Resultats de la cerca

Aquest fenomen prové de la fusió d’un gàmeta haploide amb un de diploide És el cas de l’albumen del sac embrionari dels vegetals superiors En els animals, comporta esterilitat, ja que en la meiosi de la gametogènesi és impossibilitada la divisió de dues parts iguals dels cromosomes homòlegs

Coneguda també com a herència uniparental , herència citoplasmàtica i herència extranuclear , és deguda a la presència d’ADN en mitocondris i cloroplasts, orgànuls cellulars que s’hereten generalment per via materna, continguts en el citoplasma del gàmeta femení Aquest ADN conté gens necessaris per al funcionament d’aquests orgànuls i, per tant, de la cèllula

La reproducció asexual és per divisió cellular, i la reproducció sexual és per conjugació , en la qual cada gàmeta deriva d’un protoplasma cellular, i els zigots, després d’un període de letargia, sofreixen meiosi i originen nous individus El cicle biològic és, doncs, haploide, excepte en el zigot Són quasi exclusivament dulciaqüícoles Comprèn els ordres de les desmidials i de les zignemals

La dotació cromosòmica normal és constant per a cada espècie i varia d’una espècie a l’altra En els individus que es reprodueixen sexualment, apareixen les cèllules sexuals o gàmetes gàmeta, que tenen una dotació cromosòmica la meitat de la normal Així, l’home té una dotació de 46 cromosomes distribuïts en 23 parelles en les cèllules somàtiques cèllules diploides, 2n , mentre que les cèllules sexuals només tenen 23 cromosomes cèllules haploides, n

Hom considera la reacció acrosòmica la primera fase de la fecundació Quan l’espermatozoide és a frec o en contacte amb les cobertes gelatinoses de l’oòcit zona pellúcida, la membrana acrosòmica externa i part de la membrana plasmàtica que la cobreix creen unes obertures per a alliberar els enzims de l’acrosoma, els quals permeten que el gàmeta masculí pugui avançar per la zona pellúcida Al mateix temps, al citoplasma de l’oòcit s’alliberen milers de petites vesícules que creen una barrera a la penetració de cap més espermatozoide

En la fecundació cal tenir en compte la procedència dels gàmetes, el lloc on es produeix la unió i les particularitats pròpies del procés Quant a la procedència dels gàmetes, ambdós poden provenir d’un mateix individu autogàmia, o bé es poden originar en individus diferents, com en el cas de la fecundació encreuada , que comporta un intercanvi genètic que condueix a la variabilitat, mentre que l’autogàmia condueix a l’homozigosi Els gàmetes que s’ajunten, bé que s’originin en individus diferents, poden ésser iguals morfològicament i fisiològicament, i en aquest cas hom parla d' isogàmia…

En el cicle reproductor dels éssers vius, l’estadi de zigot és d’una importància vital, perquè hi té lloc la unió de la dotació hereditària d’ambdós progenitors És un estadi de poca durada, perquè ràpidament comença la diferenciació per a constituir l’embrió

El més típic és el dels briòfits, en els quals s’origina per divisió d’una sola cèllula superficial, que dóna una cèllula central coberta per una capa de cèllules perifèriques De la divisió d’aquestes es forma un cos en forma d’ampolla de coll alt, format per una sola capa de cèllules, amb la part baixa o ventre formada per dues capes com a mínim La cèllula central dóna, per divisió, un rengle de cèllules del canal del coll, una cèllula del canal del ventre, i l’ovocèllula, el gàmeta femení En madurar l’arquegoni, les cèllules del canal del coll i del ventre es gelifiquen i deixen passar els…