Resultats de la cerca

Fundà i dirigí la revista “Muntanyes Regalades” Publicà un recull de poemes que exaltaven la germanor dels Països Catalans, Les terres de llengua catalana 1905, i les antologies Flors rosselloneses 1902 i Refilets 1904 Dedicà nombrososarticles a la presentació d’escriptors catalans i s’esforçà a difondre el conreu de la llengua catalana El 1915, tanmateix, arran de la guerra, es pronuncià contra les Normes ortogràfiques i s’enemistà amb Antoni M Alcover

Fundà i dirigí la revista “Muntanyes Regalades” Publicà un recull de poemes que exaltaven la germanor dels Països Catalans, Les terres de llengua catalana 1905, i les antologies Flors rosselloneses 1902 i Refilets 1904 Dedicà nombrosos articles a la presentació d’escriptors catalans i s’esforçà a difondre el conreu de la llengua catalana El 1915, tanmateix, arran de la guerra, es pronuncià contra les Normes ortogràfiques i s’enemistà amb Antoni M Alcover

Fundador 1963 i conservador de la Casa Pairal, Museu Català de les Arts i Tradicions Populars de Perpinyà Participà activament en els diversos moviments catalanistes “Germanor”, Grup Rossellonès d’Estudis Catalans, Orfeó Català i la Federació Sardanista del Rosselló És autor de Goigs del Rosselló 1951 i de diversos estudis d’etnografia rossellonesa Fou membre de la comissió permanent del Congrés de Cultura Catalana El 1981 fou elegit president de la Unió per una Regió Catalana El 1975 publicà Les arrels catalanes del Rosselló

El 1914 s’establí a Cuba Emprenedor en diverses activitats comercials, el 1923 fundà, a Camagüey, la coneguda casa Cuba-Cataluña, que es dedicava a la venda d’articles importats, sobretot dels EUA i de Catalunya principalment vins, licors i conserves L’expansió d’aquesta entitat fou tan remarcable que durant la dècada 1920-30 comptava , a més de la casa central, amb una sucursal important Ben integrat a les actvitats dels catalans residents a Cuba, fou membre del consell directiu de Germanor Catalana

Deixeble d’Enric Granados, fou organista de Sant Felip Neri, de Gràcia, i del convent dels caputxins de Pompeia i, des del 1926, director musical de Ràdio Barcelona Membre de la Germanor d’Orfeons de Catalunya, fundà l’Orfeó Gracienc i l’Orfeó Montserrat Autor de sarsueles catalanes La torre , 1898 El recomanat , 1899 Montserrat, 1907 i de la música escènica per a Muntanyes blanques 1911, de Juli Vallmitjana Harmonitzà nombroses cançons populars catalanes i és autor d’obres corals, de sardanes, d’obres per a orgue, per a piano, i cançons infantils per a cant i piano

La idea arrelà especialment en l’ambient excursionista, d’on sortiren els primers grups El 1928 tingué lloc el primer campament general a partir del 1933 unificaren els plans de treball amb els Guies Excursionistes L’experiència fou ampliada amb la fundació d’una secció de Minyons al Centre Moral i Instructiu de Gràcia per A Batlle, que, juntament amb Batista i Roca, formà part del Consell General de la Germanor, constituït el 1930 Durant la República, la guerra civil i la postguerra, els Minyons de Muntanya seguiren les vicissituds de l' escoltisme Es dissolgué l’any 1974

Deixeble del mestre Glanadell a l’església de Sant Esteve de Granollers, posteriorment estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i amb Enric Morera, que l’instruí en les disciplines de l’harmonia i del contrapunt Fundador i director de l’Orfeó Granollerí, el 1920 es traslladà a Figueres, on dirigí l’Orfeó Germanor Empordanesa Fundà diferents formacions orquestrals i de cambra, entre les quals cal esmentar el Quartet Català El 1926 retornà a Barcelona per dedicar-se a l’ensenyament i fundar el Sextet Toldrà En el catàleg de la seva producció sobresurten les cançons per a…

Fundador de la penya barcelonista Germanor i de la Penya Solera, la primera penya oficial del Futbol Club Barcelona durant la postguerra, formà part del comitè organitzador dels actes d’inauguració del Camp Nou 1957 El 1978 fou candidat a la presidència del club blaugrana en les eleccions que guanyà Josep Lluís Núñez Acceptà l’oferiment de Núñez de dirigir una de les vicepresidències, que exercí fins el 2003, passant a encarregar-se de les tasques socials i la relació amb les penyes El 1999 més de tres-centes penyes li feren un homenatge al Camp Nou Rebé la medalla al mèrit…

Casada amb el pintor Josep Picó i Martí, signava habitualment Elisabet Oliveres-Picó Es dedicà a la història catalana i al folklore rossellonès participà regularment en els congressos de la Federació Històrica del Llenguadoc-Rosselló, guanyà diversos premis als Jocs Florals de la Llengua Catalana i donà, durant més de vint anys, conferències a la Societat Agrícola Científica i Literària dels Pirineus Orientals, publicades en el butlletí d’aquesta entitat Fou membre del moviment Nostra Terra i del Grup Rossellonès d’Estudis Catalans, i presidí el grup Germanor 1957-59 i l’…

Metge, vinculat al món de l’homeopatia, fou un dels capdavanters 1915 de la Unió Catalanista i fundador 1916 del Comitè de Germanor per als Voluntaris Catalans de la guerra de 1914-1918 que lluitaren a la legió estrangera francesa Fou diputat al Parlament de Catalunya per Esquerra Republicana de Catalunya 1932 i delegat del govern de la Generalitat a l’ Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana Durant la Guerra Civil , destacà en la defensa del patrimoni cultural, en el salvament del monestir de Montserrat i en l’alliberament a Montblanc del cardenal Francesc Vidal i…