Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
Sèrgi Bec
Literatura
Poeta occità.
Amb Miegterrana 1957 i Li Cants de l’èstre fòu 1959 dibuixà un univers eròtic poèticament aprofundit La participació en la guerra d’Algèria li feu escriure Memòria de la carn 1960, crit de denúncia i de còlera Galina blanca e marrit can 1969 refermà l’autor en el corrent més compromès de la poesia occitana Fundà el diari Le Pays d’Apt 1977
Maksim Vengerov
Música
Violinista rus.
Estudià amb Galina Turščaninova i Zakhar Bron A deu anys guanyà el primer premi del concurs Wieniawski de Polònia en la categoria júnior, i el 1990 el Carl Flesch Posteriorment es traslladà a Tel-Aviv, on debutà amb la Filharmònica d’Israel la temporada 1990-91 Dins la seva curta, però brillant trajectòria internacional, ha actuat al costat de les principals orquestres i directors, com Abbado, Mehta, Giulini i Barenboim, i disposa ja d’una important discografia Debutà a Barcelona el 1995, amb l’orquestra del Maggio Musicale Fiorentino, sota la batuta de Zubin Mehta, interpretant…
llenguadocià
Lingüística i sociolingüística
Dialecte de l’occità mitjà que, juntament amb el provençal, forma el grup lingüístic més conservador i menys allunyat de la llengua clàssica de l’edat mitjana.
Partint d’ell, com a forma equidistant de les diverses parles occitanes, Loïs Alibèrt intentà de fixar l’occità modern Comprèn diversos subdialectes el meridional central, tolosà, foixenc, donasanenc, narbonès, el septentrional roergat, gavaldanès, orlhaguès, l' occidental agenès, carcinol, albigès i l' oriental besierenc, montpellerí, cevenol Els trets més característics de la seva fesomia lingüística són manteniment dels grups llatins ca i ga cantar, gaug, gal , dels diftongs i triftongs paire, buou , de la l intervocàlica, tant si procedeix de l o ll llatines pala, salar, galina…
Jekaterina Sergejevna Maksimova
Dansa i ball
Ballarina russa.
Es graduà a l’Acadèmia Estatal de Coreografia de Moscou el 1958, i posteriorment s’incorporà al Ballet del Bolsoj , on actuà fins el 1980 i tingué com a mentora Galina Ulanova Amb el seu marit Vladimir Vasil’jev amb qui es casà el 1961 i que fou director del Bolsoj de 1995 al 2000 formà durant molts anys una de les parelles de més renom del ballet rus contemporani Debutà el 1958 en el paper de Maixa en El Trencanous Altres personatges en els quals sobresortí són Kitri de Don Quixot i Phrygia, d' Espàrtac Feu nombroses gires internacionals, i el 1983 actuà en el film La…
Mstislav Rostropovič
Música
Violoncel·lista i director d’orquestra àzeri.
Vida Es formà amb el seu pare, professor de violoncel al Conservatori de Bakú, i a partir del 1937 prosseguí els estudis a Moscou Feu la seva primera aparició pública a quinze anys Fou deixeble de D Šostakovič i de S Kozolupov al Conservatori de Moscou, on es diplomà l’any 1946 A partir del 1948 començà a impartir lliçons en aquest mateix centre, primer com a professor assistent i posteriorment, entre el 1959 i el 1974, com a professor titular Després de la Segona Guerra Mundial aconseguí ser conegut fora de la Unió Soviètica i arribà a ser considerat el veritable successor de Pau Casals, de…
,
Sant Mateu del Maestrat
L’església de Sant Mateu del Maestrat
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Maestrat, situat entre els turons de la serra de Valldàngel, al S i al SE, i la rambla de Cervera al N.
El terme és relativament pla al sector central, el pla de Sant Mateu , continuació vers el N de la foia de les Coves, drenat pel barranc de Sant Mateu , afluent, per la dreta, de la rambla de les Coves, i només destaca la roca dels Ermitans, cap al NW, i el coll de la Mare de Déu dels Àngels, al SE, al N de les Talaies d’Alcalà El 36% de les 6506 ha de superfície no és conreable, i la resta és dedicada a oliveres 2080 ha, vinya, ametllers i cereals, més 140 ha de regadiu, on hom conrea llegums i fruiters La ramaderia era la font de recursos tradicionalment predominant la vila era el cap de la…
occità
Lingüística i sociolingüística
Llengua romànica, anomenada també llengua d’oc, pertanyent a l’agrupament lingüístic gal·loromànic.
La denominació llengua d’oc procedeix de la veu oc , en occità “si’ L’occità és la llengua pròpia d’Occitània i constitueix, doncs, una de les llengües ètniques parlades al territori de l’actual Estat francès Quant als límits —que cal traçar atenent l’extensió de les altres llengües veïnes—, hom pot assenyalar, pel que fa als parlars oc / oïl , que la línia divisòria entre ambdós no sembla pas haver variat gaire des de l’edat mitjana hom pot fixar-la partint de la confluència dels rius Garona i Dordonya, seguint el curs de la Gironda i, per Angulema, fins a Châteldon A partir d’aquí, el…
art ucraïnès
art ucraïnès Detall del quadre Pa, de T. Jablonc'ka
© Fototeca.cat
Art
Art desenvolupat a les terres ucraïneses.
La creació del regne de Kíev donà origen a una arquitectura de formes grandioses i austeres, amb mosaics imposants i pintures al fresc als interiors de l’església del Salvador, a Černihiv, i a la catedral de Santa Sofia, a Kíev Aquesta església, d’una grandiositat molt remarcable, fou bastida el 1037, durant el regnat de Iaroslav el Savi, i fou totalment refeta els anys 1690-97 En les imitacions bizantines aparegueren a poc a poc motius locals que s’adeien més amb l’interès del poble per les coses vives i pintoresques església de Sant Miquel, a Kíev, del s XII, amb una representació en mosaic…
Dmitrij Dmitrijevič Šostakovič

Dmitrij Dmitrijevič Šostakovič
© Fototeca.cat
Música
Compositor i pianista rus.
Vida Els dots musicals que mostrà de ben petit inclinaren la seva mare a fer-lo estudiar piano, i quan tingué l’edat ingressà al Conservatori de Sant Petersburg, on estudià amb L Nikolajev piano i M Štejnberg composició A Glazunov l’encoratjà perquè continués la carrera musical, que aviat inicià amb èxit gràcies a la Simfonia núm 1 Fou un treball de diplomatura tenia dinou anys que, tot i així, traspassà fronteres per la vivesa, modernitat i novetat que mostrava la seva escriptura Lligat des dels inicis als avatars de Rússia per a ell gairebé sempre Unió Soviètica, amb la seva música anà…
,
soprano
Música
Varietat de veu més aguda i amb una extensió aproximada del do3 al la4, si bé pot estendre’s per ambdós extrems, particularment en composicions per a solista (cant).
Durant la primera meitat del segle XVI, la tradicional situació de marginació de la dona dins el món musical europeu, especialment en l’àmbit de la música religiosa, començà a canviar en certes corts del nord d’Itàlia, on algunes dames de famílies molt importants començaren a destacar com a músics i patrons de les arts en general De fet, fins l’aparició del madrigal a mitjan segle XVI C de Rore i L Marenzio pràcticament no hi ha música composta per a veus femenines A partir de la formació del Concerto delle dame a Fer rara grup de veus femenines agudes creat amb el patronatge d’Alfons II d’…