Resultats de la cerca
Es mostren 344 resultats
Robert Morison
Botànica
Botànic escocès.
Fou un dels precursors de la sistemàtica moderna Aplicà la forma i l’estructura del fruit a la classificació de les umbellíferes 1672 i posteriorment generalitzà aquest mètode a la seva Plantarum Historia universalis oxoniensis 1680
xarxa
Matemàtiques
Aplicació d’un conjunt dirigit en un conjunt qualsevol, essent un conjunt dirigit un conjunt ordenat segons una relació reflexiva, transitiva i filtrant superiorment.
Tota successió és una xarxa x 1 , x 2 , x 3 , , on el conjunt dirigit utilitzat per a fer l’índex dels elements és el dels nombres naturals En anàlisi, la convergència per xarxes generalitza la seqüencial
carrabina
Militar
Fusell curt i lleuger, generalment amb l’ànima estriada.
Emprat ja als s XVI i XVII, el seu ús es generalitzà al s XIX en tropes auxiliars de cavalleria i artilleria Diversos tipus de carrabines són emprats també en la caça major i en concursos de tir
scherzo
Música
Als s. XVI i XVII, peça vocal o instrumental de caràcter lleuger i sense forma fixa.
Els reculls més cèlebres són els Scherzi musicali de Claudio Monteverdi Al principi del s XIX el scherzo fou introduït per Beethoven en la forma sonata i en el quartet com a substitució del minuet, i s’hi generalitzà
arcabús
Militar
Arma de foc portàtil, constituïda per un canó de ferro d’ànima llisa muntat sobre una armadura de fusta perllongada per la culata.
Hi hagué moltes variants d’arcabussos, determinades principalment pels diferents dispositius utilitzats per a calar foc o a la càrrega L’ús de l’arcabús es generalitzà a partir del final del s XV i perdurà uns dos segles
àngelus
Cristianisme
Oració que hom diu al matí, al migdia i al vespre en memòria de l’anunciació de l’àngel a Maria, que havia d’ésser Mare de Déu.
Pren el nom de la primera paraula llatina amb què comença Sembla que el costum de dir l’àngelus nasqué a Alemanya al s XIII, i no es generalitzà fins al s XVII A molts indrets és anunciat amb unes batallades
òpera bufa
Música
Varietat d’òpera còmica sorgida a Itàlia com a versió més popular (tant musicalment com pel seu argument, personatges, etc) de l’òpera seriosa (opera seria), que era habitualment de tema mitològic o històric.
L’òpera bufa ja aparegué al s XVII, però es generalitzà amb l’escola napolitana Contràriament a la d’altres països europeus, era totalment cantada Com a gènere oscillà entre la farsa i una forma intermèdia anomenada opera semiseria Al s XIX anà desapareixent
esquí càrving
Esport
Esquí d’espàtula i cua més amples que la part central, de cos més estret i menys gruixut que l’esquí alpí clàssic i força més flexible, que permet fer viratges càrving.
Aquests esquís foren usats en competició pels practicants de les modalitats d’eslàlom i d’eslàlom gegant, proves en què és necessària una bona conducció Apareguts al mercat cap al 1995, el seu ús es generalitzà entre els aficionats al final de la dècada dels noranta
polítop
Matemàtiques
Conjunt de punts de l’espai ℝn limitat per hiperplans.
La noció de politop generalitza la de polígon i la de políedre De fet, els politops de ℝ 2 són els polígons i els politops de ℝ 3 són els políedres Un exemple de politop a ℝ 4 és el tesseractis , que és l' hipercub de quatre dimensions
vector tangent
Matemàtiques
Donada una corba qualsevol x=x(t), y= y(t), z=z(t), i un punt [x(t0), y(t0), z(t0)], vector paral·lel a [x’(t0), y’(t0), z’(t0)] i de mòdul unitat.
La recta que, passant pel punt x t 0 , y t 0 , z t 0 té per vector director el vector tangent, és anomenada recta tangent a la corba , amb la qual cosa hom generalitza la noció de recta tangent a una corba plana per al cas de les corbes guerxes