estils romànic, gòtic i renaixentista, amb el Torrazzo s XIII, el…