Resultats de la cerca

Mariano Saragossa 1862 - Barcelona 1935 i Manuel Saragossa 1864 - començaren el negoci d’exhibició d’espectacles a les ordres del pare, Mariano Belio Gonzalvo, propietari del Museo de Figuras de Cera "La Universal" La família recorregué una bona part de la Península fins que el 1892, sense deixar de representar arreu de l’Estat espanyol, s’assentaren a Barcelona, on installaren el museu al final de la rambla de Santa Mònica Eren veïns dels fotògrafs Napoleón que presentaren el cinematògraf dels Lumière, el 20 de desembre de 1896 L’estiu del 1898 s’incendià el museu i els Belio…

És la història d’un parricidi i una exposició de les idees de l’autor sobre els seus grans temes responsabilitat moral del crim, existència o no-existència de Déu, influència corruptora del capitalisme, inevitabilitat del socialisme, ortodòxia russa salvadora d’Europa i complexitat psicològica de l’home Constitueix la “novella síntesi” del pensament i de l’art de Dostojevskij N'hi ha traducció catalana indirecta de Joan Sales 1961

Sense cap grau de parentiu, es trobaren a l’estudi Sorsapkino de Leningrad i iniciaren una estreta collaboració, sobretot en l’estètica del realisme socialista, amb èxits com Čapajev 1934 i Oborona Caricyna ‘La defensa del Caricyn’, 1942 Per aquests dos films reberen el premi Stalin 1941 i 1942 A la mort de Georgij, Sergej dirigí altres films, com ara V dni Okt'abr'a ‘En els dies d’octubre’, 1958

Pol i Hennequin treballaren, des del 1402, al servei del duc Felip II de Borgonya Bíblia de la Bibliothèque Nationale de París i, juntament amb Hermann, el 1411 entraren a la cort del duc de Berry, Jean, en la qual executaren, en collaboració, les Très riches heures du duc de Berry Musée Condé, Chantilly Llur obra, que anuncia l’anàlisi naturalista del paisatge, expressa les formes en un to aristocràtic i estilitzat dins l’estil gòtic internacional

Etiquetes de Manuel Masllorens i Saderra La família Masllorens és un cas de fidelitat al sector tèxtil i a Olot, ja que la seva dedicació a aquestes activitats supera llargament els 200 anys, segons es pot veure en el quadre adjunt sobre denominacions i titulars de l’empresa familiar El primer de la sèrie devia ser un teixidor de llana, ja que la seva trajectòria és anterior a la introducció del gènere de punt Les diverses generacions segueixen tot el procés d’industrialització comencen en l’etapa pre-industrial i arriben a la plena mecanització amb els telers moderns Com a fabricants de…

Una carda era l’instrument utilitzat per a pentinar a mà les floques de llana o de cotó Consistia en una fusta plana, amb un mànec, que tenia clavada una peça de cuir guarnida amb puntes de filferro La primera matèria més important era el filferro, ja que el bon acabat de l’instrument estava directament vinculat a la disposició i solidesa de les puntes clavades sobre la peça de cuir Era un accessori indispensable per a la industria tèxtil Els més avançats en aquesta indústria foren els germans Antoni i Gregori Deu i Isamat, de Barcelona Foren els primers i gairebé únics…

La societat regular collectiva 1917-1936 Anunci de la Soler i Torra Germans Societat d’Atracció de Forasters , Barcelona 1926-27, fundada el 1918 per Ignasi Soler i els germans Pere i Josep Torra Els germans Pere i Josep Torra i Closa començaren a treballar a 14 o 15 anys a la casa de banca Fills de F Mas Sardà, on aprengueren els fonaments de l’ofici Aviat, s’imposà per a ells l’especialització borsària Pere Torra es vinculà a l’Associació del Mercat Lliure de Valors, perquè el 1915 en fou un dels socis fundadors El 1917, els dos germans…

Es funda l’Editorial Espasa Germans, a Barcelona

El 1971 la Seguretat Social aprovava la construcció d’una residència sanitària a Badalona en uns terrenys de deu hectàrees cedits per l’Ajuntament, a l’antiga finca de Can Ruti Aquest havia de ser el seu tercer gran hospital a Barcelona, que es plantejava amb una capacitat total de 1275 llits El projecte era colossal per les seves dimensions en una única actuació L’estructura bàsica és feu entre el 1973 i el 1977, però l’obra no s’acaba fins el 1980 per problemes amb les dotacions dels serveis urbans i amb els accessos Al final del 1981 les competències sanitàries passaren a la Generalitat,…