Resultats de la cerca
Es mostren 170 resultats
Ermengol Goula i Catarineu

Ermengol Goula i Catarineu
© Fototeca.cat
Teatre
Actor i director teatral.
Debutà el 1860 al Teatre Circ Barcelonès, i el 1865 al Romea, amb La creu de plata , de FPBriz Fou primer galant del Romea, pràcticament sense interrupció, del 1867 al 1910 Sovint fou director d’escena Es retirà el 1919
rococó
Música
Dit de l’estil musical del segle XVIII (~1725-80), anomenat així pel predomini de l’ornamentació delicada, elegant i una mica superficial en la melodia que recorda les característiques similars de les arts plàstiques.
Hom l’anomena també estil galant Sorgí principalment a França, des d’on s’estengué per tot Europa S'hi destacaren FCouperin, GPhTelemann, DScarlatti i molts altres hom en troba exemples també en obres de Haydn, Mozart i els compositors de l’escola de Mannheim
Andreu Cazurro
Teatre
Actor.
S’especialitzà en el melodrama Actuà com a galant al Teatre Odeon des del 1850 i al Romea de Barcelona Entre d’altres obres estrenà Les heures del mas 1869, de Frederic Soler La seva filla, Rosa Cazurro i Marcó 1858-1936, fou també actriu
Frederic Fuentes i Coll

Frederic Fuentes i Coll
© Fototeca.cat
Teatre
Actor.
Debutà en l’estrena de L’esquella de la Torratxa 1864, de Frederic Soler, en la Societat Melpòmene d’afeccionats Com a professional fou galant còmic dels teatres Odeon i Romea 1867-1907 El seu fill, Frederic Fuentes i Agulló Barcelona 1871 — 1959, també fou actor i autor teatral
Valeri Fuster
Literatura catalana
Poeta.
Hom en coneix els poemes Cobles noves de la cric-crac, Cançó de les dones, Canción muy gentil i Resposta de la sua amiga al sobredit galant, dins d’un plec poètic imprès a València el 1556 De llenguatge, to i caràcter populars, gaudiren d’èxit entre els seus contemporanis
Jean-Baptiste-Joseph Pater
Concert campestre del pintor francès Jean-Baptiste-Joseph Pater
© Corel Professional Photos
Pintura
Pintor francès.
Deixeble de JAWatteau, que el considerà el seu hereu, vulgaritzà l’estil del mestre, tant per la tècnica —més imperfecta, de colors pàllids i figures allargassades— com pel contingut escenes galants Interior, Reunió d’actors de la Comèdia Italiana en un parc ambdós al Musée du Louvre, Conversa galant Wallace Collection, Londres
preclassicisme
Música
Terme amb què es designen les produccions musicals anteriors al Classicisme, entès aquest en el sentit donat per Charles Rosen, que en situa l’origen en el moment de la publicació dels Sis quartets de corda, opus 33, de F. J. Haydn (1781).
Consegüentment, en el preclassicisme s’hi encabeixen un ampli reguitzell de compositors, com L Vinci, JA Hasse o GB Pergolesi, però també els que cultivaren l' estil galant , com D Scarlatti o A Soler, i l' empfindsamer stil 'estil sentimental', empfindsamkeit , com CPE Bach Segons el parer d’altres musicòlegs, però, el terme és equivalent a classicisme primerenc, present en els primers compositors esmentats
Vicente Parra Collado
Cinematografia
Teatre
Actor.
Obtingué popularitat com a galant en pellícules de producció espanyola Dónde vas, Alfonso XII , 1958 Vacaciones en Mallorca , 1959 La verbena de la Paloma , 1963 Varietés , 1971 etc Posteriorment actuà en altres papers Las largas vacaciones del 36 1975, Nosotros que fuimos tan felices 1976, La leyenda del tambor 1981, Suspiros de España y Portugal 1995, Tranvía a la Malvarrosa 1996, etc Treballà també en produccions televisives
Johann Joachim Quantz
Música
Compositor i flautista.
Estudià a Alemanya i a Itàlia 1724-26 i visità Londres 1727-28 El 1728 esdevingué professor de flauta del futur Frederic II de Prússia, el qual el nomenà després compositor de cambra 1741-73 Autor d’estil galant, deixà prop de tres-cents concerts per a una o dues flautes i orquestra, sonates, etc perfeccionà la flauta travessera i en féu evolucionar la tècnica Publicà un mètode de flauta 1752 i unes breus memòries 1755
Johann Christoph Friedrich Bach
Música
Compositor alemany, novè fill del segon matrimoni de Johann Sebastian Bach.
Cursà estudis universitaris a Leipzig, i musicals amb el seu pare A divuit anys entrà al servei del comte de Schaumburg-Lippe, a Bückeburg, on romangué tota la vida En les seves obres, poc conegudes, hom troba indicis de l’estil galant de la influència italiana que caracteritza el seu germà Johann Christian, però en les últimes, d’estil coral sobre texts del poeta Johann Gottfried Herder, amb el qual collaborà sovint, hi ha elements originals