Resultats de la cerca
Es mostren 43 resultats
signe
Lingüística i sociolingüística
Terme emprat pel lingüista suís F.de Saussure en lloc del més tradicional i ambigu de mot per a designar la particular associació d’un concepte significatiu, o significat, i d’una imatge acústica, o significant
.
Cada signe, doncs, presenta un costat semàntic i un de fonològic, com si fossin les dues cares d’un paper Segons això, les llengües mostraran diferències derivades, en primer lloc, d’una distinta categorització dels significats per exemple, la manca de correlació entre el castellà caja i el català capsa/caixa o dels significants per exemple, l’oposició s/z en català, inexistent en castellà, així com també per una associació distinta d’ambdós termes per exemple, el significat “cadira” té significants distints en castellà, anglès, alemany, francès, etc mentre que, per exemple, el significant…
plerema
Lingüística i sociolingüística
En glossemàtica, element continent del plerematema
.
derivat
Lingüística i sociolingüística
Forma resultant del procés de la derivació.
El mot derivat comporta una significació distinta de la del primitiu sobre el qual s’ha format, tot i que conservi algun aspecte semàntic que hi coincideixi Hom pot parlar de diverses classes de derivats, segons l’extensió de la unitat primitiva de la qual hom parteix derivat primari és el format directament damunt l’arrel d’un mot estim- > estimar , i derivat secundari és el que parteix d’un mot ja completat oliva > olivarer El mot que prové d’un substantiu o d’un adjectiu rep el nom de derivat postnominal fuet > fuetejar , i el de derivat postverbal el que prové d’un verb…
functiu
Lingüística i sociolingüística
En glossemàtica, cadascun dels termes que intervenen en una funció.
Les funcions també poden ésser functius perquè hi pot haver funció de funcions Els functius que no són funcions són anomenats entitats Per a alguns lingüistes, com Hockett, els functius són els termes lingüístics que indiquen bàsicament relacions gramaticals, i corresponen als monemes funcionals de Martinet
dependència
Lingüística i sociolingüística
Segons la glossemàtica, lligam entre els termes d’un text.
Les dependències poden ésser del tipus de constellació, determinació i interdependència
suspensió
Lingüística i sociolingüística
En glossemàtica, cessació de la vigència d’una funció en certes condicions.
Aquest concepte correspon al fonològic de neutralització, però s’aplica també a entitats més extenses
plerematema
Lingüística i sociolingüística
En glossemàtica, magnitud de la forma del pla del contingut de la llengua.
Es divideix en plerema , o element constituent, i morfema , o element exponent El primer correspon als mots radicals i als elements de derivació de la gramàtica tradicional, i el segon, a les desinències verbals i nominals Ambdós corresponen, en el pla de l'expressió, al cenema i al prosodema
derivatiu
Lingüística i sociolingüística
En la terminologia glossemàtica, plerema marginal, homogeni o heterogeni, regit per pleremes centrals.
És homogeni quan el resultat de la unió d’ambdues menes de pleremes regeix els mateixos morfemes del plerema central tot sol En cas contrari, és heterogeni Així, a capaç , hi pot ésser afegit un derivatiu homogeni, com in- incapaç , sintàcticament idèntic a capaç , o bé un derivatiu heterogeni, com -itar capacitar , distint sintàcticament de capaç
reciprocitat
Lingüística i sociolingüística
En glossemàtica, funció en la qual només hi ha functius de la mateixa classe.
Constants en català l’existència de noms comptables — home, llaç, etc— exigeix l’existència de noms mesurables — llet, vi, etc—, i al revès o variables en català els neutres — això, allò , etc— exigeixen l’existència del masculí i el femení — aquest, aquesta etc—, però no al revès — blanc, blanca no tenen neutre—
funció semiològica
Lingüística i sociolingüística
En glossemàtica, la relació entre una forma d’expressió i una forma de contingut.
Entre aquests dos termes hi ha una dependència mútua l’un no pot existir sense l’altre