Les cardes dels germans Deu

Una carda era l’instrument utilitzat per a pentinar a mà les floques de llana o de cotó. Consistia en una fusta plana, amb un mànec, que tenia clavada una peça de cuir guarnida amb puntes de filferro. La primera matèria més important era el filferro, ja que el bon acabat de l’instrument estava directament vinculat a la disposició i solidesa de les puntes clavades sobre la peça de cuir. Era un accessori indispensable per a la industria tèxtil.

Els més avançats en aquesta indústria foren els germans Antoni i Gregori Deu i Isamat, de Barcelona. Foren els primers i gairebé únics fabricants de cardes i es feren la competència entre ells.

Antoni Deu va ser el primer a donar-se a conèixer. El 1841 guanyà la medalla de plata a l’Exposició Industrial de Madrid per les cardes presentades, "resultando de una fàbrica montada en grande y que por lo mismo permite abastecer al menos para el consumo de la provincia y a precios arreglados". El 1842, la fàbrica era al Carrer Ample i funcionava amb vapor, un fet que subratlla el seu volum i el seu caràcter modern.

A l’Exposició barcelonina del 1844 es van presentar els dos germans amb el mateix producte. Aquesta va ser la darrera aparició pública d’Antoni Deu.

Gregori Deu i Isamat, que tenia el taller al Carrer Nou de la Rambla, núm. 69, emularà el seu germà guanyant una medalla de plata a l’Exposició de Madrid el 1845 i el 1850. En aquesta darrera, el cronista de l’exposició li dedicarà quasi una pàgina, un fet demostratiu de la importància que donaven al seu producte. Deia:

"...es notable el arreglo, uniformidad y firmeza de las púas, su finura y simetría, la igualdad y buen orden de las líneas que forman, y su inclinación simétrica, describiendo todas el mismo ángulo, con la cinta de cuero, y cortado á igual altura. No es menos de encarecer el esmero con que se ha procurado dar á la cinta de cuero el mismo espesor en todas sus dimensiones, y al alambre empleado la conveniente dureza y elasticidad, sin que le haga saltar la resistencia que le oponen las materias sometidas á su acción.

Ignora la Junta la manera de proceder en las diversas operaciones que ha debido exigir la construcción de estos artefactos; pero desearía que al efecto se hallasen adoptados los métodos de la célebre fábrica de Saive, en Lila, ó bien las máquinas, igualmente acreditadas, de Mr.Ellis, que ejecutan automáticamente, y en un orden sucesivo, todas las labores necesarias, con una sorprendente precisión, comopuede verse en la gran fábrica de Mr. Dier, de Manchester." (Memoria de los productos de la industria española reunidos en la Exposición Pública de 1850, Madrid 1850, pàg. 163)

Durant la dècada de 1850, Gregori Deu, que ara tenia el taller al carrer de Sant Bertran, núm. 14, era proveïdor de la majoria de fàbriques de cotó que hi havia a Espanya, tot i que alguna gran empresa –L’Espanya Industrial, per exemple– es fabricava les seves pròpies cardes. Al marge de Catalunya tenia dipòsits dels seus productes a Béjar, Cartagena, Ezcaray i Ciutat de Mallorca. Des de Béjar exportava a la veïna Portugal.

L’empresa, i possiblement Gregori Deu, desaparegueren pocs anys després, al mateix temps que les cardes foren substituïdes per màquines.