Resultats de la cerca

La utilitza com a disfressa per a passar desapercebut dels seus depredadors

En els ocells, l’ala és l’extremitat anterior adaptada al vol És constituïda per dues parts essencials l' armadura o esquelet , que li dona consistència i li transmet l’energia necessària per a efectuar el vol, i el revestiment o plomatge , que li confereix l’adequada superfície i resistència a l’aire La part esquelètica de les ales és constituïda per la cintura escapular, l’húmer, el cúbit i el radi, el carp, el metacarp —força allargat— i els dits —en nombre de tres i molt atrofiats— La cintura escapular és potent i és sòlidament implantada per tal de poder coadjuvar amb els poderosos…

En general tenen les potes llargues, amb els tarsos nus el dit posterior pot faltar o ésser rudimentari, i els dits anteriors sovint són units per una membrana interdigital El plomatge és abundant i hi ha una marcada diferència entre el d’hivern i el d’estiu S'alimenten de cucs i altres petits invertebrats Habiten en ambients humits, els maresmes i a les vores dels rius i de les mars Són abundants a tot el món Representants més importants de l’ordre dels caradriformes Nom científic Nom vulgar Família dels caràdrids Arenaria interpres remena-rocs Burhinus oedicnemus torlit Calidris alba territ…

Inclou nombroses espècies, entre les quals es destaquen el pla de gavina i la copa de Neptú , freqüents a les costes dels Països Catalans

Fundat el 1968 i conegut com a SARC, nasqué com a escissió de la Societat Esportiva de Pesca Marítima La Gavina El primer president fou Josep Maria Rossell Albareda Realitza cursos de submarinisme i participa en campionats de fotografia subaquàtica i en campanyes de recuperació d’objectes de valor del fons marí El 2010 tenia uns 250 socis

Els caradriformes Els caradriformes reuneixen, com en el cas dels gruïformes, ocells de característiques diferents, bé que gairebé tots ells relacionats amb els ambients aquàtics D’una banda, els limícoles o camallargs, dels quals veiem la terretitona Calidris minuta , a dalt en una estampa típica del seu comportament, i de l’altra, les gavines i ocells semblants, grans voladors, dels quals veiem la gavina vulgar Larus ridibundus , a baix, en una imatge absolutament lligada al nostre litoral Jordi Muntaner i Oriol Alamany Els caradriformes Charadriiformes són un altre ordre…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Produccions TA Barcelona, Lauren Films Antoni Llorens, Barcelona REFERENT LITERARI La novella La imbècil , de Mercè Company GUIÓ M Company FOTOGRAFIA Xavier Gil Agfacolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Miren Begoña Jorge MUNTATGE Joan Escardó MÚSICA Joan Vives INTERPRETACIÓ Mercè Sampietro tia Cèlia, Assumpta Serna la mare, Mireia Tomás Babel petita, Judit-Rosa Vidal Babel gran, Mai Vives Gavina, Empar Moreno l’assistent social, Ferran Rañé Dr Roig, Rosana Pastor Clara, la mestra jove, Blanca Martínez Carme, la tutora, Ramon Teixidor el municipal, Pep Cruz…

Documentat entre el 1660 i el 1703 Gendre de Domènec Rovira, treballà amb ell en el retaule de la Santa Creu i Santa Magdalena a l’església de Figueres 1665 El 1678 fou, a Barcelona, un dels instigadors de la creació del nou gremi d’escultors Treballà al Coll Selva, Vilanova i la Geltrú i Barcelona Hom l’identifica amb un dels principals projectistes de la façana de la seu de Girona 1680, citat sovint amb el cognom de Gavina