Resultats de la cerca

Inicialment es formà al Conservatori de Niça, i més tard, al Conservatori de Música de París amb Pierre Sancan Allí obtingué el primer premi de piano el 1970, i el 1973, el primer premi del Concurs Long-Thibaud de violí i piano El 1975 fou guardonat al Concurs Reina Elisabet de Bèlgica També ha estat guardonat, entre d’altres, al Concurs Internacional GB Viotti i al Concurs Pianístic Internacional Alfredo Casella Ha estat professor del Conservatori d’Estrasburg

D’estil semblant al de la giga , sorgí al segle XVI i fou molt popular durant el XVII Diego Pisador la cità per primera vegada el 1552 Ben aviat arribà a França, on es consolidà pel seu caràcter exòtic T Arbeau en parla a l' Orchésographie 1588 "advertiu que els passatges són animats, encara que estranys i extravagants, propers a les danses dels salvatges" Posteriorment, C Negri i M Praetorius l’inclogueren als seus reculls de danses Altres compositors com H Purcell, GB Lulli i Couperin també l’empraren en la seva producció

S’identifica amb l' intermedio italià, tot i mostrar una major presència coreogràfica Aparegué a França al segle XVI, vinculat a la tradició de les mascherate italianes i dels espectacles musicals i coreogràfics que amenitzaven els convits a la cort anomenats entremets A la segona meitat del segle XVII s’interpretaren intermèdes entre els cinc actes de les obres llatines, sobretot a París, i a partir del 1687 arribaren a tenir l’abast d’una òpera sencera Entre els autors d' intermèdes destaquen MA Charpentier, A Capra i GB Lulli

Graduat el 1946, fou professor a les universitats de Malaca 1947-50, Glasgow 1950-58 i Londres 1973-77 i 1984-93 i dugué a terme investigacions en diverses empreses farmacèutiques 1950-73 i 1978-83 Estudià el mecanisme dels receptors cellulars específics i desenvolupà substàncies químiques amb capacitat per a blocar-los, les quals possibilitaren l’obtenció del propanolol i la cimetidina , compostos que revolucionaren el tractament de les alteracions cardiovasculars i de l’úlcera pèptica El 1981 rebé el títol de sir , el 1988 el premi Nobel de medicina i fisiologia compartit amb GH Hitchings i…

Inicià la seva carrera a la cort de Màntua amb altres violinistes importants com Salamone Rossi i GB Buonamente El 1625 fou nomenat Konzertmeister a la cort de Dresden, on, almenys durant quatre anys, treballà al costat de Heinrich Schütz El 1637 estigué actiu durant un temps a Gdansk, i probablement aleshores tornà a Itàlia, on morí víctima de la pesta Tota la seva música conservada data dels anys de Dresden i es tracta de peces instrumentals sonates, danses, simfonies, canzonette i peces programàtiques Fou un dels responsables de la difusió de la sonata a Alemanya i Àustria Les…

Estudià al Conservatori de Santa Maria de Loreto de Nàpols Entre el 1728 i el 1731 fou organista al servei del bisbe de Conza della Campania Més tard ensenyà música a l’hospital dels Figliuoli Dispersi, a Nàpols Assolí una gran reputació com a compositor d' opéras-comiques , escrites sovint en collaboració amb altres músics, per als petits teatres de Nàpols Entre aquestes peces destaquen Il Leandro 1744 i Il governatore 1747 Aquesta darrera és poc consistent des del punt de vista melòdic, tot i que la caracterització dramàtica i la instrumentació són notables La seva aportació a la música…

Un dels primers documents que es tenen sobre aquest autor és una còpia d’una de les seves obres, datada el 1758 Se sap també que compongué una contradansa i la interpretà al violí per al ball de carnestoltes de Barcelona el 1768, i que el 1769 era membre de la capella de la basílica de Santa Maria del Mar El 1783 està documentada la interpretació, en aquesta església, d’una missa composta per ell Així mateix, el 1789, oferí una versió de l' Stabat Mater de GB Pergolesi La producció simfònica de J Fàbrega, que palesa una clara influència del preclassicisme italià, li atorga un…

A l’inici de la seva carrera cantà òperes d’A Scarlatti a Nàpols Entre el 1708 i el 1717 cultivà important èxits a Londres i contribuí decisivament a la difusió de l’òpera italiana a la capital anglesa El 1711 interpretà el paper principal en l’estrena de Rinaldo , de GF Händel Cantà en moltes representacions de l’òpera Amadigi , del mateix compositor Nicolini era considerat el cantant masculí més important de la seva època A més, era un actor consumat i un home de caràcter exemplar Després de les seves visites a Londres, reaparegué a Roma el 1721 tot interpretant Eumene , de N Porpora També…

Fou alumna de J Hubeau al Conservatori de París, on es diplomà el 1959 amb un primer premi en arpa i un altre en música de cambra El 1960 fundà el Trio Nordmann amb A Guilbert i R Fontanarosa, formació que durant divuit anys feu nombroses actuacions, principalment a França Sovint apareix en concerts amb el seu marit, el violinista R Fontanarosa Ha fet una important carrera de solista que inclou un bon nombre d’enregistraments discogràfics, entre els quals cal destacar un disc amb obres de cambra de J Baur, A Boieldieu i JK Krumpholz, sota el títol Concert al saló de Madame Récamier , i un…

Descendent d’una família noble de l’Alguer, emprengué la carrera militar, però, aconsellat a París per G Meyerbeer, començà a estudiar cant amb Ponchard, G Bordogni i Michelot El 1838 debutà en Robert le diable , de Meyerbeer, a l’Òpera de la capital francesa El 1839 substituí GB Rubini al Théâtre Italien, i interpretà Lucrezia Borgia al Her Majesty’s Theatre de Londres, al costat de Giulia Grisi, amb la qual es casà el 1844 Cantà als teatres europeus més importants i conclogué la seva carrera el 1873 després d’una gira amb A Patti, amb qui havia triomfat durant moltes temporades…