Resultats de la cerca

S'interessà pels estudis de meteorologia i més tard també pels de geologia i geofísica Professor de meteorologia a la Universitat de Graz, féu diverses expedicions d’estudi a Grenlàndia Fou el creador de la teoria de la deriva dels continents , que suposa l’existència d’una antiga massa continental única, fragmentada posteriorment en una sèrie de blocs Aquests, en realitat trossos de sial, es desplaçaren sobre el magma viscós per efecte de la rotació terrestre a la manera d’enormes rais, i foren la causa essencial efectes de proa i popa de la formació de les serralades Escriví, entre altres…

Professor a l’escola de Cornell i a les universitats de Howard i Cincinnati director de la Comissió Geològica de Washington 1883 i president de la Societat Química de Washington 1885 Investigà la distribució quantitativa dels elements químics a la litosfera i la composició química dels silicats Les seves obres fonamentals són Data of Geochemistry 1912 i The composition of the Earth's Crust 1924, escrita amb la collaboració de HS Washington

Rep el nom del geofísic francès B Brunhes És la primera època magnetostratigràfica de polaritat normal, i comprèn el temps transcorregut des de fa 0,7 Ma fins a l’actualitat Succeeix l’època de polaritat inversa de Matuyama i conté els episodis o esdeveniments breus de polaritat inversa següents Laschamps 12000 a, Mungo 28080 a, Blake 112000 a, Jamaica 213000 a, i Levantin 309000 a

És una de les ciències de la Terra més recents, i els seus espectaculars assoliments foren exposats per primera vegada a l’opinió pública per l'Any Geofísic Internacional Hom acostuma a dividir la geofísica en aeronomia, geodèsia, geoelectricitat, geomagnetisme, geotermometria, gravimetria, hidrologia, meteorologia, oceanografia, sismologia, tectonofísica i vulcanologia L’aplicació de la geofísica a l’exploració geològica és emprada per a descobrir nous jaciments minerals o per a determinar-ne les característiques

Fou creat el 1931 a partir de l’International Research Council Entre les seves missions destaquen l’endegament de projectes de recerca internacionals, com és ara l’Any Geofísic Internacional 1957-58, la comunicació d’informacions científiques i l’establiment de normes de metodologia, nomenclatura i unitats Les comissions elaboren programes multidisciplinaris que pertoquen a diverses de les unions científiques del Consell, com és l’estudi de l’Antàrtic, els treballs oceanogràfics, les recerques espacials o la problemàtica del medi ambient El Consell té la seu a París

Essent professor de la Universitat d’Estocolm, començà els seus treballs sobre les aplicacions de la hidrodinàmica i la termodinàmica als moviments a gran escala de l’atmosfera i l’oceà, investigacions que el portaren a enunciar uns teoremes de circulació atmosfèrica i a crear l’actual mètode de previsió del temps basat en la teoria del front polar , en la qual collaborà el seu fill Jacob Aall Bonnevie Bjerknes Fou també professor de les universitats d’Oslo i de Leipzig i director del departament de meteorologia de l’Institut Geofísic de Bergen Escriví Dynamical Meteorology and Hydrography…

Estudià a la Universitat de Harvard i es doctorà en oceanografia el 1938 al Massachusetts Institute of Technology Treballà en diferents institucions oceanogràfiques i universitàries situades principalment a la costa est nord-americana Del 1954 al 1970 fou professor d’oceanografia a la Universitat John Hopkins, tot i que també estigué estretament vinculat a la Woods Hole Oceanographic Institution Alumne del geofísic suec Carl-Gustav Arvid Rossby, s’interessà per un ampli ventall de qüestions científiques en els camps de l’oceanografia i la meteorologia, com els corrents oceànics equatorials o…

Fou descoberta pel geofísic francès Léon Teisserenc de Bort el 1899 després d’efectuar nombrosos sondeigs a la ciutat de Trappes, arribà a fixar-la l’any 1902 fins als 80 km d’altitud Posteriorment, al Congrés de la Unió Geodèsica i Geofísica Internacional, a Brusselles 1951, hom distingí en aquesta estratosfera dues capes, una la mateixa estratosfera en el sentit inicial, i l’altra la mesosfera El nom correspon al fet que era considerada, inexactament, una capa de calma absoluta i de perfecta estratificació els vents hi poden arribar a assolir velocitats de 250 km/h, i els moviments…

Membre de la Companyia de Jesús 1903, ordenat de sacerdot el 1920, a Sarrià Fou professor al collegi d’Oriola 1912-16 i a l’Institut Químic de Sarrià 1921-25 El 1925 fou nomenat sotsdirector de l’Observatori de l’Ebre Roquetes, que dirigí fins el 1936 El 1930 la Santa Seu li confià la creació d’un observatori a Addis Abeba, però el projecte fou suspès per la situació política etiòpica El 1936 fou destinat a Amèrica i s’establí a l’Argentina, a Buenos Aires El 1935 fundà l’observatori geofísic de San Miguel, prop d’aquesta ciutat, que dirigí fins el 1944 Reprengué el treball docent en…

Segons les dades de què hom disposa, només s’ha produït un cicle d’aquest tipus durant la història de la Terra, que acabà amb la formació de la Pangea a partir del desmembrament d’un continent anterior Però a diferents llocs del món es troben situacions actuals de cada un dels sis estadis En el primer, l’escorça sofreix processos d’aprimament i bombament que porten a la formació de valls de rift , com les del NE d’Àfrica Pel que fa al segon, hi ha una progressiva subsidència i comença l’expansió del fons de la conca es forma una mar estreta amb fenòmens evaporítics, com la mar Roja En el…