Resultats de la cerca

A partir del 1928 liderà formacions a teatres de Chicago i Nova York i el 1931 enregistrà el seu gran èxit Minnie the Moocher Amb la seva orquestra tocà per Europa, aparegué en diversos films, com ara Stormy Weather Andrew L Stone 1943, i feu un gran nombre d’enregistraments, amb moltes composicions pròpies, fins que el 1948 la dissolgué Després, Calloway s’especialitzà en el paper de Sportin’ Life a l’òpera Porgy and Bess , de G Gershwin En la seva orquestra iniciaren la carrera destacats músics, entre els quals Ben Webster i Dizzy Gillespie

Entre els més importants cal destacar Frank Sinatra, Dean Martin, Sammy Davies Jr, Ella Fitzgerald, Bing Crosby, Barbra Streisand, Luther Vandross i Tony Bennet, alguns dels quals es basaven en composicions d’Irving Berlin, George Gershwin i Cole Porter Els crooners començaren cantant els anys trenta i quaranta, al capdavant d’orquestres i big bands L’arranjador i productor Nelson Riddle fou una peça clau en el seu triomf després de la Segona Guerra Mundial No obstant això, al final dels anys cinquanta el rock els apartà de la fama i no fou fins als anys setanta que recuperaren…

Estudià piano amb el seu pare, i després prosseguí la seva formació a Dresden, on amplià els estudis de piano i n’inicià els de composició Posteriorment es traslladà a Frankfurt, on treballà amb F Draeseke i H von Bülow El 1885 fou nomenat director de la New York Symphony Society, càrrec que ocupà fins el 1894, any en què fundà la Damrosch Opera Company, una companyia lírica alemanya que presentà diverses òperes en una gira pels Estats Units de cinc anys de durada Estrenà diverses obres de Gustav Mahler i Anton Bruckner als EUA, i entre el 1924 i el 1947 fou assessor musical de l’NBC El 1928…

L’any 1914, a l’edat de dotze anys, tocà el Concert de piano d’E Grieg L’any 1921 s’incorporà a la Savoy Havana Band, que li proporcionà fama com a solista de piano Tocà la Rhapsody in Blue de Gershwin en la primera interpretació que se’n feu a Londres Escriví moltes peces per a piano, entre les quals cal esmentar Marigold 1927 i Jasmine 1929, fent servir ritmes sincopats i amb seccions diferenciades per diversos canvis d’accentuació rítmica o de textura Compongué i dirigí música per a teatres de Londres Fou un intèrpret tan regular com popular a la ràdio, i a més dirigí la seva…

Estudià a la seva ciutat natal, on fou deixebla del compositor, crític, assagista i professor Eduard López-Chavarri Posteriorment fou introduïda als cercles musicals de París pel seu germà Josep, a l’ombra del qual desenvolupà en gran part la seva carrera com a concertista Un punt de partida important de la seva trajectòria fou la interpretació de la versió original per a piano de Goyescas , d’Enric Granados, a la Sala Careau de París, que li suposà un notable èxit Aquesta obra esdevingué emblemàtica en el seu repertori, encara que també fou una intèrpret destacada de la producció pianística…

Inicià els estudis musicals amb la seva mare, i posteriorment ingressà al Conservatori de Moscou El 1949 guanyà el Concurs de Piano F Chopin de Varsòvia, i un any més tard debutà a Itàlia Després d’una brillant trajectòria com a concertista en països de l’Europa de l’Est, el 1978 s’installà a Nova York Debutà al Carnegie Hall el 1979 i inicià una notable carrera als EUA, on interpretà amb èxit obres d’autors russos Al principi dels anys vuitanta començà a especialitzar-se també en l’obra pianística de George Gershwin Des del 1983 és professora a la Juilliard School de Nova York…

Estudià a la Hochschule für Musik de Berlín entre el 1927 i el 1934 Després de dirigir diferents orquestres a Lübeck i a Berlín, es traslladà a Holanda, on fou director de l’Orquestra Filharmònica de la Haia i segon director de la prestigiosa Orquestra del Concertgebouw d’Amsterdam, càrrec aquest darrer que ocupà en 1942-49 A partir del 1950 fou director de l’Orquestra de la Ràdio Bavaresa, i des del 1966, professor de direcció a la Hochschule für Musik de Munic La Suite per a orquestra 1937, que dirigí al capdavant de l’Orquestra del Concertgebouw d’Amsterdam, fou la seva presentació en…

De jove tocà la viola en diverses orquestres simfòniques de Denver i San Francisco Durant la Primera Guerra Mundial dirigí una orquestra militar de quaranta instrumentistes que, a més de marxes, tocava música de ball Lque formà el 1918 tingué un gran èxit discogràfic, sobretot amb Whispering 1920, i el seu estil orquestral passà a ser imitat tant als Estats Units com en altres països L’any 1924 l’orquestra estrenà Rhapsody in Blue , que G Gershwin havia escrit per encàrrec del mateix Whiteman Del 1928 al 1952 la banda prengué part en espectacles radiofònics i pellícules, com King…

Estudià composició amb Ingolf Dahl i piano amb John Crown a la Universitat del Sud de Califòrnia, i direcció d’orquestra a Bayreuth i al Berkshire Music Center de Tanglewood El 1968 obtingué el premi Koussevitzky, fet que el convertí en un dels directors nord-americans de més projecció El 1969 fou nomenat director assistent de la Simfònica de Boston i, el 1972, principal director invitat Del 1971 al 1980 fou titular de la Filharmònica de Buffalo el 1988, de la Simfònica de Londres, i el 1995, de la Simfònica de San Francisco Fundador de la New World Symphony Orchestra, Tilson-Thomas s’…

Estudià a l’Eastman School of Music amb Howard Hanson i Bernard Rogers Més tard amplià estudis a la Juilliard School i al Berkshire Music Center Fou professor al Queens College, a la Universitat de Columbia, a la Juilliard School of Music i a la Duke University En 1956-67 fou vicepresident executiu de Managing Editor of Galaxy Music Corporation i director editorial de Highgate Press Es retirà de totes les seves activitats públiques el 1987 Entre el 1955 i el 1993 escriví algunes òperes, la més important de les quals, i la que li donà més fama, és The Crucible 1961 El seu estil musical és…