Resultats de la cerca
Es mostren 109 resultats
Juan García Hortelano
Literatura catalana
Novel·lista.
Inscrit dins el realisme crític, es donà a conèixer amb Nuevas amistades 1959, on, sobre la base anecdòtica d’un avortament clandestí, descriu objectivament les situacions conflictives d’un seguit d’individus de la burgesia illustrada i progressista Altres obres seves són els relats Gente de Madrid 1967 i Mucho Cuento 1987 i les novelles Tormenta de verano 1962, premi Formentor, El gran momento de Mary Tribune 1972, Gramática parda 1982 i Muñeca y macho 1992
Ricardo Baroja y Nessi

Ricardo Baroja
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Literatura
Pintor, gravador i escriptor basc, germà de Pío Baroja.
La seva pintura, expressió plàstica de l’esperit de la Generació del 98, és de temàtica predominantment paisatgística, i tècnicament voreja l’impressionisme Destaca la qualitat dels seus gravats, influïts per Goya Escriví novella, teatre i contes, gairebé tots centrats en el País Basc, però literàriament és conegut sobretot per l’obra Gente del 98 1952, recull d’articles que aparegueren al “Diario de Madrid” el 1935 L’any 1926 fundà el teatre de cambra El Mirlo Blanco, del qual fou director i on dugué a terme diverses activitats
Agustí Prim i Tarragó

Agusti Prim i Tarrago
© Fototeca.cat
Historiografia
Literatura catalana
Poeta i historiador.
Funcionari de la Diputació de Lleida, publicà poemes i relats humorístics de tipus costumista en publicacions periòdiques, com la revista satírica Lo Garbell 1883-84 i el diari El Pallaresa , o en fulls volants Romanços humorístics , Lleida, fi de segle 1900, Coses de Lleida i, sobretot, Veritable relació de les grandioses fires i festes que celebrà lo Excellentíssim Ajuntament de Lleida en honor de sant Anastasi màrtir 1896 També fou autor d’estudis d’arqueologia, numismàtica i història moderna i contemporània de Lleida, entre els quals destaquen Sellos municipales de la provincia de Lérida…
,
Rafael Reig Carriedo
Literatura
Escriptor i crític asturià.
Estudià filosofia i lletres a Madrid i a Nova York, i ha estat professor a la Universitat de Saint Louis i crític a mitjans com ABC És autor de novelles, com Esa oscura gente 1990, Autobiografía de Marilyn Monroe 1992, Sangre a borbotones 2002, Premio de la Crítica de Asturias, Guapa de cara 2003 i Todo está perdonado 2011, premi Tusquets de novella 2010, i dels assaigs Manual de literatura para caníbales 2006, Visto para sentencia 2008, Lo que no está escrito 2012, Un árbol caído 2015, Para morir iguales 2018, Premio de la Crítica de Madrid, Amor intempestivo 2020 i El río…
Roberto Fandiño
Cinematografia
Director cinematogràfic cubà.
En la seva joventut dirigí algunes obres teatrals i, collaborà, entre d’altres, en coreografies d’Alicia Alonso S'inicià en el cinema amb documentals que exalçaven la Revolució Cubana Carta del presidente Dorticós a los estudiantes chilenos , 1960 Ganaremos la paz , 1962 Primero de Mayo socialista , 1962 un dels quals Gente de Moscú , 1963, tanmateix, li comportà dificultats amb la censura que continuaren en produccions posteriors Després de la retirada del seu primer de ficció, la sàtira El bautizo 1967, s’exilià a Espanya, on es nacionalitzà a mitjan anys setanta i rodà La…
Soledad Puértolas
Literatura
Escriptora castellana.
Ha treballat com a periodista i la seva trajectòria narrativa ha evolucionat des de la preocupació pel perspectivisme fins a la recuperació d’un realisme clàssic pròxim a Pio Baroja, però amb elements de psicologisme existencialista El treball sobre el punt de vista de la narració és, sobretot, evident a les novelles El bandido doblemente armado 1979 i Burdeos 1986, com també en el recull de narracions Una enfermedad moral 1983 L’evolució cap a la quotidianeitat es fa més evident a les dues darreres novelles Queda la noche 1989, premi Planeta, i Días del Arenal 1992 És també autora de les…
Jesús Ferrero
Literatura
Escriptor castellà.
Es graduà en Història Antiga a l’École des Hautes Études de París, ciutat on treballà en feines diverses mentre estudiava i publicava la primera novella, Belver Yin 1981, que guanyà el Premi Ciutat de Barcelona de 1982 Novelles posteriors són El Efecto Doppler Premi Internacional de Novela Plaza i Janés 1990, Las trece rosas 2003, El secreto de los dioses 2003, Opium 2004 i Ángeles del abismo 2005 Com a poeta és autor dels reculls Río Amarillo 1986, Negro sol 1987, Ah mira la gente solitaria 1988 i Las noches rojas 2003, premi Barcarola de poesía i ha publicat també l’obra…
Kiko Veneno
Música
Pseudònim de Josep M. López Sanfeliu, cantant, compositor i instrumentista de pop-rock.
Pioner de la fusió entre el flamenc, el blues i el rock , el 1977 fundà el grup Veneno amb els germans Raimundo i Rafael Amador Gravaren un únic disc, homònim, que es publicà anys després de la separació del grup, el 1978 El 1989 inicià una carrera en solitari, i enregistrà El pueblo guapeao, però el reconeixement definitiu li arribà el 1992 amb el disc Échate un cantecito Posteriorment publicà Está muy bien eso del cariño 1995, Punta Paloma 1997, Puro Veneno 1998, La familia pollo 2000, Un ratito de gloria 2001, Gira Mundial amb Pepe Beginer, 2002, El hombre invisible 2005, Dice la…
Àlex Brendemühl i Gubern
Cinematografia
Teatre
Ràdio i televisió
Actor.
El 1995 debutà amb El perquè de tot plegat , de Ventura Pons, i des d’aleshores ha tingut una trajectòria cinematogràfica en la qual ha freqüentat el cinema d’autor Ha intervingut en pellícules com Las horas del día 2003, A la ciutat 2003, Inconscientes 2004, 53 dies d’hivern 2006, Yo 2007, El silenci abans de Bach 2007, Les dues vides d’Andrés Rabadán 2008, premi Gaudí al millor actor 2010, Herois 2010, La mosquitera 2010, El bosc 2011, Insensibles 2012, Wakolda 2013, Truman 2015, Chiamatemi Francesco - Il Papa della gente 2015, Twice Upon a Time in the West 2015, Mal de…
Massimo Bontempelli
Literatura italiana
Escriptor italià.
D’una posició postcarducciana passà a escriure poesia futurista II Purosangue , 1919 Lligat a l’avantguarda del seu temps ACasella, GDe Chirico, ASavinio publicà narrativa sovint impregnada de realisme màgic La vita intensa , 1919 La vita operosa , 1920 La scacchiera davanti allo specchio 1922, Eva ultima , 1923 Gente nel tempo , 1937, etc, corrent el nom del qual encunyà, a més d’ésser-ne un dels primers teoritzadors, en particular en la revista 900 1926-29, que fundà juntament amb CMalaparte Fou també notable la seva producció teatral, influïda per LPirandello Siepe a…